dimarts, 24 de juliol de 2012

Motivació professional

He descobert l'existència del llibre "En busca de lovework" de Joan i David Elías que tracta sobre la motivació a la feina. Una de les reflexions que s'hi troben és que el cap no ha de motivar l'empleat, sinó que ha de ser l'empleat qui ha de venir motivat des de casa, com un acte de maduresa professional. En cas contrari, de manera inconscient estem establint categories negatives ja que donem per suposat l'existència d'un motivador i d'un desmotivat. Aquesta idea pot sobtar en un primer moment, però de seguida se li veu que té tot el sentit de món.
Per millorar les relacions entre empleats i caps, proposen deu regles del lovework: anar al treball motivats de casa, ajudar a pensar a un altre, rendir comptes, acceptar nous projectes, comunicar per transmetre el coneixement, respectar les persones, coherència estratègica, avaluació científica, comunicar per orientar la motivació i no desmotivar al motivat de casa.
Em quedo amb la primera i l'última, que parlant en plata seria alguna cosa semblant a "d'acord, jo empleat vinc motivat i tu cap no em toquis els collons". Es tracta doncs d'una espècie d'acord implícit: per part del cap, liderar projectes i no persones, i per part de l'empleat, estimar allò què fa amb professionalitat. I ambdues parts, poder dedicar-se completament a la seva família o les seves aficions. L'empresa ha d'adaptar-se al treballador i al seu perfil i necessitats, ja que la feina és només una part de la seva vida.
Com diria Confuci, troba un treball que t'agradi, i no tornaràs a treballar ni un sol dia de la teva vida.