dijous, 21 de juny de 2012

Martingala

Paraula que quan la sents, ja sona a tripijoc o engany, que és exactament el que penses quan utilitzes segons quins serveis dels anomenats low cost. Com s'ha dit sempre, el que és barat acaba sortint car.
Circula per la Xarxa un conte que, a més de divertit, és un exemple de servei-martingala:

El president d'una companyia aèria -que no diré el nom, només que és molt coneguda pels seus vols barats-, entra en un pub i demana una Guiness.
-- “Un euro”, li diu el cambrer.
-- “Què barat!”, pensa ell mentre deixa la moneda al damunt de la barra.
-- “Perdó, però si no ha portat el seu propi got, són dos euros més”, li adverteix el dependent.
El president treu malhumorat les monedes, agafa la gerra i se'n va cap a una de les taules del local quan la veu li interromp de nou:
-- “Si seu en una taula, haurà d'afegir un extra de tres euros i com no ha reservat seient, haurà de pagar altres dos euros més".
L'executiu irlandès, molt enfadat, s'acosta al dependent i li etziba:
-- “ Això és un abús!, vull parlar amb el responsable del pub”.
El cambrer, tot somrient li contesta:
-- “Només hi pot contactar per correu electrònic. Per cert, si no renta el got, són dos euros més. I, si us plau, retiri'l abans de marxar".