Ja sabem què és la crisi, en què, qui més qui menys té la butxaca més retallada, és més pobre i en general la precarietat es dispara. Doncs la recessió és un estat encara pitjor que es dóna quan el creixement del PIB (el que produeix un país) és negatiu durant dos trimestres seguits. O el que és el mateix, la pobresa ja campa per tota arreu i s'ha instal·lat en molts menjadors de l'anomenada classe mitjana.
I si la situació no millora -cosa bastant probable atenent el que ens diuen els polítics que ens manen, els economistes i el mateix sentit comú- acabarem en una depressió que ve a ser com una aturada cardíaca de l'economia, de la qual no sabem si ens en sortirem. És una situació en què els preus baixen perquè ningú compra res perquè no hi ha diners i l'atur es dispara. És a dir, que seran molts -massa- els qui passaran de la pobresa a la puta misèria (la misèria està necessitada de tot, també de companyia).
Vés, qui ho havia de dir quan no fa gaire temps, més d'un somiava en un tren de vida alt i ara viu corrent per davant del tren per sobreviure i que no l'atrapi.
-----
PD. I vull deixar constància que avui em sento especialment optimista.
![]() |
comodejar.info |
Cap comentari:
Publica un comentari
Gràcies pel comentari.