dissabte, 24 de març de 2012

50 anys

Si fos un gos, avui #24març tindria uns 350 anys, però no és el cas. Arribat fins aquí, començo a tenir la perspectiva de les coses (potser massa) i el sentit de la pròpia existència. Però també té els seus avantatges:
  • Ara sí que m’importa una merda el currículum. De fet, als 40 anys ja no m'importava...
  • Si algun dia formés part d’un grup d'ostatges, seria dels primers a ser alliberat.
  • Ningú et demana que entris a rescatar persones d'un edifici en flames, perquè et veuen vell.
  • Deixes de ser un hipocondríac perquè ara sí que tens dolors de veritat.
  • Ja no tens por a les caigudes en el llarg i difícil camí de la vida, gairebé totes les hòsties ja te les has donat.
  • Pagar una mútua mèdica, ara ja comença a tenir sentit, tot i que passo.
  • Les meves articulacions pronostiquen el temps, millor que els meteoròlegs.
  • Els meus secrets estan segurs amb els meus amics perquè ells tampoc els recorden.
  • La meva rotació de neurones actives ha arribat, per fi, a una quantitat manejable.
  • Puc viure sense sexe, però no sense ulleres. 
  • Quan faig una festa, els meus veïns no s'assabenten de res.
  • La roba que em compro ja no passa de moda mai.
  • Comences a no ser indispensable i això és molt còmode.
  • No veus les lletres d'aprop, però veus als idiotes de lluny.
Ara parlant en serio, fer 50 anys fa una mica de respecte perquè tècnicament comences a ser vell, perquè així és com et veu tothom, encara que mantinguis una salut física i mental raonable i que et consideris vital, jove i entusiasta, vaja, com un iogurt caducat. Ja sé que és un tòpic, però no te n'adones i ja han passat 18.250 dies que transites per aquest món de déu, però reconec que ara em trobo millor que als 40; i als 40 millor que als 30; i als 30 millor que als 20... I quan parlo de trobar-me bé vull dir satisfet des del punt emocional, cosa que em dóna aquell punt d'harmonia i d'equilibri necessaris per continuar endavant i motivat amb el dia a dia. Com diria Groucho Marx, si segueixo complint anys, acabaré morint-me. Però d'això es tracta, d'anar-ne complint, quants més millor. Això sí, sempre amb dignitat.

dimecres, 21 de març de 2012

Abans de la meva segona marató

Córrer no és de covards, sinó que és un cercle virtuós: corres, et trobes millor físicament i mentalment, per tant quan necessites sentir-te millor, corres. Aviat descobreixes que córrer es converteix en una necessitat que forma part d'una manera sana d'entendre la vida on tu portes el teu ritme i que pots practicar quan i on vulguis. I tan sols necessites roba còmoda i -això sí- unes bones vambes. I el més fantàstic de tot: pots córrer durant tota la teva vida.
Falta molt poc per fer la meva segona marató, la de Barcelona, i a dia d'avui  21 de març els nervis ja comencen a bullir ja que s'apropa el dia de tornar a fer 42,195 Km, tot una bestiesa. I si aconsegueixes acabar-la en un temps digne, llavors és una passada: tens una barreja de sensacions i d'emocions molt semblants a la felicitat perquè et demostres que has superat un gran repte gràcies al teu esforç. És llavors quan te n'adones que, malgrat les limitacions que tots tenim, si volem som capaços de quasi tot.

dilluns, 19 de març de 2012

Dia del pare

Una típica i normal conversa entre pare i fill avui 19 de març, dia del pare:
  • PARE: Com ha anat?
  • FILL: Bé.
  • PARE: Qui ha anat?
  • FILL: Tots.
  • PARE: Què heu fet?
  • FILL: Res.
Finalment, si el fill és adolescent i no t'ha enviat a la merda, pots donar-te per satisfet.

diumenge, 18 de març de 2012

Serendípia

Jo no busco, trobo. Ho va dir en Pablo Ruiz Picasso molt abans que existís el buscador Google i probablement tampoc coneixia la serendípia o descobriment inesperat d’alguna cosa mentre en buscàvem una altra de diferent. Un exemple d’això, és l’arribada de Colom a Amèrica. En canvi, rentar el cotxe per fer que plogui, no ho és.

http://www.eluniversodelosencillo.com/serendipia/

dissabte, 17 de març de 2012

Tal fas, tal trobaràs

Significa que les males accions solen arribar a ser castigades. El cas és que ahir vaig veure la pel·li de 8tv" Esgarrifança en la nit" (en realitat era "Escalofrío en la noche", ja que la vaig veure en castellà). Potser és una de les més fluixes de Clint Eatswood, però tot i així qualsevol film d'ell sempre val la pena. La temàtica va d'un locutor de ràdio nocturn que es cita amb una obsessiva fan seva que no toca vores, és a dir que està més sonada que una campana i... bé, no explicaré el final.
El cas és que hi surt un policia que s'atreveix a jutjar la seva conducta faldillera i les seves conseqüències amb la frase "El que a hierro mata, a hierro muere". I és clar, immediatament em vaig posar a pensar quina podia ser la seva millor equivalència en català. Finalment, crec que la he trobat amb el títol d'aquest post.

dijous, 15 de març de 2012

Alea iacta est!

O sigui, els daus ja estan llançats, frase del gran Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar) que moria assassinat en els idus, és a dir #15març de l'any 44 aC. Aquesta frase és una de les meves favorites perquè és fàcil de recordar i fa goig de dir-la en llatí amb el seu significat al·lusiu a la sort, quan la cosa ja no depèn de nosaltres, sinó del destí. Aquesta sort que, com les monedes, sempre té una cara i una creu. Per exemple, la cara de la sort seria trobar una agulla en un paller; la creu, seria punxar-se.

dijous, 8 de març de 2012

Josep Pla

El 8 de març de 1897 naixia a Palafrugell el nostre gran prosista de la literatura catalana, Josep Pla i Casadevall. De sempre li he tingut una certa simpatia per la seva estranya personalitat, pel seu posat de pagès i -esclar- perquè un dels primers llibres que vaig llegir de jove va ser el dietari "El quadern gris", que vindria a ser com un bloc que es va avançar en el temps. Crec que d'aquí em va venir l'interès de tenir un bloc.
Lluís Racionero explica d'ell, que quan escoltava alguna cosa inversemblant o absurda, és posava la boina al revés i seguia atenent el seu interlocutor, que desconcertat, sovint callava o canviava d'assumpte; i no era per menys.
Deia que passar l'estona era la cosa més important de la vida. I en això estem!
www.revistarambla.com

diumenge, 4 de març de 2012

Anècdota de Sherlock Holmes

El dia 4 de març de 1881 es va publicar la seva primera narració de l'investigador Sherlock Holmes, personatge creat per Arthur Conan Doyle
L'autor sempre explicava la mateixa anècdota de quan va arribar a Zuric en què va agafar un taxi i quan va arribar a destí va preguntar al taxista què li devia:
- No em deu res. Prefereixo que em dediqui un llibre seu.
Conan Doyle es va quedar de pedra i li va dir al taxista:
- Com sap vostè que sóc escriptor?
- Això és molt fàcil, va respondre el taxista. Vostè es troba a Zuric, per les seves sabates estan cobertes de pols que no és de Zuric. Pel disseny de les sabates veig que són angleses, per tant, és pols de Londres. A més, vostè té una taca de tinta als dits, cosa que el delata com a escriptor...
- És més llest que Sherlock Holmes, li va dir Conan Doyle.
- Sí senyor, a més en la seva maleta està escrit clarament Arthur Conan Doyle.
www.quora.com

dissabte, 3 de març de 2012

Desassossec

Una paraula amb cinc esses no és normal i per això m'agrada, encara que el seu significat denoti intranquil·litat. El mateix desassossec que ens aporta l'actual situació econòmica i el mateix nombre d'esses que sumen juntes les paraules "crisi, recessió i depressió", que són tres tipus d'estats econòmics negatius. Hem viscut la crisi , ara tot just entrem en recessió i pel que sembla anem de camí a la depressió, potser també anímica. Un cicle pervers i inevitable que com una llosa ens cau al damunt.
Ja sabem què és la crisi, en què, qui més qui menys té la butxaca més retallada, és més pobre i en general la precarietat es dispara. Doncs la recessió és un estat encara pitjor que es dóna quan el creixement del PIB (el que produeix un país) és negatiu durant dos trimestres seguits. O el que és el mateix, la pobresa ja campa per tota arreu i s'ha instal·lat en molts menjadors de l'anomenada classe mitjana.
I si la situació no millora -cosa bastant probable atenent el que ens diuen els polítics que ens manen, els economistes i el mateix sentit comú- acabarem en una depressió que ve a ser com una aturada cardíaca de l'economia, de la qual no sabem si ens en sortirem. És una situació en què els preus baixen perquè ningú compra res perquè no hi ha diners i l'atur es dispara. És a dir, que seran molts -massa- els qui passaran de la pobresa a la puta misèria (la misèria sempre necessita companyia).
Vés, qui ho havia de dir quan no fa gaire temps, més d'un somiava un tren de vida i ara viu corrent darrere del tren.
-----
PD. I vull deixar constància que avui em sento especialment optimista.

comodejar.info