dimecres, 30 de novembre de 2011

ITV del cos humà

Mentre caminava avui #20novembre per la platja, he pogut comprovar el l'estat físic lamentable que té una gran majoria de la gent. En banyador no pot dissimular el sobreprès o l'obesitat ni les pelleringues que molts i moltes exhibeixen fins i tot amb un cert orgull. Tot plegat, un paisatge desolador que no només atempta l'estètica sinó que posa en perill el mateix futur de l'espècie humana. I no són conscients de l'elevat risc a què s'exposen de patir accidents cardiovasculars i/o diabetis.
Segons he llegit en el llibre La ciència de la salut de Valentí Fuster, per evitar avaries físiques s'han de vigilar quatre nivells bàsics:
  1. Control de pes. El sobrepès és el que més influeix a l'hora de desenvolupar diabetis i trastorns cardiovasculars. Per saber quin és el pes adequat el dóna l'índex de massa corporal (IMC = pes (en Kg) /alçada al quadrat (en metres). Un IMC òptim és el que va del 18,5 al 25.
  2. Tensió arterial. Una tensió massa baixa pot fer que no arribi prou sang al cervell (marejos, desmais...); una tensió massa alta (hipertensió) és més greu, pot lesionar la paret de les artèries delicades del cor, ronyons i ulls. I això pot passar sense que la persona se n'adoni que té la tensió alta (d'aquí se l'anomena l'assassina silenciosa). La hipertensió és una bomba de rellotgeria. Tipus de tensions:
    • La màxima (tensió sistòlica), correspon al moment en què el cor es contrau i expulsa la sang a pressió: ha de ser inferior a 120 mm.
    • La mínima (tensió diastòlica), que correspon al moment en què el cor es relaxa: ha de ser inferior a 80 mm.
  3. Colesterol (perfil de lípids). Els valors considerats correctes són un màxim de 100 mg/dl per al colesterol LDL (colesterol dolent) i un mínim de 50 mg/dl per a l'HDL (colesterol bo). El colesterol es deu al menjar greixos saturats d'origen animal (carns, formatges, embotits...).
  4. Glucosa a la sang (anàlisi de glucèmia). Una diabetis que no es diagnostica a temps, pot ser la causa de complicacions cardiovasculars, problemes renals, lesions oculars i danys al sistema nerviós. El nivell de glucosa ha d'estar per sota de 110 mg/dl.
Si la vida en si ja és una malaltia que acaba per matar-nos, només falta que a sobre nosaltres li facilitem les coses. Menjar menys i moure's més per poder passar amb dignitat la ITV del cos humà!

dimarts, 29 de novembre de 2011

Faula de la granota bullida

La faula de la granota i l'aigua bullint diu que "si poses una granota en aigua freda i a poc a poc l'escalfes, no saltarà i hi bullirà fins a la seva mort". Es tracta d'una metàfora que descriu un defecte molt comú en els éssers humans: la tendència a acomodar-nos en la situació en què ens trobem (zona de confort).

dilluns, 28 de novembre de 2011

La pitjor afició del món

El dia 29 de novembre de 1899 va tenir lloc un fet històric i gloriós: al Gimnàs Solé, un grup d'esportistes encapçalats per Joan Gamper van fundar el Futbol Club Barcelona, que anys més tard passaria de ser més que un club a ser el millor club del món. Ningú ha fet tant per la felicitat i l'autoestima dels catalans com el Barça de les darreres temporades. Hem gaudit d'un joc excepcional, mai vist a la història del futbol, i ens ha acostumat a jugar finals i a guanyar-les. Quanta alegria ens ha donat aquest Barça!
Només hi ha una cosa que no entenc i no suporto: és el pessimisme i l'actitud negativa d'uns quants xarucs (en castellà “carcamals”) socis i aficionats del Barça que a la primera derrota o mal joc, obliden la gran sort de tenir un equip únic i de tot el que ha fet fins ara. Malgrat aquesta afició -sens dubte, la pitjor del món-, el Barça és més que un club i també el millor del món. Per sort, d'aquests cada vegada n'hi ha menys.
Visca el Barça!

diumenge, 27 de novembre de 2011

Súmmum

És una paraula curiosa de sis lletres, la meitat de les quals són emes, amb una pronúncia que obliga a ajuntar els llavis com si anéssim a fer un petó a l'aire. I la fem servir per indicar el grau més alt al qual arriba una cosa.
Per exemple, el súmmum de l'estupidesa és donar cada dia uns 60 milions d'euros per sostenir l'estat espanyol a costa de retallar el benestar propi. Per fer-nos-en una idea, la construcció de l'hospital Broggi de Sant Joan Despí va costar 113 milions, és a dir que cada dos dies tirem un hospital a les escombraries, mentre aquí ens retallen la sanitat. I el súmmum de tot plegat és que a sobre ens diuen que som uns insolidaris! 

PD. Estic segur que has fet la prova de pronunciar súmmum.

dissabte, 26 de novembre de 2011

Centralisme

Fa uns quants segles enrere, es creia que la Terra era immòbil en el centre de l'univers i el Sol i la resta de planetes giraven al seu voltant (teoria geocèntrica). Però aquesta creença se'n va anar en orris quan un boig anomenat Copèrnic va qüestionar-ho en suggerir que potser era la Terra i els altres planetes els que es movien al voltant del Sol (teoria heliocèntrica).
Poc després, un segon boig anomenat Galileu Galilei li va donar la raó i per aquest motiu va estar a punt de ser rostit per la Inquisició.
A l'estat espanyol encara es troben instal·lats en la teoria geocèntrica del centralisme. Per això veuen d'allò més normal la bajanada de la xarxa radial de transports, ja sigui per mar, terra o aire: tot comença i acaba al centre, vagis on vagis i siguis d'on siguis. Fins i tot les oficines centrals de La Trasmediterranea es troben, com no, a la coneguda ciutat marítima de Madrid. 
Si haguessin pogut, també haurien fet una xarxa radial de rius!

La Inquisició espanyola (avui porten Iphone)

dijous, 24 de novembre de 2011

Darwin

El 24 de novembre de 1859 Darwin publicava a Londres la seva teoria de L'origen de les espècies. En un atac d'optimisme, creia que en el futur llunyà, l'home seria una criatura molt més perfecta que ho és ara. Tanmateix, Pio Baroja, més realista, va dir que l'home està només un mil·límetre per sobre del simi, per no dir un centímetre per sota del porc. I Hermann Keyserling, el radical, va dir que s'ha d'abandonar la idea d'evolució natural, no existeix tal cosa, res no prova que, des del punt de vista biològic, l'home estigui més avançat que el microbi...
Jo només puc constatar que a diari veig pel carrer individus estranys que, o bé l'evolució no ha anat amb ells  o bé podrien ser ben bé descendents directes de l'home de Neandertal.

dimarts, 22 de novembre de 2011

Set virtuts del cap

El cap que està de pas no aconsegueix ser un cap de pes, és una frase ben trobada i molt certa de Joaquín Lorente del llibre "Pensa, és gratis" i que em serveix a col·lació per recollir les 7 virtuts que ha de tenir un bon cap (cap no de testa, sinó de qui mana), recollides en un altre llibre que es diu “L'art de liderar” de Francesco Alberoni. Són les següents:
  1. Sinceritat, per oposició a falsedat, la doble moral, la intriga, la calúmnia i la hipocresia.
  2. Objectivitat o la capacitat de jutjar sense deixar-se influir pels prejudicis.
  3. Fortalesa d'esperit, per tenir serenitat i lucidesa fins i tot en els moments més difícils.
  4. Humilitat, que és la capacitat d'escoltar els altres i d'admetre i corregir els propis errors.
  5. Coratge, necessari per a prendre decisions difícils i assumir-ne les conseqüències.
  6. Generositat o la capacitat de pensar en els altres, en el seu benestar; de dedicar-s'hi i donar-se donant exemple.
  7. Justícia o l’art difícil d'elegir la gent veritablement capaç, honesta i sincera i de bandejar els deshonestos, els falsos, els calumniadors i els qui persegueixen o difamen els innocents.
De fet, aquestes virtuts, pel fet de ser-ho, són bones per a tothom, ja sigui cap o pota.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Facebook o la Rue del Percebe

Crec que arriba el moment de fer neteja en el Facebook. Començo a tenir símptomes de fatiga feisbuquera perquè això de tenir tants agregats no em deixa veure els amics de debò i tampoc és normal tenir gent que et demana ser "amic o amiga" (per no quedar-se fora de la moda) i no tenir pràcticament cap més notícia d'ell o ella. Actualment, de les tres xarxes socials que utilitzo amb més o menys assiduïtat (Twitter, Google + i Facebook), la pitjor és amb diferència, el Facebook, per moltes raons, però a destacar-ne una: si tens pocs amics, és avorrida, i si en tens molts, continua sent avorrida i a més insegura. I això passa perquè no té sentit agrupar gent que no tenen res en comú, amb interessos diferents. I menys sentit té haver d'anar en compte amb els comentaris que fas per no emprenyar ningú. I és en aquest moment quan t'adones de l'absurditat de compartir res i menys encara emocions amb gent que segurament ni les entén, ni els importa un rave.
A més, tinc la sensació que el Facebook s'ha convertit en unes espècie de Rue del Percebe amb els mateixos personatges fixos encasellats en el seu paper de sempre juntament amb una gran massa de gent totalment apàtica o pitjor encara, fent el paper de la portera tafanera.
Per això, jo sóc més del Twitter (per dir bestieses) i del Google + (per compartir determinades idees amb determinats cercles d'amistats).

dijous, 17 de novembre de 2011

Dia Mundial de la Filosofia

Avui 17 de novembre és el Dia Mundial de la Filosofia perquè un dia la Unesco va decidir que s'havia de celebrar el tercer dijous de novembre de cada any. La filosofia és una d'aquelles coses que he anat descobrint amb el pas del temps, de manera paral·lela amb l'interès creixent per la vida contemplativa en detriment de les presses i els béns materials. Suposo que madurar és adonar-te que l'únic que tens és allò que pots salvar en un naufragi, és a dir tu mateix. Si ara hagués de resumir què és la filosofia per a mi, ho faria escollint tres frases mítiques que són com un tresor de la humanitat.
La primera, "Només sé que no sé res" de Sòcrates. És potser la mare de les frases, una barreja d'intel·ligència i d'humilitat per no oblidar mai que no som res, una minúscula peça dins de l'immens mosaic de la natura.
La segona, és la màxima budista "Intentar agradar a tothom, ens farà infeliços". Quan ets tu mateix i no depens de les percepcions dels altres, llavors ets una persona satisfeta i lliure amb la sensació que portes el timó de de la teva vida de manera (ara en diuen) interdependent. I això és fantàstic.
La tercera i última, té en compte l'ètica epicúria "No facis res en la teva vida que et faci por si ho arriben a saber els altres". Recorda la importància de ser íntegre -o fer el que es diu- i de ser honest -o dir la veritat. En definitiva, de ser una persona honrada (ser bo), que és la millor manera de dormir tranquil.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Propaganda comercial

La propaganda comercial per correu, en general, em molesta. I si aquesta és de política, em molesta més. Aquests dies tenim les bústies segrestades amb propaganda política que en el meu cas té un circuit ben curt: hi va directament a la brossa i sense obrir. I jo diria que hi ha una majoria d'éssers humans que fa el mateix.
¿No ens ho podríem estalviar tota aquesta despesa tan inútil de propaganda política? 
¿Cal posar un rètol a l'entrada que posi "no s'admet correu publicitari polític: aquí ja som feliços"?
Com si la gent votés o canviés el vot en funció de la propaganda que rep a casa.
Per cert, al segle XXI, amb Internet, correu electrònic i empreses de missatgeria, ¿té sentit mantenir un organisme anomenat "Correos y Telegrafos"? 
Doncs sembla que sí, precisament per tancar el cercle: per repartir la propaganda comercial i la política. Poca crisi encara tenim!

dimarts, 15 de novembre de 2011

Bona nit!

Les persones que no tenen res a dir, parlen cridant. Només cal veure determinats programes de determinades teles on es mesura la raó pel volum dels crits. Però no és el meu cas: avui no tinc res a dir, ni vull cridar, ni tampoc tinc ganes d'esforçar-me en buscar algun tema de què parlar. De fet, ara mateix l'únic que em ve de gust és anar a dormir perquè el meu estat físic és el més semblant a una deixalla, i com ja vaig deixar clar en el seu dia, el bloc no havia de suposar-me en cap moment cap obligació.
En aquest sentit, podia haver tancat l'ordinador i prou, o bé explicar tal com raja el meu estat actual de cansament provocat per no haver pogut dormir bé la nit anterior... Efectivament, he escollit la segona opció, fet que només m'ha suposat perdre cinc minuts de res. Per tant, molt bona nit a tothom i fins demà!

diumenge, 13 de novembre de 2011

Venedors per telèfon

"Els oportunistes són ocellets de vol curt", és una frase del llibre "Pensar, és gratis" de Joaquín Lorente i que em serveix per parlar dels oportunistes que són els venedors agressius, que darrerament estan molt pesats degut a la crisi econòmica. Però anem al tema.
Jo sóc d'aquells que quan necessita alguna cosa, vaig i la compro quan jo vull i on jo vull. No hi ha cosa que m'emprenyi més, que em truquin a casa per vendre'm no sé què. Aconsegueixen el contrari: que aquell producte li agafi mania, ja que no me'n refio d'una empresa que utilitza aquest mètode de venda en què no es té el més mínim respecte per la gent. Aquest màrqueting de pa sucat amb oli no és més que una guerra bruta, on l’enemic és un venedor sense escrúpols que no li tremola el pols a l’hora de trucar per telèfon. Potser estàs veient el final d’una bona pel·lícula o un partit del Barça, potser estàs fent un morter d’allioli o pitjor encara estàs en una situació compromesa sexualment parlant (tot i que el percentatge d'aquest darrer supòsit no és massa alt). Tant se'ls en fot si molesten o no, ja que no és el seu problema.
Aquests depredadors socials tenen clara la seva missió: intentar vendre el seu producte a qui sigui i com sigui. No els importa gens la teva llibertat, el teu temps lliure, el teu idioma (normalment no parlen ni entenen català) i en definitiva la teva intimitat. Per a ells, tothom és un potencial client i creuen que amb el teu temps poden fer el que vulguin. No dubten en utilitzar la tàctica de l'emboscada, sense avís, amb nocturnitat i traïdoria, per entrar per sorpresa a casa teva a través del telèfon i donar-te pel sac.
Passa que quan sona el telèfon, l’agafem i un desconegut amb un excés de simpatia clarament falsa que ens parla pel nostre nom, ja intueixes que pot tractar-se del maleït venedor agressiu. En aquest cas, acostumo a fer una inspiració llarga (que s’escolti clarament a través de l’auricular) i acte seguit penjo el telèfon. En aquest cas, és oportú complementar l'acció amb deixar el telèfon despenjat durant uns 15 minuts per evitar la temptació de què el venedor torni a trucar. És tracta d’una tàctica molt efectiva que no acostuma a fallar i l’enemic (si té un mínim d’intel·ligència, cosa que no es pot descartar) se n’adona ràpidament que està perdent el temps i que és millor buscar una altra víctima. Té l’avantatge de què perds poc temps de la teva vida (uns deu segons) per treure’t del damunt el pesat de torn, a més de la gran satisfacció que et dóna haver guanyat la batalla.
Clar que, de vegades no tinc la paciència necessària i aplico directament el pla B, que és enviar-lo directament a PRENDRE PEL CUL (en majúscules i amb la U arrossegada). És una expressió lletja (ja ho sé) però molt més efectiva, ja que encara que no entenguin el català, pel to de veu intueixen de seguida que no necessito res i a més, durant una temporada, deixen de molestar-te.

dissabte, 12 de novembre de 2011

Som el que votem

Tocqueville va dir: "El perill de la democràcia es basa en la tirania de la majoria, és a dir, imposar l'homogeneïtzació de la societat sense respectar les minories".
O sigui que la democràcia és la dictadura de la majoria on la multitud sempre guanya. Dit això i tenint en compte que tenim una democràcia on un cap d'estat que ningú ha escollit ha signat una reforma constitucional que ningú ha votat, proposo -sense acritud- un nou disseny d'urna pel #20novembre que ens motivi una mica més:

divendres, 11 de novembre de 2011

Faber est suae quisque fortunae

Vol dir "cadascú és l'autor del seu destí", una gran veritat sobre la responsabilitat personal, principi rector de l'eficiència humana i també una de les meves frases favorites. Sobre això, Jean-Paul Sartre deia que "l'home neix lliure, responsable i sense excuses". O dit d'una altra manera, tothom pot escollir el camí que vulgui, sempre i quan demanis permís a la teva dona (o home).
El fet és que avui és 11/11/11 i aquesta entrada s'ha publicat de manera automàtica a les 11:11 hores, moment en què, en teoria el món s'havia d'acabar. Però com que el destí el marquem nosaltres mateixos, he decidit que el món continuï tal qual, que malgrat tot, ja m'està bé.

dijous, 10 de novembre de 2011

Classe d'economia mundial

No sé de qui és aquesta classe d'economia mundial en clau humorística (o no). Es tracta de veure com t'afecta QUAN TU TENS 2 VAQUES segons el sistema polític de torn:
  • Socialisme. L'estat t'obliga a donar-ne una al teu veí.
  • Comunisme. L'estat se les queda i et dóna llet.
  • Feixisme. L'estat te les pren i et ven la llet.
  • Nazisme. L'estat te les pren i et dispara un tret al cap.
  • Burocratisme. L'estat en perd una, muny l'altra i després se li vessa la llet per terra. 
  • Capitalisme tradicional. En vens una i et compres un brau. Fas més vaques. Vens les vaques i guanyes diners.
  • Capitalisme modern. Vens 3 de les teves vaques a la teva empresa que cotitza en borsa mitjançant lletres de crèdit obertes per el teu cunyat al banc. Després executes un intercanvi de participació de deute amb una oferta general associada amb lo qual ja tens les 4 vaques de tornada, amb l'exempció d'impostos per 5 vaques. La llet que fan les teves 6 vaques és transferida mitjançant un intermediari a una empresa amb seu a les Illes Cayman que torna a vendre els drets de les 7 vaques a la teva companyia. L'informe anual afirma que tu tens 8 vaques amb opció a una més. Agafes les teves 9 vaques i les talles a trossets. Després vens a la gent les teves 10 vaques trossejades. Curiosament durant tot el procés ningú sembla adonar-se que, en realitat, tu només tens 2 vaques.
  • Economia japonesa. Les redissenyes a escala 1:10 i que et produeixin el doble de llet. Però no et fas ric. Després rodes tot el procés en dibuixos animats. Els anomenes 'Vakimon' i incomprensiblement, et fas milionari.
  • Economia Alemanya. Mitjançant un procés de reenginyeria aconsegueixes que visquin 100 anys, mengin un cop al mes i que és munyin soles. Ningú creu que tingui cap mèrit.
  • Economia Russa. Comptes i tens 5 vaques. Tornes a comptar i et surten 257 vaques. Tornes a comptar i et surten 3 vaques. Deixes de comptar vaques i obres una altra ampolla de vodka.
  • Economia Xinesa. Tens a 300 individus munyint-les. Expliques al món la teva increïble ràtio de productivitat lletera. Dispares a un periodista que es disposa a explicar la veritat.
  • Economia Iraquiana. Tu no tens vaques. Ningú creu que no tinguis vaques, et bombardegen i t'envaeixen el país. Tu segueixes sense tenir vaques.
  • Economia suïssa. Hi ha 5.000.000.000 de vaques. És obvi que tenen amo però sembla que ningú sàpiga qui és.
  • Economia francesa. Et declares en vaga, organitzes una revolta violenta i talles totes les carreteres del país, perquè tu el que vols són 3 vaques.
  • Economia neozelandesa. La vaca de l'esquerra et sembla cada dia més atractiva.
  • Economia espanyola. No tens ni idea d'on són les vaques. Però com ja és divendres, baixes a esmorzar al bar que tenen l'Esport. Si de cas, ja et posaràs a buscar-les dimecres després del pont de Sant Josep.
  • Economia catalana. L'estat s'encarrega de repartir tal riquesa entre les autonomies més pobres. Per això, al final l'estat et lliura un cartró de llet del DIA i si protestes et diuen insolidari. Mentrestant, les autonomies pobres és mengen a la brasa les vaques i després protesten perquè no tenen llet i necessiten tenir vaques. I és que els catalans ho volen tot per a ells.

dimarts, 8 de novembre de 2011

Emissió del Els joves

"La nostra joventut és indisciplinada i decadent,
els joves no escolten els consells dels vells,
la fi dels temps està a prop”.

És una afirmació que sembla molt actual, però en realitat és una inscripció de la tribu dels caldeus de l'any 2000 aC a l'antiga Mesopotàmia. És a dir, ni el món s'ha acabat, ni el pas dels segles ha pogut modificar la naturalesa humana dels joves. Els joves estan sense domesticar fins que passen una pila d'anys d'errades i caigudes. Encara que no tots se'n surten d'aquesta malaltia temporal.
El 9 de novembre de 1982 es va emetre al Regne Unit el primer capítol de Els joves, una sèrie que anys després donarien per TV3 i que no em perdia perquè "flipava" (expressió de jove) amb les bestieses que podien arribar a fer. Crec que d'aquí em ve l'interès per tot allò que sigui absurd.

diumenge, 6 de novembre de 2011

Pobre funcionari

Hi ha una dita que diu que l'objectiu del funcionari és convertir el seu problema que ets tu, en el problema d'un altre. Una mica exagerat, però això pot passar també en altres professions. El que està clar és que el funcionari no serveix ningú ni tampoc vol que el serveixen a ell. De fet, en la declaració de renda, hi consta que és un treballador per compte aliè. Per tant, és una professió més que tothom hi té accés i pot prendre la decisió de ser o no ser funcionari. Si esculls ser-ho, cal preparar-se per guanyar l'oposició i conformar-se a guanyar poc a canvi de viure amb una certa estabilitat; en cas contrari, has d'accedir a l'empresa privada, més insegura però tens la possibilitat de guanyar molts més diners.
En les èpoques de vaques grasses, ningú se’n recorda del funcionari; en canvi, en moments de crisi, automàticament es converteix en la diana de les retallades perquè se'l considera un privilegiat pel fet que a ell no li falta la feina. Ara bé, ningú se'n recorda de les burrades que ha arribat a cobrar, per exemple, qualsevol manobre de la construcció que va en un Audi o un BMW, encara que cometi faltes d'ortografia fins i tot quan parla,
D'altra banda, la nòmina del funcionari és totalment transparent, no com d'altres feines on hi abunda l'economia submergida. A ell se li descompta l’IRPF, la Seguretat Social i el percentatge pel subsidi d'atur, encara què mai arribarà a cobrar-lo. Declara fins a l'últim cèntim que guanya. 
Per tant, el funcionari paga com el que més a l'hora de pagar impostos i no és cert que cobri dels ciutadans. A més, els funcionaris se'ls troba les 24 hores dels 365 dies de l'any. Els diumenges, les nits o el dia de Nadal, hi ha metges, bombers, policies, etc. No és el cas d'altres professions, excepte és clar, que pagant sant Pere canta i possiblement en negre. I a sobre, la feina del funcionari està sotmesa de manera constant a una feixuga auditoria per part de la societat, cosa que no passa amb cap altra professió.
Un dels grans problemes del funcionari és que, facis el que facis, tant si penques com si no, no li falta el sou. I d'això se n'aprofita un petit percentatge de galtes i/o dropos que efectivament existeix i que se n'aprofita de les falles del sistema. I la solució és molt fàcil: els paràsits, al carrer i d'aquesta manera quan perdin la feina, hauran de treballar per viure. L'altre gran problema és que hi ha massa alts càrrecs que minen la productivitat i que ens els podríem estalviar. Tot això perjudica una majoria de grans professionals.

dimecres, 2 de novembre de 2011

Som massa gent

No tinc cap dubte que en algun moment o altre, mentre passejaven sols pel Jardí de l'Edèn, Adam li va dir a Eva que era l'única dona de la seva vida. Un frase que ha esdevingut al llarg de la història, un recurs habitual de molts mascles per trobar el paradís prohibit però que al final, la gran majoria, han acabat casats i amb fills. D'ençà avui, el planeta hi ha més de 7.000 milions de persones i si seguim així, algun dia pesarà més la humanitat que el mateix planeta. Una evidència és que, de moment, cada dia costa més trobar aparcament.