dissabte, 27 d’octubre de 2012

Arrogància insuportable

Si hi ha una qualitat que em faci molta ràbia, aquesta és l'arrogància. No m'agrada algú que gasta un orgull insolent, que creu que la Terra està sota els seus peus i que gira al seu voltant. Que creu que la perfecció no existeix, però que existeix ell, que en tot cas no ser perfecte no és la seva meta, sinó el seu punt de partida. Que et diu que vol ser com tu per tenir un amic com ell. Que voldria ser lleig un moment per saber què se sent. Que pensa que ningú és el millor del món, però que ningú el supera a ell. Que afirmi que ha deixat de ser arrogant per ser perfecte... En fi que difícilment puc establir cap relació d'amistat amb ningú així.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Paradoxa de la tria

La manca d'opcions aclareix meravellosament la ment. En canvi, una quantitat molt alta de possibilitats per escollir, desemboca en una insatisfacció que no sabem explicar, tal com afirma Barry Schwartz a The paradox of choice (La paradoxa de la tria). Cada decisió comporta un risc, amb el risc d'equivocar-se: aquest és el preu de la llibertat. Per això no hi ha res tan difícil com decidir-se. És l'estrès de viure en un món multi-opcional.
Exactament és el que li passa a la indecisa rateta envoltada de trampes, que és lliure per escollir la trampa que ha d'acabar amb la seva vida. Li costa prendre una decisió davant de tantes opcions negatives, perquè sap que quan es decideixi serà lliure de manera definitiva. El que potser no sap la pobra rata és que davant d'opcions de merda, la no-opció també pot ser una altra forma d'escollir, possiblement la menys pitjor.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Tempus irreparabile fugit

Que vol dir que el temps fuig de forma irreparable sense aturar-se, expressió que va fer fortuna com a inscripció per a rellotges de sol o a les portes de cementiri.
En tot cas, el valor del meu temps augmenta cada minut passades les onze de la nit. És a dir que tinc molta son, així que bona nit!