dijous, 21 de juliol de 2011

Parlar xaró

El fet que no preocupi als catalans la davallada de l'ús del català, és un senyal que permet dir que som en una fase de clara decadència. El pitjor de tot plegat, és comprovar com entre dos catalanoparlants, utilitzen el xaró (una variant quilla del castellà, altrament dita el garrulo) per comunicar-se entre ells. Pensen que això mola i fa de moderns. En fi, cadascú és lliure per escollir el que vol ser en aquest món de Déu.
Em considero una persona oberta a tot i a tothom i per això no tinc cap problema en parlar en l'idioma que calgui si qui tinc davant, per raons culturals i/o d'intel·ligència, li consta entendre el que li dic. Però em nego a baixar el cap quan intueixo que les raons poden ser altres més malèvoles. Ja n'estic fins al capdamunt (vol dir fins els collons) de la submissió lingüística que portem inoculada a l'ADN i de falsos sentiments de culpabilitat o directament de por a entrar en conflictes, pel fet de parlar en català.
Els experts diuen que una llengua no es perd perquè els que no la saben no l'aprenen, sinó perquè els que la saben no la fan servir. Siguem bilingües, no com els castellanoparlants, però parlem bé, home!