dissabte, 28 d’abril de 2012

Atzucac

Paraula que vol dir embolic que sempre m'ha sonat estranya, com si provingués de l'idioma asteca (segur que formava part del vocabulari de Moctezuma). Però per a embolics, l’exemple del cas que ve a continuació, difícil que passi però no impossible:

El Pere té 25 anys i està casat amb la Marta, una vídua de 45, que té una filla de 26 anys de nom Paula i que per tant, ara també és la seva filla.

A la vegada, el Lluís, pare del Pere, s’ha casat amb la Paula i filla del Pere.

Actualment doncs, el pare del Pere s’ha convertit també en el seu gendre i per consegüent la Paula s’ha convertit també en la filla, la nora i la mare del Pere.

La Marta i el Pere esperen un fill, el qual es convertirà en el germà de la Paula, la dona del pare del Pere, fet que el convertirà també en el seu cunyat.

En conseqüència, el fill del Pere serà alhora el seu oncle ja que és el germà de la seva mare.

La cosa no acaba aquí perquè la Paula i el pare del Pere també esperen un fill, que serà alhora el germà i el nét del Pere ja que és el fill del seu pare i de la filla de la seva dona.

Així doncs, el Pere serà alhora el germà del seu nét.

I com el marit de la mare d’una persona també és el pare d’aquesta persona, resulta que el Pere és el pare de la seva dona Marta i germà del seu fill.

Total que el Pere passarà a convertir-se en el propi avi i a la vegada el pare, el fill i el nét d'ell mateix.


dimecres, 25 d’abril de 2012

Sense temps

No tinc temps ni per perdre el temps. D'un temps ençà, tinc la sensació que el temps passa més ràpid. Si per un moment suposem que això fos veritat i tenint en compte la fórmula física que diu que la velocitat és igual a l'espai dividit pel temps, ¿significa això que la meva velocitat ha augmentat? O pitjor encara, si la velocitat és la mateixa, ¿vol dir que el meu recorregut vital s'escurça? Si és així, no em queda més remei que anar més a poc a poc, si vull allargar el temps per fer el mateix espai de cada dia...
I si m'aturo i no em moc del lloc, ¿llavors el temps també s'atura? Totes aquestes bestieses em passen pel cap quan me n'adono que em falta temps per escriure al bloc...

dilluns, 16 d’abril de 2012

La vida és una claveguera plena de cucs llefiscosos trossejats

Tranquils, que encara toco de peus a terra. Ja sé que el títol és apocalíptic però era per atraure't fins aquí: ja se sap, el morbo de les desgràcies alienes sempre atrau. Però no és el que sembla, només és una introducció impactant per comentar la frase següent: "Tothom necessita un espai i un temps per desconnectar, per alliberar-nos del passat, oblidar temporalment el present i no pensar en el futur".
És de la col·laboradora del diari Avui Estefania Carreño, una frase que me la faig meva perquè a més de ser enginyosa hi estic absolutament d'acord. Cadascú necessita el seu petit oasi de llibertat per poder veure la vida en color i no només en blanc i negre. És una espècie d'alliberament de la rutina del dia-a-dia per continuar motivat amb l'arribada de l'endemà. I aquest bloc ve a ser un d'aquests espais i temps de llibertat que m'ajuden a dissimular la pudor que fa la claveguera de la vida.

dijous, 12 d’abril de 2012

Qui té salut i llibertat és ric i no ho sap

Els catalans, ara som més pobres que mai i això prou que ho sabem. Fins ara teníem una llibertat d'aquella manera, ja que està prohibit fer referèndums, però almenys teníem salut o si més no, un sistema sanitari que ens deixava com nous. Això s'ha acabat perquè els metges estan encabronats pel tema de les retallades i amb raó: ells no es poden permetre errades de producció i arribaran fins on puguin. Al final, qui en sortirà perjudicat seran els clients, és a dir els malalts.
I tot això pel fet de viure a Catalunya. Us poso un tros del comentari de La Vanguardia el diumenge 10 d'abril de Jordi Barbeta que parla sobre la sanitat catalana:
"El dèficit fiscal de Catalunya, és a dir, la contribució dels catalans per sostenir l'estat espanyol es calcula entre 15.000 i 20.000 milions d'euros anuals. Amb la despesa sanitària dels bascos o dels extremenys, la sanitat catalana en comptes de 850 milions de dèficit tindria prop de 2.000 milions de superàvit. I la sanitat pública la utilitzen tant els que són independentistes com els que no".
Què, fa ràbia, eh?
Per tant, el millor que podem fer, és intentar no trepitjar mai un hospital, entre altres, perquè fins i tot les nostres infermeres hauran de marxar a l'estranger perquè aquí no podran viure. No tenim més remei que fer esport diàriament i menjar més verdura!

dilluns, 9 d’abril de 2012

El 100è dia de l'any

Avui 9 d'abril és el 100è dia de l'any i curiosament també fa 80 anys del naixement d'una mona: la "Cheetah" de Tarzan, recentment traspassada. Un cas força estrany, si tenim en compte que l'esperança de vida dels ximpanzés en captivitat no sobrepassa els 50. La pregunta és, ¿com pot haver viscut tants anys? Són preguntes interessants, com la que tothom s'ha fet algun cop, sobre ¿què va ser primer, si l'ou o la gallina? Possiblement va ser l'ou, però no el de gallina ni tampoc el de Pasqua. I aquí ve el gran dubte de veritat que molts ens fem precisament avui dia de la mona, ¿per què els pollets de la mona mai arriben a ser gallina? Són misteris sense resoldre.

dissabte, 7 d’abril de 2012

La salut

Avui #07abril és el Dia Mundial de la Salut, adient per recordar que la salut no és coneguda fins que és perduda. I que cadascú té a les seves mans l'oportunitat de reduir o augmentar la possibilitat de patir malalties. Perquè, portar una vida sana està dins del nostre cercle d'influència. Simplement cal tenir cura amb l'alimentació i fer habitualment algun tipus d'activitat física. No és infal·lible, però és una bona estratègia que assegura un màxim benefici amb un mínim de risc i un mínim de cost.
Artur Schopenhauer va dir "generalment, les nou dècimes parts de la nostra felicitat és fonamenten en la salut". Per tant, tinguem-hi cura, val la pena.

dimecres, 4 d’abril de 2012

La selecció natural

De fet, la teoria de l'evolució ve a ser un càsting permanent de la natura, de tal manera que la supervivència afavoreix aquell que millor s'adapta a l'entorn que li toca. Tenim un bon exemple amb la tortuga, un animal prehistòric que ha sabut adaptar-se en diferents medis: originalment era terrestre, 100 milions d'anys després de la seva aparició, algunes van evolucionar per a ser aquàtiques i 50 milions després van evolucionar per a ser marines. Qui sap si algun dia, també aprendran a volar.
No té res a veure amb la introducció, però sí amb un altre tipus de selecció natural: avui #04abril fa exactament 108 anys del primer partit d'una selecció catalana i tot i el pas del temps, l'evolució no ha estat gens implacable, no ha evolucionat gaire. Tot just, tenim el clàssic partit de futbol de costellada per Nadal i prou. És el que passa quan una societat no sap adaptar-se a l'entorn i que ha de demanar permís fins i tot per existir. Els trilobits devien ser els artròpodes catalans de l'època.

dimarts, 3 d’abril de 2012

No em fan cap gràcia les chirigotas

Aquest matí he sentit per la ràdio una chirigota, que per a qui no ho sàpiga, és una espècie de cantarella carnavalesca que pel que sembla, es veu que fa gràcia. Doncs bé, la lletra de la cançoneta diu -literalment- coses com "a la mierda con los catalanes" o "a la mierda Cataluña". I si algú no s'ho creu, pot veure el vídeo que corre pel Youtube. Per sorprenent que sembli, el fet d'escoltar aquest menyspreu ni tan sols m'ha afectat, bàsicament perquè ja m'és absolutament igual tot el que diguin a fora. És la indiferència en el seu grau màxim.
Dit això, convé saber que el codi penal espanyol (art. 510), castiga amb presó de tres anys les actituds racistes i xenòfobes, en concret la difusió d'informacions injurioses contra membres o associacions pel simple fet de pertànyer a una ètnia o raça determinada, siguin jueus o catalans.
Tot i així, tinc la impressió -per no dir la certesa- que la fiscalia general de l'estat no actuarà d'ofici, més que res perquè en aquest estat que ens ha tocat patir, està molt interioritzat que això d'insultar els catalans és d'allò més normal, que dóna vots i a més surt gratis. D'exemples d'estimació subliminal que ens tenen, tenim Don Pedro Pacheco, secretari general del Partido Socialista d'Andalusia dels anys 90, que va dir "Vascos y catalanes son buitres prestos a recoger la carroña"; o l'inefable José Rodríguez de la Borbolla, president de la Junta de Andalucía que va també va deixar anar sense despentinar-se "Los andaluces son bastante inteligentes para no confiar en los catalanes"; o més recentment, el diputat socialista andalús Alfonso Guerra, quan tot cofoi va deixar anar allò de "nos hemos cepillado el Estatut". I no passa res, al contrari cauen d'allò més simpàtics...
Deia Jaume Perich, humorista aquest de veritat, que "el racisme és tan irracional com jutjar el contingut d'un llibre per la coberta". Efectivament, cada persona és un món, sigui d'on sigui. Per això d'entrada hem de tractar correctament a tothom. Ara bé, que ningú esperi que estimi a qui m'apunyali o a qui li rigui les seves gràcies. Per aquests catalanòfobs, creu i ratlla.