dijous, 5 de maig de 2011

La (in)seguretat social

La seguridad social del Gobierno de España va enviar una carta a la meva sogra en què li notificaven que la quantia de la seva pensió era inferior a la pensió mínima establerta, i que si volia que se li reconegués el corresponent complement, havia de signar una declaració que s'adjuntava i enviar-la per correu o presentar-la en un centre de l'esmentada seguridad social. I jo em pregunto, per què necessiten un paper signat conforme vols cobrar el complement? Hi ha algú que hi renunciï a cobrar més? O potser, d'aquesta manera i en època de crisi s'estalviaran uns diners d'un grapat de pobres avis que visquin sols i no entenguin la carta?
En fi, que m'he n'hi vaig ràpid a la seguridad social española amb la petició signada per la sogra abans que caduqués ja que només li donaven un termini de 10 dies comptats a partir de rebre la carta. I per tant, si passen 11 dies, perds el complement.
Una vegada allà, després de demanar número i fer cua, m'atén una funcionària espanyola i -vés per on- em faltava un document: el DNI de la pensionista. Compto fins a deu, agafo aire i penso, ¿com és possible que no tinguin ja el seu DNI? ¿És possible que ma sogra estigui cobrant una pensió de viudetat de l'estat espanyol i aquest no sàpiga a qui li paga? En fi, que haig de donar mitja volta perquè no serveix que li mostri a la funcionària española el DNI escanejat a través del telèfon... Ja de tornada, una altra vegada demano el número i a fer cua... i finalment, ara sí, m'accepten la petició juntament amb una fotocòpia del DNI. Només he perdut una hora per lliurar un puto paper. País de paperassa inútil i fotocòpies per a tot!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.