dimecres, 1 de febrer de 2012

Pobres i espoliats

Anar amb el lliri a la mà és una expressió que es fa servir per dir d'algú que és tot un ingenu, un innocent o que li prenen el pèl. També es pot dir "aguantar el ciri". De vegades, la gent fa una barreja i va amb el ciri a la mà o aguanta el lliri... En fi, són expressions per definir els grans negociadors de l'estatut del 79, encapçalats pel Sr. Miquel Roca, que van optar pel règim general en comptes del foral com van fer els representants més espavilats del País Basc o Navarra (avui dia encara riuen).
Ves per on, ara el nostre gran negociador admet que es va equivocar, cosa que l'honora (veure notícia del Diari Ara, Va ser un error no incloure el concert a l'Estatut del 1979). Això sí, amb 600.000 milions d'euros menys per a Catalunya (30 anys X 20.000 milions de dèficit anual), que si ho passem a pessetes, la xifra mareja. Per fer-se una idea de la immensitat de la tragèdia, dir que la T1 de l'Aeroport de Barcelona va costar 1.258 milions d'euros de res. Total, que gràcies a l'errada, avui dia els catalans som més pobres i espoliats que mai. I sense futur. Tanmateix CiU continua amb el lliri a la mà o aguantant el ciri i ensopegant any rere any amb la mateixa pedra, fent veure que som el que no som.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.