dilluns, 12 de desembre de 2011

Tren de la vida

En una entrevista que li van fer a Lluís Llach en el seu 62è aniversari, va deixar anar la següent frase:

Amb el pas del temps el tren de les absències ja té uns quants vagons, 
fins que un dia falli la locomotora que ets tu mateix.

És una frase genial en què compara la realitat de la vida i de la mort amb una locomotora amb tants vagons, com persones estimades ja no hi són, fins que ens arriba l'hora a nosaltres mateixos; llavors el tren s'atura per sempre més. De la via cap al desballestament ferroviari -cementiri- on es reciclaran alguns materials...
Seguint la metàfora, la gent pot triar en cada moment el seu tren particular per viatjar per la vida, que podrà ser de rodalies, regional o d'alta velocitat, però també pot anar en metro, tramvia, funicular, cremallera o fins i tot en el ferrocarril transsiberià. De vegades perds el tren que t’agradaria agafar, altres passa de llarg, ve amb retard o no passa mai. El que importa no és el destí o la via, sinó el viatge en el tren que sigui per anar d'estació en estació i sobretot evitar caure en alguna via morta on el tren ja no pot continuar, tingui pocs o molts vagons, perquè llavors l'equipatge es queda i tu te’n vas amb un únic vestit que no necessita butxaques. Punt i final, el viatge s'ha acabat, no hi ha cap altra estació.