dimarts, 28 de juny de 2011

Arribar a vell de manera digna

Avui #28juny he fet una visita a un oncle ingressat en una residència d'avis i l'he trobat força bé. Però m'he fixat en alguns detalls que m'han fet pensar. Això és el que he vist:
  1. Tothom estava assegut d'esquena a la parets, mirant-se els uns als altres. La majoria de residents eren dones. Suposo perquè els homes moren abans.
  2. L'estat físic i mental de la majoria era deplorable. I per les cares, diria que l'emocional també.
  3. Quan he entrat a la sala i he dit bon dia, ningú m'ha contestat. La majoria tenia una mirada perduda. Quan he sortit, tampoc.
  4. Hi havia una tele encesa, en el canal de TV1 i amb el volum excessivament alt. Se la miraven com jo miro el microones. Només s'interessaven si escoltaven alguna cosa de les crosses del rei o de l'estat de l'Ortega Cano. 
  5. Una àvia ha agafat El Periodico que hi havia damunt una tauleta i ha fet com si llegia. Llavors li ha dit a l'altra àvia que tenia al costat, que ella sabia llegir en català. Li ha repetit la frase cinc vegades. M'he fixat que el diari era de caràtula vermella, és a dir en castellà.
  6. Una altra àvia, molt demacrada, no em treia l'ull però la seva mirada era trista. Suposo que jo havia estat la novetat del dia.
  7. Pels comentaris que he sentit, les preocupacions de la majoria tenien a veure amb les necessitats bàsiques: saber l'hora, si plovia, si feia fresca i què tocava avui per dinar.
  8. Algú explicava que en set mesos, n'han marxat també set que ja no tornaran més.
  9. A la majoria ja no li queda memòria, només viuen dels records.
  10. Crec que demà tot serà més o menys igual aquí.
Quan he sortit, he pensat que no voldria acabar així, que m'agradaria arribar a vell amb una salut raonable i mentalment en alerta. I sobre tot, no dependre de ningú. I llavors he recordat que avui havia de fer esport i bellugar el cervell amb algun llibre.

Som una gran nació de covards

La raó està formada per veritats que cal dir i veritats que s'han de callar. És una frase del Comte de Rivarol que ens recorda que les veritats poden ofendre. Però de tant en tant, és instructiu que ens recordin el que som si volem millorar. Per exemple, que "som una gran nació de covards; moltes felicitats, catalans". Així acabava el comentari d'avui el periodista Jordi Basté, en la seva editorial de El Món a RAC 1, en record a l'aniversari de l'esquilada de l'Estatut.
Val la pena escoltar atentament tot el comentari per recordar-nos, amb molta pena, el que som: uns MESELLS AMB MAJÚSCULES!
La pregunta és, algun dia serem capaços de canviar?

dilluns, 27 de juny de 2011

Tot passa a qui és més feble

L'egoista no tolera l'egoisme, deia Joseph Roux. Una persona egoista només pensa en ella mateixa i que els altres es fotin. Per això, no tolera trobar-se amb altres egoistes o simplement altres persones asertives que fan valer els seus drets i que no es deixen entabanar. A més, com només viu per a ell i només per a ell, no té amics de veritat, cosa que li reporta un munt de problemes extres, sobretot quan es treballa en equip i on sovint depens dels altres. Entres en una espiral en què tot surt malament. És una qüestió de caràcter i un greu problema d'actitud negativa que acaba per intoxicar la seva vida. Com diria Maksim Gorki, qui ha nascut per reptar no pot volar. Ja se sap, Quisque faber fortunae suae (cadascú és autor del seu destí).

diumenge, 26 de juny de 2011

Un bon sopar

El temps és una droga que en quantitats excessives, mata. I tanmateix, hi ha qui no en té prou amb el pas del temps i fa el possible per escurçar-lo. Són gent poc assenyada que confon un filatèlic amb un sifilític (encara que aquest també podria col·leccionar segells).
Sí, avui #26juny és el Dia internacional contra l'ús indegut i el tràfic il·lícit de drogues i pensant-hi amb el tema, he arribat a la conclusió que no hi ha millor droga que un entrecot ben gruixut al pebre com el que m'he cruspit avui, acompanyat amb un bon vi negre. Possiblement també mata, però aquesta mort és lenta i val molt la pena!

dijous, 23 de juny de 2011

Com era allò de l'ull i la palla?

Doncs "Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus".
És a dir, veure els petits defectes dels altres i no veure els grans defectes propis. Una frase usada com antídot contra aquells grans hipòcrites que ens envolten, que sempre ho critiquen tot, emparant-se en un fals progressisme de cap de setmana. Especialment en una societat malalta de prejudicis on el pim-pam-pum a segons quins col·lectius senyalats amb el dit acusador, sembla el més normal, sobretot quan aquest col·lectiu no es pot defendre i a més tenen la complicitat d'un munt d'amebes socials i sense cap criteri que no dubten a servir-se del mateix col·lectiu vilipendiat.
Deia Ralph Waldo Emerson que tot home és sincer a soles i en quant apareix una segona persona comença la hipocresia. Jo diria que hi ha gent que no és sincera ni a soles.

diumenge, 19 de juny de 2011

Sempre hi ha una primera vegada

I no sempre la recordem (per sort). La majoria de les càmeres fotogràfiques digitals utilitzen el sistema de numeració seqüencial DSC, de manera que la seva primera foto sempre s'anomena DSC00001.
Si et pica la curiositat per saber què fotografia la gent tan aviat com desempaqueta la seva nova càmera de fotografiar, pots saber-ho amb Google Imatges si cerques “DSC00001.jpg”. La sorpresa està garantida.

divendres, 17 de juny de 2011

Increïble però mentida

Abans només teníem els mitjans de comunicació tradicionals per desinformar-nos, no parlant d'allò que passa o parlant d'allò que no passa. Tenien el monopoli de la informació, que hauria de ser sagrada però que sovint es confon amb l'opinió tendenciosa i interessada. En fi, no descobreixo la sopa d'all si dic que una mateixa notícia pot ser totalment diferent segons el mitjà de comunicació que ho explica.
Per complicar-ho una mica més, avui s'hi han sumat a la festa les xarxes socials, que s'han convertit en el mitjà ideal de propagació de mitges veritats, d'informació manipulada o directament de grans mentides. Ara, qualsevol ésser humà o inhumà pot dir-hi la seva. I el pitjor de tot, també els aprenents de Joseph Goebbels saben que si una mentida es repeteix prou sovint i amb prou intensitat davant d'una massa poc informada, com a mínim un percentatge de l'audiència acabarà creient que és veritat. Només cal xafardejar una mica pel Twitter o el Facebook per comprovar la quantitat de merda que hi circula recentment.
Ara bé, cadascú és lliure per seguir a segons qui o per tenir segons quines amistats. Si algú vol fer de transmissor d'aquestes mentides, ja sigui per convicció o per ignorància, allà ell amb la seva responsabilitat. En cas contrari, és tan senzill com deixar de seguir o eliminar aquestes males companyies. La brutícia, a la brossa, que és on ha d'estar.

PD. Jo ja he deixat de seguir alguns tuitaires i he eliminat algunes amistats del Facebook. Bon vent i barca nova!

dijous, 16 de juny de 2011

Simulador aeri

No hi ha camins rectes en el món, ni quan vas en avió. He trobat un curiós vídeo on es poden veure les rutes existent a través d'un simulador de trànsit aeri. I en concret, es pot comprovar com la ruta transoceànica que va d'Europa a Amèrica, té forma curvilínia ja que la Terra no és plana.
Per cert, avui fa dos anys que es va inaugurar la terminal T1 de Barcelona, que és un aeroport internacional però sense Metro.

dimecres, 15 de juny de 2011

Un nen català sap parlar més idiomes que el president espanyol

Sèries Yonkis ha fet més per l'anglès que anys de classe! I si no has mirat cap sèrie d'aquestes ni has anat a classe d'anglès, passa el que passa: que no trobes ni la E de berro. I és el que li passa a tot un president d'un país que només parla dos idiomes, el seu i per telèfon, que busca la E d'Espanya, però no la troba, fins que li indiquen que ha de buscar la S d'Spain.
No pot ser que per fer qualsevol feina amb sou de mileurista, et demanin saber anglès i que per fer de president d'un país, no. I passa que tothom passa de tu. Alguna cosa no funciona.
En fi, si no se't donen bé els idiomes, doncs dedicat a una altra cosa però no a l'alta política. Com diria un amic andalús, “Manolete, si no sabes torear pa que te metes”.

dimarts, 14 de juny de 2011

Collons

Els atributs masculins són protagonistes de moltíssimes frases fetes o expressions habituals de la parla catalana, amb molts significats diferents, segons el context utilitzat i la seva entonació, com ho demostra aquest vídeo:

diumenge, 12 de juny de 2011

Mark Twain

La ironia és una manera de dir alguna cosa per donar a entendre el contrari del què s'expressa, però amb un toc d'humor i sense ofendre. En cas contrari, es tractaria d'un sarcasme. Jack Nicholson, en la pel·lícula “Executiu Agressiu”, avisa que "el sarcasme és el cunyat lleig de la ràbia".
El 12 de juny de l'any 1897, Mark Twain, en ser preguntat pel New York Journal , responia als rumors de que havia mort tot dient "la notícia de la meva mort és una exageració". Això és un bon exemple d'ironia.

divendres, 10 de juny de 2011

De prop ningú és normal

Acabat de llegir el llibre “After Dark” de l’Haruki Murakami (el segon i de ben segur no serà l'últim), te n'adones d'allò que tothom sap o hauria de saber: que de prop ningú és normal. Tracta de les vides de diversos personatges durant una nit i que tenen com a mínim una cosa en comú: en el fons tots són uns desgraciats que només tracten de fugir d'ells mateixos i de les seves pròpies misèries. Sí, en efecte, està basada en fets molt reals!
I em quedo amb la metàfora d'un dels perdedors, quan diu que la vida real només es troba separada de la irreal per un mur de cartró que pot caure en qualsevol moment i sense saber com, passes d'un cantó a l'altre. Et converteixes en un no-res a ser un holograma d’allò que podries haver estat i que no ets. En el fons saps que tu només ets una coma en les pàgines d'aquesta merda d'història anomenada vida.

dijous, 9 de juny de 2011

Injusta fiscalitat

La crisi té un efecte positiu: obre els ulls a la crua realitat. I la realitat és que, avui en dia, només paguen impostos els funcionaris i algun que altre desgraciat que no pot treballar en negre. Crec que no descobreixo res de nou. I per què passa això? Doncs bàsicament perquè la fiscalitat és tan i tan elevada per tan i tan poc que reps a canvi, que et dóna la sensació que et prenen el pèl i de fer l'imbècil. I a ningú li agrada això (de fer l'imbècil i tampoc que li prenguin el pèl). A més, sembla també que només paguin els de sempre, és a dir, els que tenen una nòmina. En canvi altres, que saps que viuen molt millor que tu, no els afecta això de pagar impostos, tant a nivell personal (si tens la sort de treballar en negre) com a nivell col·lectiu (si tens la sort de viure a Navarra, posem per cas). Podríem dir que avui en dia una persona rica és aquella que no paga impostos.
Avui he sentit a RAC1 el professor d'economia, Carles Torrecilla, i ha parlat de l'antic "diezmo", és a dir, de l'impost que consistia en pagar la dècima part dels teus guanys al rei, governant o líder eclesiàstic. Un 10% sembla una xifra molt raonable. En canvi, que et treguin un 25% per l'IRPF o que hagis de pagar un plus del 18% de l'IVA de tot el que compris, és una burrada que afavoreix precisament l'efecte contrari: recaptar menys perquè tothom que pot opera en negre. Dit d'una altra manera, dels 30 dies que té el mes, n'has de treballar 12 de manera gratuïta. I si a tot això li sumes l'espoli indecent, injust i letal per aquest llogarret que ens ha tocat viure anomenat Catalunya, senyors això s'enfonsa. Campi qui pugui!


 

dilluns, 6 de juny de 2011

Timbaler del Bruc

Les coses que no es veuen són tingudes, generalment, per més grans del que són (Corneli Tàcit). Avui  6 de juny de l’any 1808, un timbaler va oferir un concert de tambor en el Bruc (Anoia). Uns turistes que passaven per allà, no els va agradar la música que sentien, van donar mitja volta i se’n van anar. I després tot va anar a pitjor.
No sabrem mai com estaríem ara si la Marsellesa fos el nostre himne, però difícilment tindríem un espoli tan bèstia com el que tenim, que recordem-ho és de més de dos milions d'euros cada hora.

dimecres, 1 de juny de 2011

Cogombres assassins

Els alemanys temen Déu, però ningú més en aquest món. És una frase de Otto Von Bismarck (1815-1898). Potser per això han deixat anar tan a la lleugera que el culpable del brot infecciós que ha produït algunes morts a Alemanya, sigui per culpa dels cogombres andalusos.
I ara resulta que les autoritats alemanyes han reconegut avui mateix que els cogombres no són assassins, gràcies home! Això se'n diu una calúmnia, que és un tipus de delicte que es dóna quan s'imputa a algú un delicte fals o inexistent, en aquest cas contra la salut pública. Sigui com sigui, al món de la pagesia plou sobre mullat, el mal ja està fet perquè si propagues un rumor, la gent desconfia de tot i deixa de comprar cogombres o qualsevol altre producte que pugui ser sospitós. Perquè després ens vulguin vendre que formem part de la suposada Unió Europea, quan és evident que no hi ha ningú que s'ho cregui.