dilluns, 31 d’octubre de 2011

Desconfia de tot i de tothom

Abans de Crist, Aristòfanes ja havia dit que la desconfiança és mare de la seguretat. Avui en dia, aquesta recomanació continua igualment vàlida. No només “hem de desconfiar del metge jove i del barber vell” com deia Benjamin Franklin, sinó que hem de desconfiar de tot i de tothom. Hem d'anar pel món amb els mateixos ulls que un cuiner experimentat es miraria uns canelons d'un restaurant poc acreditat. Donat que la seguretat absoluta no existeix, però la tranquil·litat raonable si, el fet de tenir cura de les mínimes mesures de seguretat és una qüestió de supervivència...

dimecres, 26 d’octubre de 2011

La importància de la coma

De vegades, allò poc important, és molt important. Deia Julio Cortázar que la coma era la porta giratòria del pensament. Ell creia en la importància d'una simple coma i com pot canviar el significat de tota una frase. Per exemple, analitzem la frase següent:

"Si l'home sabés realment el valor que té la dona aniria a quatre potes en la seva recerca".

Si posem la coma després de la paraula "dona" té un significat positiu per a la dona. I si la posem després de la paraula "té", el significat adquireix un cert toc més aviat masclista.
De la mateixa manera, no és el mateix dir "et desitjo bona nit" que dir "et desitjo, bona nit". Depèn a qui li diguis, s'ha de posar la coma en un lloc o en un altre.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

L'endemà de la meva primera marató

Sempre m'ha agradat fer esport, però córrer no, perquè era massa avorrit i sacrificat. Ara en canvi, córrer ha acabat sent la meva filosofia de vida. Què ha passat? És molt simple, he superat la línia que separa la realitat diària de la dimensió desconeguda de la satisfacció personal: ara em centro en els beneficis que obtinc, mentre que el cansament deixa de ser un obstacle mental. Ha estat un procés de canvi gradual, no exempt d'alts i baixos, en què la constància i la capacitat de sacrifici, moltes vegades no podien contra les excuses que la meva ment intentava trobar per evitar patiments innecessaris.
Per això, és una gran sort conèixer gent especial i amics meus com el Miki, els dos Xavis i el Manel, l'autèntic motivador que ens ha estimulat a entrenar fins i tot en aquells dies en què no tens ni ganes de moure't. Al final, tots ens hem empeltat d'aquest esperit de superació, de tal manera que quan algú tenia un dia “tonto” i era reticent a córrer, sempre apareixia algú altre que s'encarrega de treure'ns la mandra. I ni que sigui perquè et sabia greu deixar-lo sol, o per compromís, no sabies dir-li que no i te n'hi anaves a córrer. És així com, mica a mica, ens hem convertit en uns malalts de córrer.
Tractaré d'explicar el ritual que segueixo. Quan et poses les bambes, notes una sensació contradictòria i estranya. Potser, és que el cos se n’adona de l’esforç que li espera i notes com un cert temor. Fas uns petits estiraments per escalfar els músculs, que també serveixen per calmar la ment neguitosa i fer-te a la idea. Comences a trotar i et sents pesat, potser amb algun dolor muscular dels dies anteriors i de vegades amb dificultats respiratòries. Però molt aviat, aquestes sensacions negatives desapareixen a mesura que la maquina s’escalfa i s’engreixa. I la velocitat augmenta fins a arribar al ritme adequat i un patiment equilibrat, sense passar-se de voltes. És llavors quan et sents a gust amb tu mateix, una sensació difícil d’explicar. El fet de córrer pot aconseguir alegrar-te un dia trist, perquè per un moment deixes de banda les preocupacions i els problemes. En definitiva, et sents una persona lliure. I això és fantàstic.
Però el millor ve al final, quan acabes de córrer, el moment de la dutxa i la recompensa pel teu esforç. El cansament que tens, és el preu absolutament necessari i imprescindible per arribar a l’estat de benestar que et dóna un cos i una ment relaxada. És una sensació de tranquil·litat i d’eufòria. Senzillament, estàs satisfet amb tu mateix. Si a tot això, li sumes els evidents beneficis físics i de salut, oli en un llum!
El 23 d'octubre passat va ser un gran dia, ja que he tingut el plaer de participar en la meva primera marató que faig: la Marató del Mediterrani 2011. I haig de dir que m'he trobat molt bé, he conegut i superat el famós mur del Km 35 i finalment he fet un temps que mai m'hagués imaginat: 3h 40’ 56” és a dir a un ritme de 5’14” per quilòmetre! Jo! Ha estat un d'aquells dies importants de la meva vida, pel repte aconseguit, per les vivències personals viscudes i perquè he descobert que el més semblant a la felicitat és precisament la mateixa preparació de la marató i la idea del repte que significa.
I, és clar, ja estic pensant en la propera marató.

Teoria del iogurt (tot caduca)

Que la duració dels electrodomèstics és finita, ja se sap. I quan s'acosten a la dècada de vida, sembla que s'activi de manera automàtica algun virus auto-destructiu que portin instal·lats d'origen. El que no és normal, és que electrodomèstics que són vitals en una cuina com són la nevera, la cuina i el renta-vaixelles, s'espatllin tots tres alhora, més quan van ser adquirits en períodes diferents.
El primer, el congelador fa més gel que els dos pols nord i sud junts; el segon, la cuina té un dels focs d'inducció que no es para mai si no és a cops; i el tercer, avui el renta-vaixelles ha deixat de rentar de manera definitiva. L'únic que aguanta el tipus és el microones, que sempre he odiat perquè no té grill.
Paciència!

dissabte, 22 d’octubre de 2011

El dia abans de la marató

A un dia vista de la marató, la primera que faig, el meu estat emocional és semblant al que devia tenir el capità del Titànic, Edward John Smith, dos minuts abans d'estavellar-se contra l'iceberg. Ara mateix estic 42.195 vegades acollonit i alhora amb moltes ganes de començar d'una vegada el patiment, perquè tinc clar que patiré i molt. Sé que és difícil d'entendre això de voler patir, però de vegades els éssers humans fem coses irracionals, precisament per mantenir la raó i per tenir noves emocions. 
Mare de Déu senyor, quins nervis! #23octubre

divendres, 21 d’octubre de 2011

Inoportunitat

L'actual president basc sembla que té el do de la inoportunitat. En el moment que ETA comunica que deixa les armes de manera definitiva -ahir #20octubre-, la notícia més important i esperada que podia tenir el seu país, resulta que l'agafen amb el pas canviat, de viatge i ben lluny de casa. No sé per què, però el fet de menystenir la conferència de pau i les personalitats que hi havien anat amb un objectiu tan noble, ha estat una errada monumental que no crec que li perdoni el seu poble i amb raó. Com diria Jean de La Bruyère, heus ací un greu error polític: no pensar més que en un mateix i en el present.

dijous, 20 d’octubre de 2011

La cultura de l'esforç

Jorge Bucay explica contes molt instructius i alhora divertits que ajuden a resoldre dubtes o problemes. Però n'hi ha un en concret, amb el que discrepo una mica, anomenat "Dos números menys" on critica la idea la cultura de l'esforç. Si més no, com a català i del Barça que sóc, em sobta, ja que aquí mai ningú ens ha regalat res, al contrari hem de fer més que ningú si volem aconseguir alguna cosa.
De manera resumida, el conte va d'un home que es compra unes sabates que tinguin dos números menys, se les posa, encara que li estrenyin molt i només pensa amb el moment de plaer que tindrà quan arribi a casa i se les pugui treure. I acaba amb la frase irònica, que "l'esforç... per al restrenyiment".
Per arribar a aquesta conclusió, ell (Bucay) parteix de la idea que si l'home és gandul, malvat, egoista i negligent, llavors ha d'esforçar-se per millorar. I la pregunta que es fa (ell), és, ¿però, és cert que l'home sigui així? I en aquesta pregunta està l'error (crec jo), en dubtar que l'home (i la dona) pugui tenir més vicis que virtuts. Només cal passejar una mica pel carrer i alçar una mica la vista per veure la realitat o simplement veure la tele per comprovar cap on ens ha portat l'hedonisme i la cultura no de l'esforç sinó directament de la vagància!

dimecres, 19 d’octubre de 2011

La vida és com un moble d'Ikea

Mai totes les parts d'un moble (o de la vida), acaben d'encaixar, i fins i tot és possible que alguna te'n sobri. Hauràs posat més o menys traça a l'hora de muntar un moble (o la teva vida) i amb el resultat obtingut estaràs més o menys satisfet del moble (o de la vida). En tot cas, hauràs de treure-li al moble (o la vida) la seva màxima funcionalitat i estètica possible, tenint clar que qualsevol moble (o qualsevol vida) de prop, tot són defectes (o el que és el mateix, que ningú és normal). Finalment, si el moble (o la vida) no t'acaba de fer el pes, sempre ets a temps per renovar de mobiliari. Això sí, que el canvi sigui per millorar la qualitat del moble (i de la vida)!

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Dia internacional per a l'eradicació de la pobresa

Si li dones diners a un pobre, només fas que sigui pobre durant més temps. És una frase feta discutible o no, en tot cas a mi no cal que me'n donin de diners, simplement que deixin de prendre-me'ls via impostos inútils per fer aves sense passatgers, aeroports sense avions i altres bajanades.
Precisament avui  17 d'octubre, dia internacional per a l'eradicació de la pobresa, m'assabento que un de cada cinc catalans ja és pobre. Qui més qui menys, en coneix algú que està més pelat que el cul d'una mona, si és que no ets tu mateix. Si és així, no t'esveris i pensa que ser pobre també té els seus avantatges, que com deia Jaume Perich, no només és més fàcil anar al cel, sinó que tens moltes possibilitats de fer-ho abans. Amén.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Maria Antonieta

Sabíeu que un escarabat pot viure nou dies sense cap, fins que finalment mor de fam? En canvi, les persones no se'n poden estar sense la part que aguanta la gorra.
Un dia com avui 16 d'octubre però de l'any 1793, Maria Antonieta, esposa del rei Lluís XVI, va deixar de respirar en perdre el cap per culpa de la guillotina. El cas és que el poble va veure que la sang no era pas blava i per això avui dia, allà són republicans.
Però al que volia anar, tornant als escarabats, la pregunta és ¿si són capaços de viure sense cap i també sobreviuen els atacs nuclears, de què està fet el Cucal?

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Lluís Companys

El 15 d'octubre de 1940 va ser assassinat Lluís Companys i la història va voler que coincidís el mateix dia amb l'estrena als Estats Units de la pel·lícula El Gran Dictador de Charles Chaplin, una paròdia del nazisme i dels dictadors Hitler i Mussolini. Només en faltava un (de dictador), precisament el que va signar l'execució contra el president de Catalunya i el mateix que va censurar la pel·lícula mentre va durar la seva maleïda dictadura: l'assassí Franco.

divendres, 14 d’octubre de 2011

Educació no gaire

Quan faig cua davant d'un caixer, si no et poses a un pam de la porta d'entrada, estàs perdut. Sense cap vergonya arriba el llest de torn i es col·loca davant o directament entra dintre abans que surti la persona que es troba a l'interior. Alguns se n'adonen per la meva mirada-làser capaç de partir l'acer i pregunten de manera fingida, ¿ah, que estava fent cua vostè? I la primera resposta que et ve al cap és del tipus, no, simplement estava prenent la fresca aquí darrere seu, tros de burro! Però la teva educació no t'ho permet, i només li dius que si. Però la majoria no se n'adona de res (o ho fa veure) i tira pel dret. I arribes a creure que potser siguis un esperit sense cos, que no existeixes, però reacciones perquè saps que si existeixes perquè a part de pagar impostos, penses, i li dius, ¡eh, que estava fent cua, jo! I normalment es disculpa, això sí, amb la boca petita i sense convicció. I et dius, la propera vegada no em tornarà a passar, però malauradament, el cicle es torna a repetir.

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Arrogància hispànica

L'arrogància és un orgull agressiu i insolent en sentir-se superior als altres. Dit d'una altra forma, ser arrogant és la millor virtut de l'ignorant. Per tant, diríem que té una connotació més aviat negativa, més encara des d'una mentalitat catalana, de tarannà més aviat humil i sense massa autoestima col·lectiva, possiblement per una qüestió de supervivència històrica per tantes garrotades i derrotes rebudes.
Per això, m'ha sobtat tant descobrir que a la lletra de l'himne de la Guàrdia Civil (avui #12octubre celebren la seva festivitat) es trobi l'arrogància com un valor positiu que cal seguir. M'ha sonat igual com quan algú va dir "no sóc el Sol, però el món gira al meu voltant".


dilluns, 10 d’octubre de 2011

Estar sonat

Qui és més boig, el boig o qui segueix al boig?
És una pregunta que es fa el cavaller jedi Obi Wan Kenobi a Star Wars i que és dubte també a tota la nostra galàxia. Avui és el Dia mundial de la salut mental, i és bo recordar la frase del poeta Nicolas Boileau-Despréaux quan diu que "tothom està boig, amb la diferència que uns estan més greus que els altres". Anys més tard, un escriptor molt admirat per mi com l'Haruki Murakami diria una cosa semblant: "tothom, més o menys, té algun tipus de problema mental que la majoria pot mantenir en un pla inconscient sense que apareguin a la superfície. Però tots som estranys, tots estem una mica sonats".
Però la sentència que més em fa pensar és la d'alguns psiquiatres, amb raó o sense, quan afirmen que el boig és aquell que ho ha perdut tot menys la raó. Segurament són psiquiatres que, com tothom també tenen algun problema d'espai-temps i de pas necessiten una visita al psicòleg.


dissabte, 8 d’octubre de 2011

42.195

No és una xifra qualsevol, sinó que és la distància d'una marató. Diuen que els primers 30 quilòmetres els corres amb les cames, els següents 12 amb la ment i els últims 195 metres amb el cor. I per entendre-ho, cal corre'n alguna. Sempre havia dit que una marató era una bestiesa, que per fer esport no calia patir tant... i vés per on, d'aquí dues setmanes en faré la primera.
El canvi de paradigma va ser la lectura del llibre “De què parlo quan parlo de córrer” de l'Harumi Murakami, i la seva filosofia de corro, doncs existeixo, que em va excitar el cervell i em va aportar la il·lusió necessària i el repte per fer-ne almenys una a la vida per conèixer els meus límits. I ara mateix, #8octubre, la meva sensació és una barreja d'il·lusió i de pànic...

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Fucking (poble)

Si algun dia passes per Fucking, prop de Salzburg (Àustria), és probable que facis com la majoria de mortals amb esperit graciós, és a dir que aturis al voral el cotxe per fer-te una foto al costat del senyal d'entrada d'aquest poblet, foto que sens dubte acabarà penjada en el Facebook.
Alguns no en tenen prou amb això i s'emporten fins i tot el rètol (és un dels més robats del país). Altres fins i tot creuen que el nom fa la cosa i es creen expectatives que finalment, quan no es compleixen acaben generant alguna frustració...

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Supertramp

Tots els dies de merda tenen una cosa positiva en comú: que s'acaben. Mentrestant, quan tens un dia tonto i el cap calent, no hi ha res millor que una bona dosi de Help Me Down That Road de Supertramp. Per això, de tornada de la feina en el cotxe, l'he escoltat cinc vegades, tot el que m'ha donat de sí el trajecte, però suficient per sortir a la superfície i rebre una alenada d'aire fresc. I demà, esperem que el Sol torni a sortir per l'Est...

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Cadena falsa (hoax)

Ja fa un temps que circula una absurda cadena de correus elèctrics en què algun mentider vol fer-nos creure que aquest mes d'octubre serà extraordinari perquè té 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns i que això només passa cada 823 anys. A mi, aquest xifra estranya ja em va fer sospitar que hi havia gat encerrat.
Efectivament, només cal retrocedir uns mesos enrere, concretament fins al mes de gener passat, per comprovar que això és una burda mentida. Tot i això, són molts els qui re-envien aquest missatge, fins i tot amb comentaris de sorpresa. I això passa perquè tota mentida necessita un detall circumstancial per ser creguda, en aquest cas, quan mirem el calendari veiem que això es compleix en aquest mes d'octubre i llavors ja no anem més enllà. Però no ens enganyem, com deia Anatole France, “una estupidesa repetida per trenta-sis milions de boques, no deixa de ser una estupidesa”.
Acabem amb una cadena falsa amb gràcia: Avui és dissabte, envia això a 9 persones i dins de 7 dies tornarà a ser dissabte. ¡FUNCIONA! Si no ho envies dins de 3 dies, serà dimarts.