3 d’octubre de 2012

Paradoxa de la tria

La manca d'opcions aclareix meravellosament la ment. En canvi, una quantitat molt alta de possibilitats per escollir, desemboca en una insatisfacció que no sabem explicar, tal com afirma Barry Schwartz a The paradox of choice (La paradoxa de la tria). Cada decisió comporta un risc, amb el risc d'equivocar-se: aquest és el preu de la llibertat. Per això no hi ha res tan difícil com decidir-se. És l'estrès de viure en un món multi-opcional.
Exactament és el que li passa a la indecisa rateta envoltada de trampes, que és lliure per escollir la trampa que ha d'acabar amb la seva vida. Li costa prendre una decisió davant de tantes opcions negatives, perquè sap que quan es decideixi serà l'última cosa que farà. El que potser no sap la pobra rata és que davant d'opcions de merda, la no-opció també pot ser una altra forma d'escollir, possiblement la menys dolenta.

1 d’octubre de 2012

Tempus irreparabile fugit

Que vol dir que el temps fuig de forma irreparable sense aturar-se, expressió que va fer fortuna com a inscripció per a rellotges de sol o a les portes de cementiri.
En tot cas, el valor del meu temps augmenta cada minut passades les onze de la nit. És a dir que tinc molta son, així que bona nit!