dimecres, 29 de febrer de 2012

La Conferència Episcopal

Frase de Pierre-Agustin Caron de Beaumarchais que ens indica el mal que pot fer una calúmnia, especialment si la falsedat es llança a través d'un mitjà de comunicació. És allò de "calumnia que sempre queda alguna cosa".
Per això me n'alegro tant que La Cope (emissora de ràdio de la Conferencia Episcopal), hagi estat condemnada a pagar 200.000 € per haver acusat falsament de dopatge els jugadors del Barça. Serveix per recordar a determinats mitjans sense escrúpols on es troba el límit de la vergonya i que si el traspassen, com a mínim, no els surti gratis. De tant en tant, es fa justícia. Visca el Barça!

dijous, 23 de febrer de 2012

Anècdota de Sabino Fernández

Cèlebre frase que diuen (o així ens ho volen fer creure) va evitar que el cop d'estat del 23F prosperés. Aquell dia 23 de febrer de l'any 1981 es va muntar un sarau de cal ample. A la nit, el cap de la divisió cuirassada Brunete, José Juste, va trucar a la Zarzuela preguntant si ja hi havia arribat el general Armada i Sabino Fernández li va dir això de "ni està, ni se l'espera". Mai sabrem si va ser una resposta sincera o bé es tractava d'un missatge molt evident de què el tejerazo es donava per fracassat. El cert és que em costa confiar en un cap d'estat imposat sis anys abans per Franco. Digueu-me malpensat!
L'any següent, em va tocar fer la mili a Madrid, un lloc on vaig tenir la sensació que no era massa benvingut perquè només arribar em van anomenar "polaco de mierda". Jo no entenia res... però això són figues d'un altre paner.
www.lne.es

dimarts, 21 de febrer de 2012

Teoria del mort quilomètric

O que un mort ens afecta menys, com més lluny de nosaltres es troba.
He descobert un vídeo creat per TAC (Transport Accident Commission) que ha tingut un efecte extraordinari a Austràlia. I no m'estranya: les imatges dels accidents són terribles, emfatitzes amb les famílies de les víctimes i et recorden quant vulnerables som.
Un vídeo que et fa prendre consciència d'una realitat que existeix i que a vegades oblidem, especialment els més joves: la velocitat inadequada quan es combina amb la distracció, l'alcohol o les drogues té conseqüències dramàtiques. Són poc més de cinc minuts per recordar que no val la pena arriscar-se i que ens pugui afectar aquesta macabra teoria.

diumenge, 19 de febrer de 2012

No anem enlloc

Per avall no hi ha sostre, una dita valenciana que traspua de tot menys alegria. Com la frase de Sèneca en què afirma que el dia següent sempre és pitjor. Sí, l'ampolla és buida del tot i l'únic que podem fer és llençar-la al contenidor. Perquè anem en direcció contrària, costa avall pel carrer del pessimisme, aquell que dóna al carreró sense sortida. Vivim en una època per tirar coets, però per anar-se’n ben lluny d'aquest miserable planeta que s'enfonsa cada dia que passa. En fi, sigueu optimistes però espereu el pitjor perquè això s'enfonsa. I l'últim que tanqui la porta.

divendres, 17 de febrer de 2012

Els primers 1.000 tuits

Twitter ve a ser com una cafeteria on tothom xerra i on la majoria de converses acostumen a ser trivials, algunes són divertides, altres iròniques fins i tot sarcàstiques, però també serveix com a font d'informació immediata amb tota la credibilitat que li vulguis donar, com també passa amb qualsevol altre mitjà de comunicació dels de tota la vida. La cafeteria en sí, no és ni bona ni dolenta, sinó que tot depèn de l'ús que se’n faci. Com tot en aquesta vida, es tracta de trobar l'equilibri correcte per tal que la vida fictícia no es mengi la real. No confondre un agregat o seguidor amb un amic i tenir clar que no hi ha cap compromís o obligació de publicar twits cada ics temps. En cap cas ha de ser una font de mal de caps o d'estrès, tot al contrari, ens ha de servir per distreure'ns i en tot cas com a vàlvula d'escapament dels neguits que ens empaiten en el dia a dia.
I tot això per dir que avui he arribat als meus primers 1.000 tuits!

dijous, 16 de febrer de 2012

Metàfora del cuc de seda

Sigmund Freud, que valorava l'avantatge de l'esforç i de la soledat davant de les crisis, donava gràcies a la vida perquè res li havia estat fàcil. Per il·lustrar aquesta reflexió, tenim l'exemple animal de la metàfora del cuc de seda del llibre "La bona crisi" d'Àlex Rovira. El pas de capoll a papallona (metamorfosi) és un procés molt complicat perquè la crisàlide ha d'aplicar una enorme quantitat de força amb les seves noves i recents ales per aconseguir sortir de dins de la closca de seda. Gràcies a aquest sobre-esforç per obrir el capoll, la nova papallona confia en la força de les seves ales i finalment aconsegueix volar. En cas contrari, la papallona és incapaç d'aixecar el vol, no es podria alimentar perquè no podria arribar a cap flor per xuclar el nèctar i finalment moriria d'inanició.

divendres, 10 de febrer de 2012

L’aigua espatlla els camins

Sempre ens havien dit que s’havia de beure 2 o 3 litres d’aigua al dia, tinguis o no set. Que l’aigua afavoreix l’aprimament, que retarda l’aparició de les arrugues de la pell, que neteja els ronyons, en definitiva que l’aigua purifica el cos...
Doncs la cosa ja no està tan clara com l'aigua. Resulta que un metge cirurgià cardiovascular anomenat Juan José Rufilanchas assegura que és pitjor la intoxicació per aigua que no pas la deshidratació. Que quan un està bé de salut, només s'ha de beure quan el cos ens ho demani. Que hi ha una part del cervell anomenada hipotàlem que ens avisa quan tenim set i si no en tenim, és perquè el cos no en necessita més d’aigua. I això val també per als esportistes que correm mitges o maratons senceres, en què el més important és mantenir el percentatge ideal de sals minerals i concretament de sodi a la sang, i no beure per beure.
De fet, jo mateix he pogut comprovar que en les curses de llargues distàncies (de més d'una hora de duració) m'he trobat millor quan he begut més aviat poc. I millor que l’aigua, és una beguda isotònica (Gatorade, Powerade y Aquarius...) que a més de treure la set, ajuden a disminuir el cansament i per tant a augmentar el rendiment. Salut!
------
Entrevista a Juan José Rufilanchas: http://acuarela.wordpress.com/2006/10/11/sobre-beber-agua-en-exceso/

dimarts, 7 de febrer de 2012

La violència del "Madrit"

Madrid, la ira i la frustració a través de la violència

Un vídeo val més que 1000 paraules. Que tothom sàpiga de la violència del Madrid i sobretot de l'estat d'impunitat de la justícia en general i de l'esportiva en concret.

Un vídeo vale más que 1000 palabras. Que todo el mundo sepa de la violencia del Madrid y sobre todo del estado de impunidad de la justicia en general y de la deportiva en concreto.

A video is worth a 1000 words. Everyone knows the violence of Madrid and especially the state of impunity from justice in general and sports in particular.

Ein Video sagt mehr als 1000 Worte. Jeder kennt die Gewalt von Madrid und vor allem den Zustand der Straflosigkeit vor der Justiz im Allgemeinen und Sport im Besonderen.

Une vidéo vaut 1000 mots. Tout le monde sait la violence de Madrid et surtout l'état de l'impunité de la justice en général et des sports en particulier.

شريط فيديو يستحق الكلام 1000. الجميع يعرف أن العنف من مدريد، وخصوصا حالة الإفلات من العقاب من العدالة بشكل عام والرياضة بشكل خاص.

一個視頻是值得1000字。大家都知道從司法馬德里和暴力,特別是一般的有罪不罰的狀態,尤其是體育。


dilluns, 6 de febrer de 2012

Neix Bob Marley

Obre els teus ulls, mira endins: estàs satisfet amb la vida que vius? Una frase-pregunta que es va fer Bob Marley, cantant jamaicà de reggae i que avui 6 de febrer hauria fet 67 anys. Molt semblant a aquella altra frase que diu "si mires enrere i somrius, és que tot va bé". La satisfacció ve a ser com el termòmetre de la felicitat i el millor de tot és que cadascú té el seu propi termòstat. I per trobar la temperatura ideal del benestar personal, Steve Jobs d'Apple (que fa tres mesos ens ha deixat), ens ha facilitat la seva fórmula magistral: "fes el que estimis i estima el que fas". Llavors, per què ens compliquem la vida?


dissabte, 4 de febrer de 2012

Mor l'inventor del paracaigudes

El 4 de febrer de 1912, François Reichelt, sastre austríac i l'inventor del paracaigudes, va morir en saltar des de la Torre Eiffel quan va provar el seu invent. Es veu que primer va utilitzar un ninot i quan aquest es va estavellar contra el terra, va dir que era perquè no tenia la possibilitat d'obrir els braços. Per això, va decidir provar el seu invent amb un ninot que es pogués moure, és a dir ell mateix. I així li va anar, tal com es pot comprovar en la filmació enregistrada. Això sí, la seva proesa va servir per demostrar que la llei de la gravitació universal de Newton sí que funcionava.

dimecres, 1 de febrer de 2012

Pobres i espoliats

Anar amb el lliri a la mà és una expressió que es fa servir per dir d'algú que és tot un ingenu, un innocent o que li prenen el pèl. També es pot dir "aguantar el ciri". De vegades, la gent fa una barreja i va amb el ciri a la mà o aguanta el lliri... En fi, són expressions per definir els grans negociadors de l'estatut del 79, encapçalats pel Sr. Miquel Roca, que van optar pel règim general en comptes del foral com van fer els representants més espavilats del País Basc o Navarra (avui dia encara riuen).
Ves per on, ara el nostre gran negociador admet que es va equivocar, cosa que l'honora (veure notícia del Diari Ara, Va ser un error no incloure el concert a l'Estatut del 1979). Això sí, amb 600.000 milions d'euros menys per a Catalunya (30 anys X 20.000 milions de dèficit anual), que si ho passem a pessetes, la xifra mareja. Per fer-se una idea de la immensitat de la tragèdia, dir que la T1 de l'Aeroport de Barcelona va costar 1.258 milions d'euros de res. Total, que gràcies a l'errada, avui dia els catalans som més pobres i espoliats que mai. I sense futur. Tanmateix CiU continua amb el lliri a la mà o aguantant el ciri i ensopegant any rere any amb la mateixa pedra, fent veure que som el que no som.