dijous, 7 de juny de 2012

Moment idoni per a l'austeritat

He llegit un article d'economia de Paul Krugman amè i que m'ha fet dubtar sobre un paradigma mental que pensava que era inqüestionable. Sempre havia pensat que l'endeutament de l'economia d'un país es podia comparar amb els problemes d'endeutament d'una família, que en aquest cas si s'ha endeutat massa, s'ha d'estrènyer el cinturó.
Doncs resulta que era una metàfora dolenta perquè és errònia:

"Els nostres deutes consisteixen sobretot en diners que ens devem els uns als altres; i, encara més important, els nostres ingressos provenen principalment de vendre'ns coses els uns als altres. El que tu gastes ho ingresso jo, i el que jo gasto ho ingresses tu".

Dit d'una altra manera, quan tothom retalla despeses, també baixen els ingressos de tothom, i al final els nostres problemes d'endeutament no milloren sinó que empitjoren. Ja ho deia John Maynard Keynes: "el boom, no la depressió, és el moment idoni per a l'austeritat".
En resum, això de reduir dràsticament despeses quan l'economia va malament és una estratègia contraproduent, perquè només agreuja la depressió. Tot plegat, sembla un raonament lògic.