16 de maig de 2021

Esperar és de perdedors

L'espera és un estat mental que significa que vols el futur i no vols el present. No vols el que tens i vols el que no tens. Això redueix molt la teva qualitat de vida, mentre perds el present.
Quan t'adones que caus en aquest estat d'espera, surt d'immediat i torna al moment present. Simplement sigues i gaudeix sent. 
I quan algú et digui "sento haver-te fet esperar" pots respondre "no esperava, simplement estava aquí, gaudint, content d'estar amb mi mateix".
[Eckhart Tolle, Practicando el poder del ahora]

El present és l'enemic de l'ego

El fals jo infeliç, basat en la identificació amb la ment, viu en el temps. Ell sap perfectament que el moment present suposa la seva mort i se sent amenaçat. Farà tot el que pugui per treure't de l'ara. Intentarà mantenir-te atrapat en el temps.

[Font: Practicant el Poder de l'Ara, Eckhart Tolle]

Discutir per demostrar que tenim raó

La necessitat compulsiva de tenir raó en una discussió i demostrar que l'altre està equivocat es deu a la por a la mort. Si t'identifiques amb una posició mental i resulta que estàs equivocat, el teu sentit d'identitat, basat en la ment, se sentirà sota una seriosa amenaça d'aniquilació. Per tant, tu, com a ego, no pots permetre't estar equivocat. Equivocar-se és morir. Això ha motivat moltes guerres i ha causat la ruptura d'innumerables relacions.

Quan deixes d'identificar-te amb la ment, el fet de tenir raó o estar equivocat és indiferent per al teu sentit d'identitat; de tal manera que aquella necessitat compulsiva, urgent i profundament inconscient de tenir raó, que és una forma de violència, deixa d'estar present. Pots expressar com et sents i el que penses amb claredat i fermesa, però tal expressió no està tenyida d'agressivitat ni actitud defensiva. El teu senti d'identitat deriva llavors d'un lloc més profund i verdader dins teu, no de la ment.

[Font: Practicant el poder de l'Ara, Eckhart Tolle]

15 de maig de 2021

Una Nova Terra

Després de 'El poder de l'Ara', Eckhart Tolle ens ensenya a 'Una nova Terra' que tenim l'oportunitat de construir un món nou i millor. Això suposa una revisió radical de el paper de la consciència, identificada amb el propi ego, que hauria de convertir-se en l'instrument per a una comprensió diferent i profunda sobre qui som. Perquè això passi, les estructures de la ment humana necessitarien experimentar una transformació. 
En 'Una nova Terra', Tolle mostra com pot produir-se aquesta transformació, no només en nosaltres sinó en el món que ens envolta. Quan revela la naturalesa d'aquest canvi, Tolle descriu minuciosament com actua el nostre ego i, a partir d'aquest coneixement, l'autor ens guia de manera molt pràctica cap a la nova consciència, que ens portarà a l'experiència del nostre ser més profund i ens permetrà descobrir que som infinitament millors del que pensem.

L'estat de consciència

Les modalitats del quefer despert són l'acceptació, el goig i l'entusiasme. Cadascuna representa una certa freqüència de vibració de la consciència. Cal estar alerta per comprovar que alguna d'elles estigui operant sempre en qualsevol activitat, en cas contrari creem sofriment per a nosaltres mateixos o pels altres.[Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

13 de maig de 2021

Com aturar la ment

Prendre consciència de la respiració diverses vegades al dia és el mitjà de transformació més poderós que tenim per aturar la ment, crear espais de vida i de consciència. El fet de prendre consciència de la respiració ens obliga a estar en el moment present completament desperts i en alerta, la clau de tota transformació interior.
[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

11 de maig de 2021

Kairós vs Cronos

Els grecs tenien dues paraules per referir-se al temps, cronos o temps quantitatiu, cronològic o seqüencial, i kairós o temps qualitatiu indeterminat i especial, com a moment precís, adequat i oportú.
El temps cronos ens obliga i estressa a "haver de fer" coses mentre que el temps kairós ens persuadeix i inspira aquí i ara a "voler fer" coses. 
El temps cronos es perd, en canvi el temps kairós te'l trobes.

9 de maig de 2021

Experiment per disminuir l'ego

Quan algú et critiqui, et culpi o t'ofengui, en lloc de replicar i defensar-se immediatament, no facis res. Permet que l'amor propi es faci petit i pren consciència del que sents a l'interior. Probablement et sentiràs incòmode durant uns segons, però després notaràs que el teu espai intern ampliat i viu. Menys s'ha convertit en més. 
Quan no ens identifiquem amb la ment i ens sentim satisfets de no ser ningú en particular, entrem en consonància amb l'univers. Com ensenya el Tao Te Ching, "en lloc de ser una muntanya, serem la vall de l'univers".

Només existeix el moment present tal com és

Hakuin, un mestre Zen, vivia en un llogaret de Japó. Era tingut en alta estima i la gent acudia a ell a la recerca d'ensenyaments espirituals.Un dia, la filla adolescent del seu veí va quedar embarassada. Quan els pares, furiosos, van exigir conèixer el nom de el pare, ella finalment va dir que es tractava d'Hakuin, el mestre Zen. Plens d'ira, els pares van buscar a Hakuin, el van omplir d'improperis i li van dir que la seva filla havia confessat que ell era el pare. Però el mestre es va limitar a dir, "De debò?"

La notícia de l'escàndol es va difondre per tot el llogaret i més enllà dels seus confins. El mestre va perdre la seva reputació, però no li va importar. Ningú va acudir mai més a visitar-lo, però ell va romandre immutable. Quan va néixer el nadó, els pares se'l van endur a Hakuin. "Vostè és el pare, de manera que haurà de fer-se càrrec". El mestre li va proporcionar tot el seu afecte a al nadó. Un any més tard, la mare, penedida, va confessar que el veritable pare era un jove que treballava a la carnisseria. Desolats, els pares van acudir a presentar les seves disculpes a Hakuin i a sol·licitar el seu perdó. "Realment ho sentim molt, hem vingut a portar-nos el nadó. La nostra filla va confessar que no era el pare ". "De debò?" Va ser tot el que va dir quan els va tornar a al nadó.

[Font: Una Nueva Tierra, Eckhart Tolle]

Diferència entre tímid i introvertit

Habitualment s'havia considerat el mateix una persona tímida o introvertida perquè les conductes són molt semblants, però l'estat mental que provoquen és molt distint. En ambdós casos les persones són reservades i prefereixen evitar grans reunions socials i mantenir-se al marge de l'estrès del món. Però mentre el tímid tem parlar, l'introvertit està simplement sobreestimulat. D'altra banda, la timidesa és la por a ser jutjat de forma negativa, és un estat d'hipersensibilitat que causa certes respostes emocionals com la cohibició i autoprotecció; en canvia, la introversió és simplement una preferència pels entorns tranquils i sense massa estímuls.
Dit això, algú que és introvertit o extravertit pot ser també tímid. Un introvertit no tímid és una persona que prefereix estar sola abans que acompanyada, però que és capaç de desenvolupar-se en situacions socials. Els extravertits solen ser sociables i oberts, tenen molts amics i obtenen molta energia del contacte amb la gent. En canvi els introvertits, prefereixen quedar-se a casa, tenen pocs amics però molt propers, i recuperen la seva energia amb la soledat.
Per a més informació, és interessant el llibre de Susan Cain, 'El poder de los introvertidos en un mundo incapaz de callarse',

8 de maig de 2021

El cos del dolor

Eckhart Tolle en el seu llibre "Una Nueva Tierra" diu que tots els éssers humans tenim un cos de dolor, uns més densos que altres. Per entendre-ho una mica, és aquell estat d'ànim negatiu o amb energia baixa, quan tenim sensació de tristesa, desil·lusió, desànim o qualsevol cosa semblant sense saber  el per què. Aquest cos de dolor s'apropia de nosaltres i ens porta a perdre l'equilibri i actuar de manera destructiva. D'alguna manera tots hi hem passat en algun moment o altre, encara que la majoria s'hi manté en aquest estat d'inconsciència de per vida.
De petits, tots experimentem emocions fortes i no tenim coneixement ni sabem com gestionar-les, motiu pel qual les neguem i les intentem oblidar. Aquest mecanisme de defensa crea un hàbit que es conserva fins a l'edat adulta. Les emocions i sentiments que no expressem s'acumulen en una bola d'energia negativa reprimida en el nostre interior, fet que dona lloc al cos de dolor latent i que en ocasions es desperta i s'activa en forma de ira, dolor, negativitat, depressió, etc. I aquest cos de dolor s'alimenta de les vibracions negatives pròpies i també dels altres a través de la victimització, discussions, sentiments negatius cap els altres en forma de crítiques, judicis i queixes... 
No es tracta de reprimir aquest cos de dolor perquè continuï adormit i d'aquesta manera acumuli més negativitat, sinó que cal acceptar la seva existència i estar atents quan desperta per poder corregir-lo i sanar-lo. 
Com fer-ho:
  1. Estar alerta en el present.
  2. Acceptar les emocions i sentiments, encara que no ens agradin.
  3. Intentar identificar d'on venen els impulsos externs que el desperten.
  4. Analitzar de de la consciència el per què ens fan patir.
  5. Deixar d'identificar-nos i d'alimentar el cos de dolor.
L'eina més poderosa per evitar el patiment és estar present, aquí i ara. Un exercici que hi ajuda és concentrar-se en la respiració amb els ulls tancats per experimentar la calma en sentir l'aire que respires, com entra pel nas fins als pulmons, veure com t'omples de vida i energia, sense pensar en res més. I aprendre l'hàbit d'estar atent a totes les sensacions que experimenta el nostre cos amb els cinc sentits en qualsevol activitat que fem, sense que ens passi res per alt.
 
La vida és un buf i val la pena aprofitar-la, gaudir-la, compartir-la, estimar-la i sentir-la. No deixem que la nostra ment ens malgasti el temps, acceptem el passat en el nostre present i sembrem les llavors del nostre futur.

Satori

Satori significa literalment "comprensió" i és un terme japonès que designa la il·luminació en el budisme zen, semblant també al moment de descobriment ¡eureka! d'Arquímedes. És aquell moment de flaix de Presència, un instant en el qual deixem de costat la veu mental, el procés del pensament i la seva manifestació física en forma d'emoció. És l'aflorament d'un espai interior on abans hi residia la confusió i la pertorbació causats pels pensaments i les emocions.

Pensar bien, sentirse bien

Un llibre de Walter Riso.
Res justifica el sofriment innecessari
La premissa d'aquest llibre és que si penséssim millor, actuaríem i ens sentiríem millor. Però ¿com pensar millor i allunyar-nos de la irracionalitat que tant mal ens fa? Com terapeuta, l'autor ha descobert que si bé és cert que la ment és causa del nostre patiment, també ho és que som capaços de revertir el procés mental negatiu. La ment humana no és exacta ni infal·lible a l'hora de processar la informació, però, afortunadament, tenim la facultat d'adonar-nos-en dels nostres errors i desaprendre el que vam aprendre.