diumenge, 13 de novembre de 2011

Venedors per telèfon

"Els oportunistes són ocellets de vol curt", és una frase del llibre "Pensar, és gratis" de Joaquín Lorente i que em serveix per parlar dels oportunistes que són els venedors agressius, que darrerament estan molt pesats degut a la crisi econòmica. Però anem al tema.
Jo sóc d'aquells que quan necessita alguna cosa, vaig i la compro quan jo vull i on jo vull. No hi ha cosa que m'emprenyi més, que em truquin a casa per vendre'm no sé què. Aconsegueixen el contrari: que aquell producte li agafi mania, ja que no me'n refio d'una empresa que utilitza aquest mètode de venda en què no es té el més mínim respecte per la gent. Aquest màrqueting de pa sucat amb oli no és més que una guerra bruta, on l’enemic és un venedor sense escrúpols que no li tremola el pols a l’hora de trucar per telèfon. Potser estàs veient el final d’una bona pel·lícula o un partit del Barça, potser estàs fent un morter d’allioli o pitjor encara estàs en una situació compromesa sexualment parlant (tot i que el percentatge d'aquest darrer supòsit no és massa alt). Tant se'ls en fot si molesten o no, ja que no és el seu problema.
Aquests depredadors socials tenen clara la seva missió: intentar vendre el seu producte a qui sigui i com sigui. No els importa gens la teva llibertat, el teu temps lliure, el teu idioma (normalment no parlen ni entenen català) i en definitiva la teva intimitat. Per a ells, tothom és un potencial client i creuen que amb el teu temps poden fer el que vulguin. No dubten en utilitzar la tàctica de l'emboscada, sense avís, amb nocturnitat i traïdoria, per entrar per sorpresa a casa teva a través del telèfon i donar-te pel sac.
Passa que quan sona el telèfon, l’agafem i un desconegut amb un excés de simpatia clarament falsa que ens parla pel nostre nom, ja intueixes que pot tractar-se del maleït venedor agressiu. En aquest cas, acostumo a fer una inspiració llarga (que s’escolti clarament a través de l’auricular) i acte seguit penjo el telèfon. En aquest cas, és oportú complementar l'acció amb deixar el telèfon despenjat durant uns 15 minuts per evitar la temptació de què el venedor torni a trucar. És tracta d’una tàctica molt efectiva que no acostuma a fallar i l’enemic (si té un mínim d’intel·ligència, cosa que no es pot descartar) se n’adona ràpidament que està perdent el temps i que és millor buscar una altra víctima. Té l’avantatge de què perds poc temps de la teva vida (uns deu segons) per treure’t del damunt el pesat de torn, a més de la gran satisfacció que et dóna haver guanyat la batalla.
Clar que, de vegades no tinc la paciència necessària i aplico directament el pla B, que és enviar-lo directament a PRENDRE PEL CUL (en majúscules i amb la U arrossegada). És una expressió lletja (ja ho sé) però molt més efectiva, ja que encara que no entenguin el català, pel to de veu intueixen de seguida que no necessito res i a més, durant una temporada, deixen de molestar-te.