2 de març de 2021

Sortida del Sol?

¿Per què diem que veiem la sortida del Sol si des del segle XVI, gràcies a Copèrnic, tenim clar el model heliocèntric? Seria més lògic dir que veiem l'entrada de la Terra a la llum solar.
Sembla una bajanada, però és indicatiu de l'arrogància i egocentrisme de l'ésser humà en pensar que és el centre de l'univers i que tot el que li passa sempre ve de fora. I és també un exemple del poder que tenen les creences limitadores que tenim instal·lades de sèrie al cervell que ens poden fer creure qualsevol cosa, per absurda que sigui.

28 de febrer de 2021

Les 6 emocions bàsiques

Són les emocions que experimentem en resposta a un estímul i que tenen una correspondència en el cos amb determinades sensacions corporals:

Socials, tan positives com negatives:
  • Tristesa. Posa en marxa les llàgrimes per a que els altres se'ns acostin i ens doni el seu suport. Ens diu el que sentim que els altres s'allunyen.
  • Alegria. Ens fa brillar els ulls, ens activa el somriure i fa que el cos s'obri cap els altres. Ens uneixen als altres.
  • Vergonya. Ens fa inclinar el cap i les espatlles per protegir-nos de la mirada dels altres i acatar el que el grup social marqui. Fomenten que fem coses que encaixin en el nostre grup de pertinença.
Desagradables que tenen a veure amb la supervivència:
  • Fàstic. Genera una sensació a l'estómac, com preparant-lo per vomitar alguna cosa que el cos sent com aliè. Ens avisa, per exemple, que un aliment està en mal estat.
  • Por. Activa l'organisme, accelera el cor, prepara les cames per una possible fugida. Ens avisa d'alguna cosa perillosa.
  • Ràbia. S'associa a tensió en els músculs, que es preparen per a la lluita, els punys es tanquen, la mandíbula s'estreny la mandíbula. Ens avisa que ens han fet mal i ens hem de defendre.
Totes aquestes emocions són absolutament necessàries, en cas contrari l'evolució de l'espècie humana les hauria descartat. Totes i cadascuna d'elles reflecteixen una necessitat a la que hem d'atendre. A la llarga, si no ho fem, acabarem emmalaltint.

Les emocions són part de la vida

No podem navegar pel mar dient-li al mar com ha de moure's, com d'altes han de ser les seves onades, per on han d'anar els corrents marins i a quin ritme han de tenir les marees. Curiosament, sí que intentem fer això amb les nostres emocions, encara que és igual d'impossible.

Donar-li voltes sense parar al que ens fan sentir les emocions té molt a veure amb la depressió, mentre que evitar pensar en els nostres sentiments s'associa molt a l'ansietat.

[Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

Endevinalla de la paret

Dues persones aixequen una paret en dos dies. 
¿Quan triga una persona en aixecar mitja paret?

27 de febrer de 2021

Com desfer un nus emocional

Exactament igual que un nus físic, és a dir, observar sense pressa quants caps té, on tenen l'origen i el curs que segueixen, i el més important, saber quin ha de ser el cap que hem d'afluixar primer. A partir d'aquí es tracta d'entendre com està fet el nus i anar defent-lo per complet.

Important: els nusos no es desfan trepitjant-los, ni tampoc s'afluixen tirant amb força els caps, ni deixant que es desfacin sols i molt menys si els insultem i ens caguem en la mare que els va parir...

[Font: Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

Tómate un respiro: Mindfulness

L'art de mantenir la calma enmig de la tempesta

Sota una sòlida base científica, el llibre del Dr. Mario Alonso Puig ens parla de possibilitats, d'oportunitats i de propostes, no de creences o dogmes. «Cal parar atenció per veure les coses tal com són».
La pràctica del Mindfulness ens fa adonar-nos de fins a quin punt les nostres projeccions mentals alteren la nostra percepció de la realitat. El Mindfulness ens pot ajudar a millorar la salut, combatre l'estrès, l'ansietat, la depressió i potenciar la creativitat. És la capacitat d'estar plenament present.

25 de febrer de 2021

Endevinalla del llop, la cabra i la col

Un dia, un granger va anar a mercat i va comprar un llop, una cabra i una col. Per tornar a casa havia de creuar un riu. El granger disposa d'una barca per creuar a l'altra riba, però a la barca només hi caben ell i una de les seves compres.
Si el llop es queda sol amb la cabra se la menja, si la cabra es queda sola amb la col se la menja.
El repte del granger era creuar ell mateix i deixar les seves compres a l'altra riba del riu, deixant cada compra intacta. Com ho va fer?


La solució es resumeix de la següent manera:
  1. Deixa a la cabra a l'altre costat
  2. torna
  3. Deixa a el llop a l'altra banda
  4. Torna amb la cabra
  5. Deixa la col a l'altra banda
  6. torna
  7. Deixa la cabra a l'altre costat

24 de febrer de 2021

Per què Amèrica es diu així

T'has preguntat alguna vegada, si Cristòfor Colom va descobrir Amèrica, 
¿per què porta el nom d'un mariner italià anomenat Amerigo Vespucci
Ell creia que havia arribat a la costa est de l'Àsia. El motiu és que Colom era un home medieval, convençut que coneixia el món sencer, i ni tan sols el seu descobriment transcendental el va convèncer del contrari. En canvi, un mariner italià amb la ment més moderna i oberta que va formar part de diverses expedicions a Amèrica entre 1499 i 1504 va tenir clar que aquelles terres eren un nou continent i va encarregar un mapamundi actualitzat i el cartògraf va creure que Amerigo Vespucci era la persona que l'havia descobert i el va batejar en honor seu. Aquest nou mapamundi va tenir molt èxit i el van copiar molts altres cartògrafs i així es va estendre arreu.
Un detallet que no em van explicar a l'escola franquista que em va tocar patir, com tantes altres coses. De fet els mestres de la EGB que vaig tenir tenien la mateixa mentalitat visigoda i medieval de Colom.

20 de febrer de 2021

Controlar l'ofensa

Buda deia que quan ens sentim ofesos o provocats per algú és com si ens haguessin clavat un dard. Tanmateix, som nosaltres amb la nostra reacció d'enuig, ira i frustració, els que generem el segon i tercer dard. Si desenvolupem la compassió veurem l'actuació moltes vegades nociva de l'altra persona, però també la seva confusió, la seva por i la seva soledat. La compassió no només està en l'essència del budisme sinó també del cristianisme (estima els teus enemics), i és la clau per viure en un món en pau.

La compassió té uns beneficis increïbles: el cos no es deteriora, es redueix el sofriment en no quedar atrapats en sentiments com la ira o la por, la violència és més difícil que escali perquè responem a l'altra persona d'una forma que li resulta sorprenent i inesperada, cosa que li trenca el seu patró mental d'agressivitat, no ens portem la ira a casa... És com si a un incendi li traguéssim l'oxigen.

No deixaràs de notar moments de tensió i sentiments d'ansietat, por o ira, simplement es tracta d'evitar quedar atrapat en aquests elements i en la formació de cuirasses emocionals que ens empresonen en el passat.

Ara bé, per arribar a aquest nivell de serenitat cal tenir un alt nivell de consciència i de control de la ment dualista (egoica), una cosa que ningú ens pot ensenyar, sinó tan sols ajudar-nos a descobrir.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]


Som peixos

Els éssers humans anem per la vida carregats amb dues grans i pesades maletes que no veiem però sí sentim: la de les lamentacions pel passat i la de les preocupacions pel futur. Moure's pel present amb aquesta càrrega al damunt, no és fàcil. Al igual que el peix no sap que hi ha un altre món fora de l'aigua, nosaltres tampoc sabem que n'hi ha un replet de possibilitats més enllà de la ment condicionada i dualista.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]

19 de febrer de 2021

Metàfora de les onades en el mar

Les persones som com onades en el mar, totes diferents però totes fetes de mar. Encara que l'onada mori a la platja, l'essència com aigua de mar no deixa d'existir mai. L'arrel de tots els problemes i l'origen del sofriment de les persones ve quan ens identifiquem amb la forma i no amb l'essència. A això és el que denominem "ego", la creença que estem separats de l'univers i que ens contamina la ment de confusió, ansietat, desconfiança i por. Aquesta identificació inconscient és la que ens fa sentir sols, insegurs i amenaçats. D'aquí l'obsessió de tenir possessions, estatus o necessitat de pertinença a un grup poderós que ens doni protecció. Aquesta ceguesa mental tan manifesta i tan característica d'una consciència dormida evita que busquem la seguretat en l'únic lloc on la podem realment trobar: la nostra pròpia essència.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]

Les quatre nobles veritats sobre el sofriment

Fa 25 segles, un príncep i científic de la ment de nom Gautama Siddhartha, més conegut com Buda, que en sànscrit vol dir "el despert", va descobrir que hi ha quatre nobles veritats amb relació al sofriment humà:

  1. Tot el món experimenta sofriment
  2. Hi ha una causa que origina aquest sofriment
  3. El sofriment pot ser eliminat
  4. Existeix un camí per acabar amb aquest sofriment
La metàfora de l'ampolleta amb un líquid molt amarg explicada pel Dr. Mario Alonso Puig a "Tómate un respiro! Mindfulness", ens ho fa entendre:

Imagina una ampolleta amb un líquid molt amarg que aboquem en un got amb aigua. La mescla del líquid amb l'aigua continuarà tenint un gust molt amarg. Ara imagina que aboquem el líquid amarg en una garrafa de deu litres d'aigua. En aquest cas, el grau d'amargura és molt menor que quan vam beure del got. El líquid amarg representa totes aquelles coses dures, difícils i doloroses que ens passen a la vida. Empassar-nos aquestes experiències són doloroses, però aquest dolor es mitiga quan la ment (el recipient) no l'intensifica. Buda ens va mostrar un camí per convertir aquest "got" en un recipient de deu litres o inclús un llac.

18 de febrer de 2021

Tot moment de la història és una cruïlla

Només hi ha un camí que vagi del passat al present, però cap al futur hi ha una infinitat de camins que es bifurquen. Alguns d'aquests camins són més amples, més planers i més ben senyalitzats, i per tant és més probable que els agafem, però de vegades la història --o la gent que fa la història-- agafa rumbs inesperats. [Sàpiens, Yuval Noah Harari]

Aplicable a nivell col·lectiu i individual.