diumenge, 29 de maig de 2011

Champions League 2011

El Barça és tant gran que la frase "és més que un club" ha quedat petita. Falten adjectius per qualificar com cal aquesta institució, creadora d'autoestima a un poble castigat i mancat d'orgull col·lectiu. Un exemple d'excel·lència a tots nivells, tant esportiu com en valors. Poc després de guanyar la Lliga de Futbol, ahir #28maig, també va guanyar la 4a copa Champions League amb un estil de joc increïble, espectacular, brillant, sublim (com diu el Basté). Perquè tenim un equip sensacional que juga per l'equip de manera excel·lent. I tot això, davant de tot el món, demostrant que actualment aquest equip no té rival perquè és el millor de la història. El somni fet realitat.
Si haig d'escollir una imatge, em quedo amb la de Puyol i Xavi perquè fos Abidal qui aixequés la copa, després d'haver superat el càncer que fa dos mesos li van detectar. Un petit detall molt humà i magnífic. L'endemà, eufòric, he vist la sortida del sol de Barcelona i he pensat, quina sort que tinc de ser català i culer.
-----
PD. I avui també ha guanyat la copa d'Europa l'equip del Barça de handbol. Quin club tan gran!

dissabte, 21 de maig de 2011

Midnight in Paris

He anat a veure "Midnight in Paris", la darrera obra de Woody Allen i haig de dir que és una pel·lícula amb tema i divertida. Tracta d'una parella americana que fa turisme a París amb els pares d'ella, més aviat odiosos. Ell (Owen Wilson, que fa un paper excel·lent), és un escriptor mediocre i un somiatruites i ella (Rachel McAdams) la típica dona que està molt bona però superficial tota ella, només interessada en la bona vida i que només serveix per... bé ja s'entén. Una relació matrimonial que fa aigües, sense sentit però tractada de manera còmica i amb elegància. I entre mig hi apareixen tot una sèrie de personatges com l'amic pedant d'ella que fa molta ràbia perquè tot ho sap, escriptors com Hemingway i artistes com Picasso o Dalí, per cert genial, amb accent català i obsessionat amb els rinoceronts. Tot plegat, es donen unes situacions estrambòtiques i molt divertides. Una molt bona pel·lícula que val la pena, amb bona música i fotografia i que al final tens la sensació que l'1h30' s'ha fet curta.

divendres, 20 de maig de 2011

Convèncer a la Reina em va costar un ou

Segurament és el que li va passar a Cristòfol Colom. Avui  20 de maig de l'any 1506 moria com un desgraciat a Valladolid, el navegant i descobridor d'un món que no era pla sinó rodó. El que no queda clar, és en quin lloc de Catalunya va néixer. Quina cara faria més d'un, si el creador de la Hispanitat resulta que va ser català, tal com assegura Jordi Bilbeny!
Churchill va dir d’ell que va ser el primer socialista perquè no sabia on anava, no sabia on va arribar i tot ho va fer amb diners dels contribuents. Vés a saber si potser per això, com a bon sociata, va renegar de la seva catalanitat

.

dijous, 19 de maig de 2011

Dia de reflexió

Avui tenim tot el dia per reflexionar abans d'anar a votar demà 20 de maig, un temps més que suficient per no precipitar-se i tenir clar què farem demà, encara que l'opinió de la gran majoria no se sustenti per arguments, sinó pel costum, mimetisme o pur dogmatisme. Ja se sap, la democràcia no és perfecta però els altres sistemes són encara pitjors. Per això es diu que ens mereixem els polítics que tenim, per haver-los votat o per haver passat d'anar a votar amb la suada excusa i fal·làcia de què tots els polítics són iguals. El que passa és que el sistema polític no ajuda a pensar el contrari. I la demagògia política que gasten tampoc, quan s'omplen la boca de teoria i després obliden la pràctica. I per canviar el sistema, un camí és votar partits no tradicionals, a veure si espavilen d'una vegada.

dimarts, 17 de maig de 2011

Dia d'Internet

Obtenir informació d'Internet és com intentar beure aigua d'una boca d'incendis. Dit per Mitchell Kapor i crec que es queda curt: jo diria que és com beure aigua de les cascades del Niàgara, però a galet. Avui  17 de maig és el Dia d'Internet (i per l’amor de Déu, no és santa Tecla), escollit per l'Associació d'Usuaris d'Internet per donar a conèixer les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per millorar el nivell de vida dels pobles i dels seus ciutadans. És evident que Internet ens ha canviat la vida. Tenir tota la informació al teu abast, era una cosa increïble fa molt poquet. Com tot, cal destriar el gra de la palla. Un exemple de la palla que hi circula són els anomenats "hoaxes" o mentides que usen la debilitat de l'ésser humà per assegurar la seva replicació i distribució. De fet, la humanitat hauria d'haver desaparegut fa temps, per no reenviar les maleïdes cadenes. Qui sap si potser en el futur, s'haurà de tenir algun carnet o títol per navegar per Internet.

dissabte, 14 de maig de 2011

Corro, doncs existeixo

Tal com va dir en el seu dia Descartes, l'Haruki Murakami ha canviat la filosofia del pensar per la del córrer. Quan llegeixes el seu llibre "De què parlo quan parlo de córrer" arribes a entendre que el plaer de córrer llargues distàncies és contemplar el paisatge exterior i mirar cap a l'interior. Pels que no coneixem cal altra via que el camí de l'esforç per gaudir de qualsevol cosa, és un llibre amb el qual t'identifiques des del primer fins a l'últim full. Hi ha qui necessita córrer per poder escriure novel·les i per trobar sentit a la seva existència. I cadascú necessita trobar la seva particular cursa diària per anar tirant... O no?
Per cert, quina meravella córrer a un ritme agradable durant la primavera i envoltat de l'olor matinal de les ginestes florides que trobes pels camins!

dimecres, 11 de maig de 2011

Relacions humanes

Cada dia, quan ens aixequem, un dels objectius principals hauria de ser mantenir les amistats en bon estat. I no sempre ho tenim present, sovint les oblidem i prioritzem altres activitats que de ben segur que no són tan complicades. El problema és que aquest suposat manual del sentiment no existeix. Millor dit, cada persona en té un de propi que és diferent de tota la resta. I pel que fa al llibre d'instruccions de la raó, tampoc se'n troba el més indicat per a cada situació. L'emoció i la raó haurien d'estar equilibrades i cap de les dues hauria de prevaldre, encara que a vegades sigui bo fer allò que es vol en comptes d'allò que és raonable, i a vegades serà la raó qui manarà, però sense apassionar-se, ja que és poc raonable. Tot plegat, com diria Pascal, el cor té les seves raons, que la raó no coneix. I així ens va de malament amb les relacions humanes.

dilluns, 9 de maig de 2011

Teoria del caos

El vol d'una papallona provoca un cataclisme. És l'efecte papallona o teoria del caos, que ve a dir que el batec de les ales d’una papallona al Japó pot provocar un huracà a l'altra punta del món. Dit d'una altra manera, un petit canvi, una petita diferència o un petit error pot desencadenar una gran transformació o tenir conseqüències imprevistes.
Per entendre la teoria, veiem l’animació de l’enllaç on dues boles separades quasi de manera inapreciable, sempre segueixen camins diferents.


diumenge, 8 de maig de 2011

Tocar el piano en un bordell

Tot i que siguin lícites, hi ha certes activitats que entendria que poguessin fer vergonya d'explicar a més d'un, com la del títol del post i que no ve al cas. El que encara no havia vist mai, era disculpar-se per parlar en valencià o avergonyir-se del seu origen, com l'alcalde de Vila-Real i l'alcaldessa de Torrent, ambdós del PP. Algú que renega del seu idioma, de la seva cultura, no té principis o bé el té a preu de saldo. Com a mínim, és per desconfiar-ne. Realment penós.

dijous, 5 de maig de 2011

La (in)seguretat social

La seguridad social del Gobierno de España va enviar una carta a la meva sogra en què li notificaven que la quantia de la seva pensió era inferior a la pensió mínima establerta, i que si volia que se li reconegués el corresponent complement, havia de signar una declaració que s'adjuntava i enviar-la per correu o presentar-la en un centre de l'esmentada seguridad social. I jo em pregunto, per què necessiten un paper signat conforme vols cobrar el complement? Hi ha algú que hi renunciï a cobrar més? O potser, d'aquesta manera i en època de crisi s'estalviaran uns diners d'un grapat de pobres avis que visquin sols i no entenguin la carta?
En fi, que m'he n'hi vaig ràpid a la seguridad social española amb la petició signada per la sogra abans que caduqués ja que només li donaven un termini de 10 dies comptats a partir de rebre la carta. I per tant, si passen 11 dies, perds el complement.
Una vegada allà, després de demanar número i fer cua, m'atén una funcionària espanyola i -vés per on- em faltava un document: el DNI de la pensionista. Compto fins a deu, agafo aire i penso, ¿com és possible que no tinguin ja el seu DNI? ¿És possible que ma sogra estigui cobrant una pensió de viudetat de l'estat espanyol i aquest no sàpiga a qui li paga? En fi, que haig de donar mitja volta perquè no serveix que li mostri a la funcionària española el DNI escanejat a través del telèfon... Ja de tornada, una altra vegada demano el número i a fer cua... i finalment, ara sí, m'accepten la petició juntament amb una fotocòpia del DNI. Només he perdut una hora per lliurar un puto paper. País de paperassa inútil i fotocòpies per a tot!