dissabte, 23 de juliol de 2011

Contrasenyes

Anem a donar idees per trobar contrasenyes. Per exemple, agafem la següent frase:

Tinc tanta set que a les cinc tinc son.

Aquest embarbussament podria servir com a guia d'una contrasenya que sigui fàcil de recordar i alhora segura. Per exemple, podríem convertir la frase del títol en la següent cadena de caràcters:

Ttsq@l5ts 
(com es pot comprovar, són les inicials de les paraules)

Com a contrasenya, podria haver estat molt segura (ara que la sap tothom, ja no ho és) perquè és molt difícil d'endevinar o vulnerar ja que compleix els requisits bàsics:
  1. Té 9 caràcters (el mínim són 8) 
  2. És una paraula sense significat (no surt en el diccionari)
  3. S'han combinat caràcters de diferents categories (majúscules i minúscules, un número i un símbol). 
  4. Pots anotar la contrasenya o frase en qualsevol lloc, per a poder-la recordar, mentre no deixis per escrit que es tracta d'una contrasenya. 
Només cal una mica d'imaginació i complir de tant en tant la recomanació de Chris Pirillo que diu "les contrasenyes són la roba interior: no pots deixar que ningú la vegi, has de canviar-la regularment i no has de compartir-la amb estranys".
Tot això ve a col·lació perquè recentment he descobert l'existència dels gestors de contrasenyes, que són programes que s'utilitzen per guardar una gran quantitat de parelles d'usuari/contrasenya de forma segura, en què només ens cal una única contrasenya mestra per poder accedir a totes les altres. D'aquesta manera, no hem de tenir-les anotades en un paper, amb el risc que això suposa. Un d'aquests gestors és Last Pass (https://lastpass.com/). Realment va molt bé: una vegada instal·lat en l'ordinador, s'encarregarà d'enregistrar cadascun dels noms d'usuari i contrasenya que vagis ingressant. L'única pega és que en els telèfons mòbils, aquest programet és de pagament.
És bastant cert que per amagar alguna cosa, res millor que posar-la a la vista de tothom. Ara bé, com el món està ple de pirates, aquelles contrasenyes més sensibles (per exemple, per accedir als comptes bancaris), per si de cas, és millor que només estiguin escrites només en el nostre cervell.

dijous, 21 de juliol de 2011

Parlar xaró

El fet que no preocupi als catalans la davallada de l'ús del català, és un senyal que permet dir que som en una fase de clara decadència. El pitjor de tot plegat, és comprovar com entre dos catalanoparlants, utilitzen el xaró (una variant quilla del castellà, altrament dita el garrulo) per comunicar-se entre ells. Pensen que això mola i fa de moderns. En fi, cadascú és lliure per escollir el que vol ser en aquest món de Déu.
Em considero una persona oberta a tot i a tothom i per això no tinc cap problema en parlar en l'idioma que calgui si qui tinc davant, per raons culturals i/o d'intel·ligència, li consta entendre el que li dic. Però em nego a baixar el cap quan intueixo que les raons poden ser altres més malèvoles. Ja n'estic fins al capdamunt (vol dir fins els collons) de la submissió lingüística que portem inoculada a l'ADN i de falsos sentiments de culpabilitat o directament de por a entrar en conflictes, pel fet de parlar en català.
Els experts diuen que una llengua no es perd perquè els que no la saben no l'aprenen, sinó perquè els que la saben no la fan servir. Siguem bilingües, no com els castellanoparlants, però parlem bé, home!

dimecres, 20 de juliol de 2011

Mirador de Carles Sentís

Per casualitat, mentre passejava pel camí de Ronda de Calella de Palafrugell, vaig descobrir el mirador dedicat al periodista Carles Sentís, on l'ajuntament ha instal·lat una peça escultòrica de metall en forma de diversos llibres amuntegats que representa la seva trajectòria professional i la vinculació personal amb aquesta localitat. I em va fer pensar sobre ell, ja que fa molts anys enrere havia llegit sovint els seus articles a La Vanguardia, en quina era l'edat que devia de tenir avui, ja que em constava que tenia més de noranta anys...
Era una figura històrica vinculada al segle XX que s'havia hagut d'adaptar a les diverses èpoques convulses per poder sobreviure i que havia pogut escriure fins al final, encara que ara li fallaven les cames i el cos no li responia, tot i que mantenia la ment lúcida.
Avui m'assabento de la seva mort, quan li faltaven pocs mesos per complir un segle. Descansi en pau i que allà on sigui, que tingui un paisatge semblant al del seu mirador que havia descobert tot just feia tres dies.

dimarts, 19 de juliol de 2011

L'home a la Lluna

Avui 19 de juliol fa 42 anys que l'home va arribar i trepitjar la lluna. Va ser la primera vegada d'un total de sis viatges amb unes naus anomenades Apollo i amb les numeracions de l'11 a la 17, excepte la 13 que no va arribar-hi (i quasi tampoc no torna a la Terra). Clar que, amb aquest número, què vols...
I per commemorar aquesta gesta, Google ha posat en marxa una web (http://www.google.com/moon/) on es poden veure imatges (com el Google Earth) de la lluna preses des del satèl·lit. També estan marcats els llocs exactes on les naus hi van aterrar. Per cert, per situar-se una mica, aquell any 1969 va aparèixer al mercat el Simca 1200, tot un prodigi de la tècnica. Tenint en compte que ens han enganyat tantes vegades i que els ordinadors decents no vindrien fins unes quantes dècades després, la veritat és que costa de creure que l'home pogués arribar a la Lluna amb la tecnologia d'aquella època. Bé, m'ho crec, però sense posar la mà al foc...

diumenge, 17 de juliol de 2011

Motivació per córrer

Per compensar (ni que sigui psicològicament) els excessos culinaris, no hi ha res millor que córrer una horeta per muntanya i si pot ser amb algu desnivell. Resultat: sensació de feina feta i per tant de satisfacció. Ja torno a ser el mateix. Els qui corren, ja saben de què parlo.
Ara bé, la decisió de posar-te a córrer un diumenge a la tarda no és senzilla, has de vèncer el principal escull; la mandra inicial. Després tot és més fàcil. Quan tens la idea de córrer, automàticament el cervell busca alguna excusa per quedar-te en el sofà, però avui no l'he trobat. 
Una vegada superes aquesta petita crisi, tot és més fàcil, tot i que també necessites trobar la motivació suficient per aguantar el temps previst. En aquest cas, tinc una manera per distreure'm mentre corro: fixar-me en qualsevol detall que ofereixi l'entorn. 
I quan vas per la muntanya, la vegetació s'emporta la palma. I avui, m'he fixat en un arbust mediterrani que “es troba per tot arreu. He arrencat una branca i a través d'Internet he comprovat que es tractava d'arboç. A partir d'ara, ja ens coneixem i ens saludarem per sempre més.


divendres, 15 de juliol de 2011

Europa a la UVI

Amb la crisi, molts han passat de la pobresa a la misèria. Europa s'enfonsa i si fos un vaixell... exacte, seria el Titànic, un magnífic transatlàntic de luxe que semblava insubmergible, però vet aquí que se'n va anar cap a vall com el plom. L'invent europeu ha estat un fiasco que només ha servit per a què uns quants euro-diputats puguin viure del cuento, amb unes superdietes aptes per anar cada dia a sopar a El Bulli. O és que potser algú coneix algú que se senti europeu?
Els anglesos ja van preveure el nyap i ja no s'hi van apuntar a la moneda única i menys conjuntament amb els països porcs (PIGS, és a dir Portugal, Itàlia, Grècia i Spain). I els suecs, que també ho van tenir clar i ara no coneixen la crisi. Sí, el vaixell s'enfonsa mentre els músics d'Eurovisió continuen tocant com si res. S'acosta el moment per decidir quedar-nos i ofegar-nos o abandonar el vaixell ni que sigui en un petit bot de rems...

dimecres, 13 de juliol de 2011

Imprevistos

Els imprevistos vénen quan menys te'ls esperes, ja se sap, sinó no serien imprevistos. I estar clar que si volem evitar ser arrossegats pel corrent de l'estrès, podem fer alguna cosa: avançar-nos als esdeveniments. És el que se'n diu ser proactiu, o tal com diu un proverbi xinès, “s'ha d'excavar el pou abans que tinguem set”. Preveure-ho absolutament tot és impossible, però la majoria d'imprevistos són tan previsibles com el vídeo del casament, i per tant, ens hi podem anticipar. El secret és no deixar-se per alt cap detall i reduir al mínim la incidència de l'atzar. Fàcil, no?
Com diria Shakespeare, les improvisacions són millors quan es preparen. Només hi ha un petit inconvenient: tenir-ho tot planificat és rutinari i avorrit i trobes en falta que, de tant en tant, aparegui una perdiu rere un revolt.

dimarts, 12 de juliol de 2011

Autoestima

Per saber com estem d'autoestima, existeix la següent fórmula:
Dit d'una altra manera, per augmentar la nostra autoestima o bé tenim més èxits o bé disminuïm les nostres expectatives, més que res per evitar frustracions i humiliacions gratuïtes.
L'única gran expectativa que cal tenir és simplement la de seguir tirant endavant. I en això és realment on radica l'èxit. Per acabar-ho d'entendre, millor veure els vídeos següents:




dissabte, 9 de juliol de 2011

Esport i dieta

Conservar la salut a base de fer esport i dieta, és una veritable malaltia. Però val la pena perquè la salut no és coneguda fins que és perduda. I per no perdre-la i perquè el sentit comú només té un camí, hi ha quatre consells bàsics en què tots els metges hi estan d'acord, que són vigilar la dieta, practicar activitat física, no fumar i anar al metge quan calgui.
Pel que fa a la dieta, aquesta ha de ser equilibrada, menjar de tot però sense gaire greixos. L'activitat física, se n'ha de fer poca o molta però això sí, amb regularitat i constància. En quant als vicis, ni tocar-los, que com diu una dita catalana no necessiten mestre. Finalment, si volem de veritat conservar la salut, el millor és no haver d'anar al metge si no és per obligació.
Si fem tot això, tenim prou números per arribar a vells amb una certa dignitat. És a dir, patir diàriament una miqueta per no patir massa al final. Això no vol dir que, de tant en tant, puguem tenir algun episodi de rauxa i alegria, més que res per no oblidar l'aspecte psíquic que també compta si realment volem estar satisfets. Arthur Schopenhauer va deixar dit que "generalment, les nou dècimes parts de la nostra felicitat és fonamenten en la salut". I com deia la vella cançoneta, potser l'altra dècima part ho són els diners i l'amor...

dijous, 7 de juliol de 2011

Moritz

Si fos un malalt, l'idioma català hauria d'estar a la UVI, ja que avui en dia, costa molt fer vida normal en català. I no parlo de Perpinyà o de València, sinó del mateix Baix Llobregat o el Barcelonès. Només cal parar l'orella per comprovar el què parla la gent i te n'adones que l'espanyol guanya per golejada, especialment el dialecte garrulès, que es veu que està en plena efervescència. Què vols, la moda és la moda i la massa s'hi apunta a la massa.
Fins i tot, l'Europa que abans se'n deia de les nacions i avui no és més que un conglomerat d'interessos dels estats que la formen, també s'ha apuntat al linxament del català, a veure si s'aconsegueix que s'extingeixi d'una vegada aquesta manera de parlar tan rara que tenen alguns catalans. Avui  07 de juliol sortia la notícia de la directiva aprovada aquest dimecres pel Parlament Europeu que posa en perill l'ús del català en els productes comercials al permetre a l'Estat que pugui impedir l'etiquetatge exclusiu en la llengua pròpia de Catalunya. Una clatellada més al dèbil, que aquest no piula!
Per això, que una empresa privada tingui el valor d'anar en sentit contrari a la multitud i a la política de baixa estopa, sempre és d'agrair. És el cas de la cervesera catalana Moritz, que ha enviat una ampolla de cervesa etiquetada només en català a cadascun dels diputats del Parlament Europeu, per reivindicar "el dret d'etiquetar en la llengua pròpia de Catalunya". Quan he arribat a casa, el primer que he fet ha estat obrir la nevera i prendre una bona cervesa, evidentment Moritz, mentre pensava que mentre visqui, mantindré en vida el meu idioma que és el català.
Por lo tanto, hablaré en catalán para que todo el mundo me entienda!

dimarts, 5 de juliol de 2011

Si et donen una llimona

A la Índia tenen una llei de l'espiritualitat que ve a dir que "allò que succeeix és l'única cosa que podia haver succeït". Res, absolutament res del que ens passa a les nostres vides, podria haver estat d'una altra manera. Ni tan sols el detall més insignificant. No existeix allò de "si hagués passat tal cosa... hagués pogut fer..." No. El que ha passat ha estat l'única cosa que ha pogut passar. I és així per a aprendre la lliçó i poder continuar endavant. Per tant, totes i cadascuna de les situacions que ens trobem a la vida, són perfectes, encara que ens resistim a acceptar-ho. Quan abans ens adaptem als esdeveniments, millor. Per tant, si et donen una llimona, fes llimonada (Dale Carnegie).
Un cas límit, és l'última conferència del professor universitari Randy Pausch, tot un exemple a seguir.

diumenge, 3 de juliol de 2011

Santa Cuqui

La suma dels famosos números de la sèrie Lost (Perduts), 4 + 8 + 15 + 16 + 23 + 42, fa 108, la xifra maleïda del compte enrere per introduir els números una vegada i una altra... I són els mateixos números de la combinació guanyadora de la loteria que va fer ric i alhora desgraciat -paradoxa del destí- un dels personatges, el gras, ja que a partir d'aquí va començar la seva ratxa de mala sort amb fets tràgics, inclòs l'accident aeri..
Però per mala sort, res com que et posin per nom el sant d'avui 3 de juliol: CUQUI. Dir-se així sí que és tenir mala sort, a més d'una gran putada per part dels pares. Ja se sap que el nom no fa la cosa, però en aquest cas la credibilitat com a mascle, vulguis o no, ha d'estar permanentment sota sospita.

L'important és córrer més que tu

Van dos homes pel desert, perfectament equipats. Botes xiruca, pantalons amb un munt de butxaques, camisa color verd fosc, una armilla amb encara més butxaques i una motxilla de diferents colors que no acaben de lligar. De sobte, al seu darrera senten el rugit d'un lleó, i en girar-se comproven que efectivament ho és i que a més té una boca gegant, amb unes dents no pas menys gegants.
Tots dos es queden acollonits, paralitzats per la por, i el lleó es queda a l'expectativa, sense parar de rugir i de mirar-los fixament. De sobte, un dels homes es treu la motxilla de l'esquena i de dintre agafa unes sabates esportives. Es treu les botes i es posa les sabates esportives. Es treu la part de sota dels pantalons que duia, es queda en bermudes i es mira el company tot somrient.
El company, pessimista per la situació en què es troben, li diu: --Em sembla que per molt que t'equipis per córrer, el lleó correrà més que nosaltres.
L'home de les sabates esportives li contesta:
--Jo no vull córrer més que el lleó... Vull córrer més que tu.

divendres, 1 de juliol de 2011

El AVE i el tren de la bruixa

L'Administració espanyola és un exemple d'ineficiència absolut: després de sis mesos perdent 18.000 € diaris, Renfe ha anunciat que suspèn l'AVE de Toledo a Albacete i Cuenca perquè només hi viatjaven nou (9) i set (7) viatgers cada dia respectivament, i han descobert que no els sortia a compte. És a dir, amb el que ha costat la inversió, podríem tenir tots un taxi gratuït de per vida!
I mentrestant, continua en llibertat qui va prendre la decisió de dilapidar l'erari públic mentre a la perifèria. el corredor mediterrani continua amb el tren de la bruixa.