dijous, 30 de desembre de 2010

Boney M

Quan tenia disset anys vaig estar de socorrista en una piscina municipal i no exagero si dic que durant aquells tres mesos potser vaig escoltar les cançons de "Boney M" unes tres mil vegades o més ja que hi havia una d'aquelles màquines escurabutxaques de música i la gent només feia que posar Rivers Of Babylon, Ma Baker o Rasputin. Són cançons doncs, que han marcat -involuntàriament- una part de la meva vida: al principi eren gotes d'alegria per convertir-se en poc temps en unes gotes malaies torturadores, tot i que no he hagut d'anar al psicòleg. En fi, cada vegada que sentia aquest grup musical, els records em portaven a l'època macarrònica dels quillos amb banyador.
Sempre m'havia preguntat què havia estat del negre, un tal Bobby Farrell, on era, què feia, etc. Fins i tot corria el mite que havia mort. Doncs ara sí que s'ha fet realitat el mite: el telenotícies ha confirmat avui 30 de desembre que s'havia mort. Doncs que descansi en pau.
Ja no ve d'aquí tornar a escoltar -una vegada més- una de les seves millors peces com RASPUTIN. Qui viu de records, mor de realitats!