divendres, 18 de maig de 2012

Carallot

Si hi ha una paraula castellana prou arrelada al llenguatge popular català, aquesta és "gilipollas". És una paraula tant interioritzada pels que ens hem mogut per l'àrea metropolitana de Barcelona, que quan necessites insultar algú, automàticament et surt de dintre aquesta expressió. I per rematar-ho i quedar-te ben satisfet, només cal posar un cert èmfasi en la "o".
Aquí la normalització lingüística s'ha trobat amb un os, ja que es tracta d'una paraula que costa trobar l'equivalent en català. Segons Magí Camps, coordinador de l’edició en català de La Vanguardia, la millor traducció és la de "carallot". Està clar que si el conegut personatge del Buenafuente s'hagués batejat així, hauria estat tot més fàcil, però precisament va escollir el mot en castellà perquè sembla tenir un plus de contundència, que la persona sigui encara més imbècil, més idiota...
En fi, que si volem normalitzar-nos, haurem de d'acostumar-nos a dir "carallot", i deixarem "gilipollas" per a casos d'estricta necessitat. O això o deixem d'insultar, cosa realment difícil en un món tan ple de carallots.