diumenge, 17 de juliol de 2011

Motivació per córrer

Per compensar (ni que sigui psicològicament) els excessos culinaris, no hi ha res millor que córrer una horeta per muntanya i si pot ser amb algu desnivell. Resultat: sensació de feina feta i per tant de satisfacció. Ja torno a ser el mateix. Els qui corren, ja saben de què parlo.
Ara bé, la decisió de posar-te a córrer un diumenge a la tarda no és senzilla, has de vèncer el principal escull; la mandra inicial. Després tot és més fàcil. Quan tens la idea de córrer, automàticament el cervell busca alguna excusa per quedar-te en el sofà, però avui no l'he trobat. 
Una vegada superes aquesta petita crisi, tot és més fàcil, tot i que també necessites trobar la motivació suficient per aguantar el temps previst. En aquest cas, tinc una manera per distreure'm mentre corro: fixar-me en qualsevol detall que ofereixi l'entorn. 
I quan vas per la muntanya, la vegetació s'emporta la palma. I avui, m'he fixat en un arbust mediterrani que “es troba per tot arreu. He arrencat una branca i a través d'Internet he comprovat que es tractava d'arboç. A partir d'ara, ja ens coneixem i ens saludarem per sempre més.