dimarts, 19 d’abril de 2011

Primer salt en paracaigudes

Tan important és ser optimista com pessimista: el primer va inventar l'avió i el segon el paracaigudes. El 19 d'abril de 1919 un tal Leslie Irvin va fer el primer salt en paracaigudes. Metafòricament, tots ens hem de tirar de tant en tant al buit en alguna ocasió a l'hora de prendre decisions. I no sempre amb paracaigudes. I ja se sap que tota decisió comporta riscos. Però córrer riscos és la forma de fer front a la vida. I ho pots fer veient el got mig buit, mig ple o el doble de gran del que seria necessari. I si no el veus, no et queda més remei que anar a l'oculista.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Aiguamolls del Llobregat

És millor apreciar el que no puc tenir, que tenir el que no sóc capaç d'apreciar. Ho va dir un tal Orison Swet Marden. Avui #13abril he pogut apreciar el que tenim als aiguamolls del delta del Llobregat i des de l'aguait anomenat dels pollancres he vist i escoltat des de molt a prop, una pila d'ocells i ocellots com els bernats pescaires, camallargues, ànecs collverds que no paraven de submergir el cap per buscar menjar, fins i tot unes tortugues que prenien el sol i altres bestioles que no sé com es diuen. Tot plegat, una bona manera de carregar bateries. Tot molt simple i precisament per això no li donem importància. I a més, com que és gratuït, tampoc li donem valor. Som així de burros.
Només un detall millorable: no entenc per què la tanca que dóna accés a l'aparcament públic estava tancada, motiu pel qual el cotxe s'ha de deixar a 1,2 Km del lloc (portava un podòmetre i per això sóc tan exacte) i que provoca que molts conductors el deixin davant mateix de la tanca, on -vés per on- tots els vehicles eren premiats amb una recepta (multa) en el parabrises. Potser és una manera de compensar l'excés d'harmonia viscuda.

Polla blava

dilluns, 11 d’abril de 2011

Houston, tenim un problema

L'11 d'abril de 1970 es va enlairar l'Apol·lo 13 des de Cap Canaveral (Estats Units). Els tripulants van apuntar a la Lluna però una explosió a bord de la nau quasi aconsegueix que acabessin estrellats per l'espai. Al final, pels pèls, els astronautes van poder tornar a casa. Anys després, Tom Hanks interpretaria la pel·lícula que dóna nom al coet i diria l'esperada frase que tots diem quan les coses no ens van bé: «Houston, tenim un problema».

Consulta a Barcelona sobre la independència

Ahir es va fer una consulta sobre la independència a Catalunya a Barcelona, en la qual hi han votat un 21,37% del cens electoral i on ha guanyat el SI amb un 91,46%. I sense diners públics i entrebancs de tot tipus. Doncs bé, diferents mitjans europeus i del món s'han fet ressò, mentre que a Espanya és com si no hagués existit. Per què? Serà que els mitjans de comunicació espanyols no tenen mitjans per estar informats o per tenir enviats especials? O es que tenen por d'alguna cosa? No serà que veuen perillar la contribució generosa que fem els catalans d'uns 16.000 milions d'euros anuals?
Em ve al cap una frase molt oportuna de l'Albert Sánchez Piñol "la democràcia és com un gos: fins que no es mou, no nota la cadena que el lliga a l'estaca" per evidenciar la cadena de la democràcia espanyola i l'estaca d'un estat que impedeix fer un referèndum de veritat.

diumenge, 10 d’abril de 2011

100 dies

Avui hem fet el dia 100 d'aquest any; què tal?
Ja fa temps que vaig descobrir que una de les grans prioritats, és gaudir dels petits detalls del dia a dia i no simplement dedicar-se al "ser i estar". Avui som al dia 100 de l'any i és una bona excusa per fer balanç i si cal, modificar o canviar prioritats, de treure allò positiu i tenir en compte allò negatiu. La qüestió és arribar als diferents ports al ritme adequat, sense estrès innecessari, sense neguits afegits.
Precisament avui fa 99 anys que el Titànic sortia de Southampton cap a Nova York, un viatge sense retorn. Pots comptar la cara que devia posar el capità del Titànic, Edward John Smith, dos minuts abans d'estavellar-se contra l'iceberg!

divendres, 8 d’abril de 2011

Buda

El 8 d'abril de l'any 563 aC va néixer al Nepal Siddhartha Gautama, Buda, fundador del budisme i de la seva màxima que diu: “Intentar agradar a tothom, ens farà infeliços”. Encara que ser infeliç no té per què ser dolent. De fet té un avantatge i és que només un infeliç pot desitjar la felicitat. Tot i així, no sé si queda massa bé desitjar la infelicitat a algú, perquè és molt possible que no ho acabi d'entendre. A mi mateix em costa entendre que a un actor li desitgin "molta merda" i que et vulguin fer creure que és un desig de sort. El que està clar és que quan estàs insatisfet veus el món com una gran tifarada.

dimecres, 6 d’abril de 2011

Què li diu un GIF a un JPG?

He descobert que això d'escriure en un blog és com el córrer en que si escrius o surts a córrer habitualment, no costa tant que si ho fas un cop molt de tant en tant. Igualment, si et poses davant de l'ordinador i et dius a veure quina parida deixes anar, sempre surt alguna cosa. Hi ha dies que estàs més fi, altres no tant. La qüestió és mantenir el ritme de manera constant, amb els alts i baixos corresponents...
Un altre aspecte important és escriure esperant que pugui ser interessant per algú seria. Seria letal: segur que hagués abandonat fa temps. De fet, el motiu principal per perdre el temps en un blog personal és que m'ajuda a mantenir-me actiu en diversos fronts i això sempre és positiu. Al final, més que un hobby, és un estil de vida.
Per cert, la resposta al títol és "anima't home!"

dilluns, 4 d’abril de 2011

Codi font de la vida

El 4 d'abril de 1975 Bill Gates i Paul Allen varen crear l'empresa Microsoft. Podríem dir que ells han descobert el codi font de la vida i han canviat el món. Tenen un lloc reservat en la història perquè ens han facilitat la vida en absolutament tot, encara que segons com es miri pugui semblar que ens l'han complicat. Curiós que Gates (que vol dir portes) creés el Windows (que vol dir finestres). I curiós el que va dir Nicholas Petreley: "No sóc dels que pensen que Bill Gates sigui un diable. Simplement sospito que si Microsoft alguna vegada es troba al diable, no necessitarien un intèrpret".

Bill Gates i Paul Allen 

divendres, 1 d’abril de 2011

La vida és com un pal de galliner

És a dir, curta i plena de merda.
És una frase de Santiago Rusiñol, segurament en un moment no massa optimista, però que de manera paradoxal deixa entreveure de manera implícita un cert optimisme: si la vida fos llarga i plena de merda seria pitjor, no?
Aquí tenim una animació trista -mira quin oxímoron!- sobre la història d'una vida on es pot comprovar això, que la vida és una sínia i cadascú de nosaltres un ase que la manté en moviment creient que fem grans distàncies, però sense sortir del mateix cercle tancat.