dissabte, 13 de març de 2010

El Twitter

El meu primer tuit va ser el 13 de març de 2010 amb el missatge “No passa res”. No és massa original (en realitat és una merda de missatge) però és el primer que em va venir al cap per provar si funcionava aquella eina. I si que va funcionar. Llavors no tenia cap seguidor ni tampoc era seguit per ningú.
Al principi no l’entenia massa, ja que venia del Facebook i pensava que això havia de funcionar de manera similar i no era ben bé així. No acabava d’entendre com podia respondre el missatge d’un altre, tal com es feia en el Facebook. Vaig trigar un temps en comprendre que simplement havia de donar d’alta un nou missatge i ja està. Tan senzill i evident que no ho acabava de veure.
Una altra cosa que em va sorprendre -i aquesta és la gràcia del Twitter- és que no hi ha amics sinó gent que et segueix i gent que tu segueixes, que no té per què coincidir. Aquesta flexibilitat en relació amb les amistats, no te la dóna el Facebook. De fet corre una dita que diu que “A Facebook hi trobes els companys d'escola, a Twitter la gent amb qui t'hauria agradat anar a l'escola” Doncs això, que en el Twitter segueixes només aquells que et semblen interessants o propers en les teves idees i ja està, sense altres compromisos ni obligacions. En aquest sentit, tens un plus de llibertat que no tens en el Facebook. Per exemple, a qui no li ha passat que algú t’ha demanat ser amic del Facebook, l'acceptes i deu mesos després comproves que en el seu perfil només té un missatge: el teu. Va home, va!
Una funcionalitat que vaig trobar en falta d’entrada va ser que en el Twitter no es podien carregar imatges. Però en canvi, no hi ha cap problema a l'hora de vinclar fotos des de qualsevol web, bloc o aplicacions com http://twitpic.com/ solucionen això. No oblidem que precisament la seva senzillesa és la seva gran virtut.
Una altra cosa positiva, tant pel Twitter com pel Facebook, és que hi ha l'opció perquè les dues aplicacions estiguin connectades de tal manera que el que publiques en un lloc apareix de forma automàtica també a l’altre.
Tanmateix, en el Facebook s’han apuntat un munt d’associacions que, per desconeixement o no, es donen d’alta un perfil personal com si d'una persona es tractés i no una pàgina. I són molts els que els afegeixen com amics i en realitat no saben qui és o són els que estan al darrere d'aquesta associació. En fi, que no saps a qui dones accés a la teva informació i això té els seus riscos.
En fi, gràcies al Facebook i al Twitter, avui estem tots més connectats i també informats, fins i tot han aconseguit a motivar les masses socials, mancades d’iniciatives, per participar en qualsevol tipus d'activisme social, polític, etc. És a dir, les xarxes socials s’estan convertint ràpidament en un poder fàctic de la informació, incontrolable pels governs de torn. I això és molt interessant.
Cadascú tindrà les seves preferències, Facebook o Twitter, tant és, les dues eines són fantàstiques, cadascuna amb les seves peculiaritats.
Pels fòrums dels malalts del Twitter corre una frase divertida però exagerada i injusta que diu: "Facebook és una eina intel·ligent per a gent simple, Twitter és una eina simple per a gent intel·ligent". El que no tinc cap dubte que el 2010 ha estat l'any del Facebook i el 2011 ho serà del Twitter.