29 de desembre de 2013

Paradoxa de l'absurditat

Per a què un corredor doni una volta en una cursa i guanyar ha de recórrer la meitat de la pista i després la meitat del que queda i així successivament, però llavors mai arribaria a la meta perquè sempre hauria de recórrer la meitat del que li queda. En aquest cas, si el meu avi fa 60 anys que se'n va anar a fer una volta al parc en realitat mai la va acabar i mai va tornar, per tant ni el meu pare ni jo vam ser concebuts, el que fa que jo mai hagi escrit això si no existeixo i, en realitat tu no ho estàs llegint?

24 de desembre de 2013

Accident

  • Diuen que els escaladors tenen els accidents quan baixen.
  • Els accidents són inesperats, el dia que es puguin preveure deixaran de ser-ho.

18 de desembre de 2013

Activitat / Inactivitat

  • A vegades els problemes se solucionen per ells mateixos, a base de deixar que es podreixin (com molt bé sabia el filòsof Mariano Rajoy).
  • Augmentar en excés el rendiment provoca l'infart de l'ànima (Byung-Chul Han). 
  • El perro del hortelano, que ni come ni deja comer. 
  • Els catalans, quan no fem res no diem “matar el temps” sinó “fer temps”, com si la peresa fos una activitat productiva.
  • Es pot anar més o menys ràpid, però no es pot deixar de pedalar per no caure.
  • Jeure també és un activitat.
  • L'activitat constat és el refugi de qui tem trobar-se amb sí mateix (Friedrich Nietzsche).
  • L'activitat és el que fa feliç l'home (Johann Wolfgang von Goethe).
  • La pitjor collita és no sembrar.
  • Les tres activitats humanes: la contemplació, l'acció i la producció (Aristòtil).
  • Observar el temps des de la serenitat que donen els rellotges sense agulles.
  • No fer res és el camí per no ser ningú.
  • No fer res és una feina àrdua (Oscar Wilde).
  • Pedra que roda no es floreix (escoltat en la pel·lícula "Un botí de 500.000 dòlars").
  • Portar el fre de mà posat.
  • Tocar moltes tecles (ocupar-se en coses molt diverses).
Il dolce far niente! (o què bonic no fotre res)



17 de desembre de 2013

Perdre pes

Per perdre pes, el primer és no córrer més, sinó menjar menys;
l'activitat física és d'utilitat per evitar l'efecte ascensor.

16 de desembre de 2013

Humor intel·ligent


- Diu ella: " S'ha mort el capellà que ens va casar"
- Respon ell: "Qui la fa, la paga"
----------
- Diu ella: "Tinc dues notícies, una bona i una dolenta. Quina vols?"
- Respon ell: "La bona".
- Diu ella: "La bona és que l'airbag funciona".
----------
- Diu ell: "Amor meu, què significa ¿I'm a pig?"
- Respon ella: "Sóc una porca".
- Contesta ell: "Si, ja ho sé, però què signfica?"
----------
- Diu ell: "Digui'm, per què vol divorciar-se del seu marit?"
- Respon ella: "El meu marit em tracta com si fos un gos".
- Pregunta ell: "La maltracta, li pega?"
- Contesta ella: "No, vol que li sigui fidel".

I mai oblideu,
que un acudit explicat dos cops,
no té el doble de gràcia.

14 de desembre de 2013

13 de desembre de 2013

Adolescència

  • Hi ha dos tipus d'adolescents, els qui no han sortit de l'ou i els qui ja l'han fregit.
  • L'adolescència, una malaltia que es cura amb el temps i una època de canvi en què alguns joves practiquen actituds de baixa delinqüència, on l'objectiu dels pares hauria de ser la d'evitar que aquestes pugin de nivell, si cal amb respostes contundents.
  • Ningú no és més misantrop que un adolescent decebut (Giuseppe Mazzini).
  • Si els fills han arribat sans a l'adolescència, el primer que faran és descobrir hipocresies, veure contradiccions, cercar honestedat en els comportaments i practicar el criticisme (Jaime Funes).

11 de desembre de 2013

Adult / Nen

  • De tant en tant hauríem de preguntar-nos si el nen que vam ser se sent orgullós de l'adult que som.
  • En totes les cases de caramel hi viu una bruixa que devora nens.
  • Hi ha vells prematurs i adolescents crònics... i també algun adult.
  • L'adult és fill del nen (ho deien els grecs).
  • No creixis mai! És un parany.
  • Procura que el nen que vas ser no s'avergonyi mai de l'adult que ets (Antoine de Saint-Exupery). 
  • Que vingui Herodes. Im-me-di-a-ta-ment!!!
  • Un adult és un nen inflat pels anys (Simone de Beauvoir).
  • Un nen no es queixa tant de les pallisses que li han donat com de les abraçades que no ha rebut (Víctus de l'Albert Sánchez Piñol).

10 de desembre de 2013

Adulteri

L'adulteri és la curiositat dels plaers aliens (Hippolyte-Adolfphe Taine).

22 de novembre de 2013

El pescador

Un home de negocis nord-americà estava en les drassanes d'un poblet costaner de Mèxic quan va arribar una barca amb un sol tripulant i diverses superbes tonyines.
El nord-americà va felicitar al mexicà per la qualitat del peix i li va preguntar quant temps havia trigat en pescar-lo.
El mexicà va replicar: Oh! Només una estoneta.
Llavors el nord-americà li va preguntar per què no s'havia quedat més temps per a agafar més peixos.
El mexicà va dir que ja tenia suficient per a les necessitats de la seva família.
El nord-americà va tornar a preguntar: I què fa vostè llavors amb la resta del seu temps?
El mexicà va contestar: Dormo fins a tarda, pesco un poc, joc amb els meus fills, dormo la migdiada amb la meva dona, vaig cada tarda al poble a prendre unes copes i a tocar la guitarra amb els amics. Tinc una vida plena i ocupada, senyor.
El nord-americà va dir amb to burleta: Sóc un graduat d'Harvard i li podria donar una mà. Hauria de dedicar més temps a la pesca i amb els guanys comprar-se una barca més gran. Amb els beneficis que li reportaria una barca més gran, podria comprar diverses barques. Amb el temps, podria fer-se amb una flotilla de barques de pesca. En comptes de vendre la seva captura a un intermediari, la hi podria vendre al majorista; fins i tot podria arribar a tenir la seva pròpia fàbrica de conserves Controlaria el producte, el procés industrial i la comercialització. Hauria d'anar-se d'aquest llogaret i mudar-se a Ciutat de Mèxic , després a Los Àngeles i finalment a Nova York, on dirigiria la seva pròpia empresa en expansió.
Però senyor, quant temps trigaria tot això?
De quinze a vint anys.
I després què?
El nord-americà va deixar anar una riallada i va dir que això era la millor part: Quan arribi el moment oportú, pot vendre l'empresa en borsa i fer-se molt ric. Guanyaria milions.
Milions, senyor? I després que?
Després es podria retirar. Anar-se a un petit poble costaner on podria dormir fins a tarda, pescar un poc, jugar amb els seus néts, fer la migdiada amb la seva dona i anar-se de passeig al poble per les tardes a prendre unes copes i tocar la guitarra amb les seves amics.



20 de novembre de 2013

Anàlisi DAFO

L'anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix en una anàlisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces). Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu. La tècnica se li atribueix a Albert Humphrey, a la Universitat de Stanford els anys 1960 i 1970.
  • Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).
  • Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).
  • Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.
  • Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.
La identificació dels DAFOs és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.

Font: Wikipedia

14 de novembre de 2013

Analfabetisme

  • Els analfabets del segle XXI no seran aquells que no sàpiguen llegir i escriure, sinó els qui no sàpiguen aprendre, desaprendre i reprendre (Alvin Toffler).
  • És una persona que comet faltes d'ortografia fins i tot quan parla.

7 de novembre de 2013

Andalucia

  • Algun dia les Susanes Díaz espanyoles hauran de triar entre continuar distribuint almoines a les seves parròquies de votants o bé retornar la dignitat al seu poble.
  • Aquella simpatia andalusa que tant agrada a alguns i que jo no arribo a apreciar.
  • Si los andaluces levantaron Catalunya, porqué no levantan Andalucía?

1 de novembre de 2013

Anècdota de la quarta dimensió

Després d'una conferència d'Albert Einstein,
un dels assistents va demanar a un altre què era allò de la quarta dimensió. 
Quan l'hi va haver explicat, Francesc Pujols va preguntar:
"I les altres tres?"

16 d’octubre de 2013

Auditoria

  • Auditories de pa sucat amb oli
  • És fàcil amagar un ordinador en un despatx, però molt difícil amagar-hi un tractor (Francesc Cabana).

16 de setembre de 2013

Cap de turc

  • És molt fàcil disparar contra el pianista: és qui dona la nota, és dalt de l'escenari, sempre està d'esquena i amb les mans ocupades (Jaume Cabré).
  • Per favor, no dispareu al pianista; ho fa tan bé com pot (Oscar Wilde).

15 de setembre de 2013

Capacitat

  • Veure's amb cor de fer una cosa.
  • Els vol incapaços de res i capaços de qualsevol cosa. 
  • Si assumeixes una funció que va més enllà de la teva capacitat, faràs un mal paper i deixaràs de banda tot allò que hauries pogut realitzar satisfactòriament (Epictet). 
  • L'home mai sap del que és capaç fins que ho intenta (Charles Dickens). 
  • Hem enviat naus més enllà del sistema solar i encara no som capaços de...

14 de setembre de 2013

Palíndrom

  • Anul·la la lluna.
  • Apa! Cal a la capa?
  • Argentina, la lluna anul·la la nit negra.
  • Atrapa'l o l'aparta!
  • A treballar allà, Berta!
  • A una nena nua llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua.
  • Català, a l'atac!
  • Cita-la a l'àtic.
  • El bo plau al poble
  • És així, ase!
  • I ara calla, carai!
  • I ara rai.
  • La mà bona no va mal.
  • Margarida dirà gram.
  • Margarita tira gram.
  • No sap pas on!
  • Oasi: toll i llot i saó.
  • Radar
  • Salta l'airós nen sorià l'atlas.
  • Senén té sis nens i set nenes.
  • S'és o no s'és.
  • Tramaran anar a Mart.

13 de setembre de 2013

Capitalisme

  • Amb el comunisme teníem diners però res per comprar; amb el capitalisme tenim de tot però no tenim diners.
  • El capitalisme crea riquesa al preu d'acabar destruint la democràcia (i moltes altres coses). [És, com el petroli, una energia bruta i insostenible].
  • El capitalisme és un monstre que creix en els deserts (Gilbert Keith Chesterton).
  • El consumisme i la solidaritat són dos pols que es repel·leixen i és per això que tota ideologia que ens demani lluitar i fer sacrificis pensant en els altres només pot ser anticapitalista (Albert Pla Nualart).
  • El discurs del curt termini és el propi del capitalisme: el profit es compta per trimestres
  • És part essencial del capitalisme empenye’ns a comprar el que no tenim (Albert Pla Nualart).
  • L'única manera d'estalviar és consumir (paradoxa del capitalisme).

11 de setembre de 2013

Castellanismes

Locucions verbals (incorrecte  ---> correcte):
  • dent d'all ---> gra d'all
  • fer comparatives ---> fer comparacions
  • fotre un polvo ---> fotre un clau
  • menjar de peu ---> menjar dret
  • ossos de les olives ---> pinyols de les olives
  • a boca de jarro ---> a boca de canó 
  • a cuestas, al cuello ---> a collibè, a la xirinxina, a les espatlles
  • a fin de que ---> a fi i efecte que
  • a fuerza de ---> a cop de 
  • a garrotazo limpio ---> a garrotada seca 
  • a granel, al por menor ---> al detall 
  • a rienda suelta ---> a brida abatuda 
  • a sabiendas ---> a gratcient 
  • a todo lo más ---> a tot estirar 
  • a trancas y barrancas ---> a empentes i rodolons 
  • a troche i moche ---> a tort i a dret 
  • a la buena de Dios ---> a la babalà 
  • a la pata coja ---> a peu coix 
  • a la tremenda ---> a la valenta 
  • al abrigo de ---> a cobert de 
  • agarrarse a un clavo ardiendo ---> afagar-s'hi com un nàufrag 
  • aguantar mecha ---> aguantar-se ferm 
  • así le hagan picadillo! ---> així el facin xixina! 
  • a destajo ---> a escar, a escara, a escarada 
  • a mi costa ---> a les meves costelles 
  • a otro perro con ese hueso ---> a enredar a un altre 
  • a la buena de Dios ---> a la babalà, Barrim-Barram 
  • a la greña ---> a l'aranya i estiracabells 
  • a la tercera va la vencida ---> a les tres, qui para, paga. 
  • al anochecer ---> a entrada de fosc, a hora foscant 
  • al caer la tarde, al atardecer ---> a encesa de llums 
  • a no ser que ---> si no és que, tret que, llevat que
  • a nivell de ---> en l'àmbit de, en el terreny de
  • cajón de sastre ---> barrelladissa, barrija-barreja 
  • con el rabo entre las piernas ---> amb la cua entre les cames 
  • con mucho gusto ---> a mans besades 
  • entre gallos y medianoche ---> a tres quarts de quinze 
  • eso no importa ---> això, rai. 
  • ir por los cerros de Úbeda ---> anar de glorificat a matine
  • en los tiempos de María Castaña ---> als temps del rei Pepet 
  • eso destroza el alma ---> això destrossa el cor 
  • eso es harina de otro costal ---> això són figues d'un altre paner
  • esa es la madre del cordero ---> aquesta és la mare dels ous 
  • hasta la vista ---> a reveure! 
  • mantenerse en sus trece ---> aguantar-se tossut 
  • pegarse al sol que más calienta ---> arrosar-se al sol que més escalfa 
  • no hay más narices! ---> amb aquest bou hem de llaurar! 
  • quedar-se sin blanca ---> acabar-se els anissos
  • a lo millor ---> a la millor, potser
  • tot lo més ---> a tot estirar, potser
  • en lo referent a ---> pel que fa a, referent a, respecte a
  • lo que són les coses ---> vés per on! Qui ho havia de dir!
  • per lo menys ---> almenys, si més no, pel cap baix)
  • per lo general ---> generalment, en general
  • per lo qual  ---> per la qual cosa, i per això
  • es lo de menys  ---> això rai
  • paulatinament ---> gradualment
  • inclús ---> fins i tot
  • com a molt ---> a tot estirar
  • tiquis miquis ---> tocat i posat
  • tenir que  ---> haver de
  • retortijón ---> retortilló o torçó
  • chiringuito ---> guingueta
  • hortera ---> xaró
  • mequetrefe ---> manefla
  • tirachinas ---> tirador
  • habladuríes ---> enraonies o parlaries
  • inmiscuirse ---> immiscir-se o maneflejar
  • una cosa de pacotilla ---> una cosa de nyigui-nyogui
  • entre pitus i flautes ---> entre naps i cols
  • no és ni chicha ni limoná ---> és mitja figa
  • gangós ---> tenir la veu ennassada.
  • casamentero ---> matrimonier
  • alcahueta ---> alcavota
  • rocío ---> rosada
  • escarcha ---> gebre o gebrada
  • armar la marimorena ---> armar un sagramental o bé armar un sarau
  • donar la lata ---> aquest paio és una lata
  • té molt de saque amb el menjar ---> té un bon davallant.
  • cuentus txinus ---> sopars de duro
  • tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu ---> martingala o tripijoc
  • txulu, txivatu ---> delator, espieta o portanoves
  • sueltu ---> xavalla o canvi)
  • buenu, vale ---> d'acord
  • catxundeig ---> desori
  • txurrada ---> poca-soltada
  • escaquejar-se ---> desentendre's
  • caballitos ---> cavallets.
  • pujar en una subhasta ---> licitar
  • manguitos ---> maniguets o maneguins
  • fer un salt de tijereta ---> fer una tisorada. 
  • borde ---> pasmalcarat
  • papanatas ---> bajoc o toca-sons
  • cantamañanas ---> baliga-balaga o taral·lirot
  • mandanga ---> històries
  • parafernalia que ---> faramalla
  • caradura ---> penques
  • santiguarse ---> senyar-se o persignar-se
  • finiquito --->quitança o finiment
  • estribillo ---> tornada
  • atiborrarse ---> ataconar-se
  • de carrerilla ---> de cor o de memòria
  • estar en un aprieto ---> trobar-se en un destret
  • tenir patxorra ---> no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.
  • la yema del dit ---> el palpís o el tou del dit
  • els nudillos ---> els artells o els nusos dels dits
  • la espinilla ---> la canyella o canella
  • la rabadilla ---> la rabada o carpó
  • la pantorrilla ---> el panxell o tou de la cama
  • el empeine ---> l'empenya.
  • otro gallo cantaria ---> lli lluiria més el pèl.

7 de setembre de 2013

Catalanofòbia

  • A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano (Joan Carles de Borbó, 2001).
  • Als catalans ens condemnen en aplicació del codi postal i no del codi penal (la mateixa cosa feta a Barcelona i a Sevilla, a Barcelona et porta a la presó i a Sevilla implica, a tot estirar, una multa).
  • Aquí en Madrid, el president de la Generalitat no pinta nada (Julio Feo, secretari general de la presidència del govern espanyol del PSOE, 1983).
  • Catalunya es más rica que Extremadura porquè ha robado a las otras regiones gracias al franquismo (Rodríguez Ibarra, 1991, president socialista d'Extremadura).
  • El catalán es una limitación y un muestra de aldeanismo (Julián Marías de la Real Acadèmia Espanyola; a partir d'aquell moment la paraula "aldeanos" forma part de l'arsenal espanyolista). 
  • El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán (Felipe González, ho va dir el 1984, el mateix any que ETA va matar 32 persones).
  • Els catalanòfobs sempre tenen un "amigo catalan", en la línia dels antisemites, que sempre tenen un amic jueu.
  • Els improperis contra els catalans comencen pel qualificatiu de nazi i acaben amb acusacions d'haver copiat a la teòrica del carnet de conduir.
  • En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra (Francisco de Quevedo).
  • I encara es pregunten per què cada dia més gent vol perdre'ls de vista (als catalanòfobs espanyols, esclar).
  • Jo em vaig arribar a convèncer que en les seves estones lliures els catalans havien inventat les cabres, els ulls de poll i les morenes (Victus de l'Albert Sánchez Piñol)
  • Los catalanes solo son importantes cuando escriben en castellano (José Prat, senador del PSOE).
  • Los catalanes són un aborto monstruoso de la política (Francisco de Quevedo).
  • La imposición del castellano es una historia inventada (Gregorio Salvador de la Real Acadèmia Espanyola, com si els qui van viure el franquisme no tinguessin memòria).
  • Los andaluces son bastante inteligentes para no confiar en los catalanes (José Rodríguez de la Borbolla - 1986, president de la Junta d'Andalusia del 1986 al 1990).
  • Me preocupa que la Guardia Civil pueda llegar a depender de Jordi Pujol, hoy Presidente de la Generalitat, y mañana de cualquier loco que la pueda presidir (Mercedes de la Merced)
  • No les da vergüenza?, ¿Se puede ser tan cretino? (…) ¿Falta dinero para la sanidad? Pues no se lo hubieran gastado ustedes en tener una policía autonómica, no se lo hubieran gastado ustedes en tener tres televisiones. Cada uno se lo gasta en lo que quiere, pero después no vengan ustedes llorando, amigos. (…) No conozco ninguna partida presupuestaria que diga: transferencia de renta de esta región a ésta. Y si existiera, que por favor me borren.. Que se metan los cuartos donde les quepan. [Juan Carlos Rodríguez Ibarra – 2005, president de la Junta d'Extremadura]
  • No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles (Alicia Sánchez Camacho).
  • No quiero que a Andalucía se la mande desde Cataluña, un partido que se llama Ciutadans, que tiene un presidente que se llama Albert (Antonio Sanz).
  • Nos hemos cepillado el Estatut (Alfonso Guerra).
  • Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible (Txiqui Benegas)
  • Qualquier reivindicación nacionalista catalana es una trampa burguesa (Julio Anguita, 1993, líder d'IU).
  • ¡Que los catalanes se mueran de sed, los jóvenes están hartos de la opresión catalana (…) Es muy probable que el pueblo se tome la justicia por su mano y destruyan las tuberías del trasvase y otras instalaciones, si no reciben justa recompensa por las molestias que la Generalitat ha causado [Juan Carlos Yoldi Martínez - 2008, Alcalde d'Agón – Aragó]
  • Solo una mente enfermiza puede concebir la segregación de Catalunya (Alejo Vidal Quadras).
  • Son los catalanes el ladrón de tres manos (Francisco de Quevedo).
  • Tenen el dret de la lupa i el grau angular.
  • Todos los catalanes son una mierda (Luis de Galinsoga, 1959)
  • Un valenciano que se considere catalán es como un judio que admirara a Hitler (César Vidal - 2006, periodista de la cadena radiofònica COPE)
  • Vascos y catalanes son buitres prestos a recoger la carroña (Pedro Pacheco).


       

      6 de setembre de 2013

      Catalans

      • Ajunteu tres catalans i immediatament tindran quatre opinions enfrontades (Victus de l'Albert Sánchez Piñol).
      • Als catalans ens perd l'estètica (Miguel de Unamuno).
      • Com volem que els altres ens reconeguin una responsabilitat nacional, si nosaltres obrem com si no en tinguéssim? (Josep Armengou).
      • El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors (Francesc Pujols).
      • El poble de Catalunya, tossudament alçat, rotundament pacífic, inequívocament decidit.
      • El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies (Francesc Macià).
      • Els catalans a una banda immolant-se i la resta de l'Estat a l'altra encara a dalt d'una hamaca (Ernest Folch).
      • Els catalans no som victimistes, sinó víctimes (ens donen per totes bandes!).
      • Els catalans portem tres-cents anys fent l'imbècil. Això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer és deixar de fer l'imbècil. [Joan Sales]
      • Els catalans que diuen que la seva pàtria és el món només s'identifiquen així a casa nostra. Quan viatgen pel món sempre ho fan com a espanyols. [Víctor Alexandre]
      • Els catalans, bons mariners i bons comerciants.
      • Els espanyols tenen clar que els catalans no són espanyols.
      • En català tenim dos mots molt nostres: pencar i empenta, que en castellà no acaben de tenir traducció literal. I són la solució per avançar. [Meius Ferrés Secretària de partit en xarxa d’ERC]
      • És tristíssim admetre-ho, però els nostres enemics creien més en el patriotisme de la població catalana que els pendons vermells (Victus de l'Albert Sánchez Piñol).
      • Estem farts d'haver de demanar perdó per existir (Joan Fuster).
      • Heus ací Catalunya, esclava d'insolents. Què és el que us manca, catalans, si no és la voluntat? (Pau Claris).
      • Jo soc catalanista, i després ja ens arreglarem¡ (Moisès Broggi).
      • Jo també m'estimo Madrid. També Viena. Però no soc espanyol ni austríac, soc català. Es tracta de poder ser sense imposicions. [Eudald Calvo, alcalde d'Argentona, CUP].
      • No es tracta que els polítics de Madrid ens governin bé, es tracta que deixin de governar-nos (Antoni Rovira i Virgili).
      • Nosaltres no tenim ànima de captaire. 
      • Per a un castellà de bé treballar era una deshonra; per a un català, la deshonra era no treballar. [Victus de l'Albert Sánchez Piñol].
      • ¿Per ser català és obligatori ser burro? (Xavier Roig).
      • Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat (Enric Prat de la Riba).
      • Quan els espanyols van i descobreixen el Suprem, els catalans ja tornem del Constitucional (Antoni Bassas).
      • Què fan dos catalans a l'estranger quan es troben? Muntar un casal català. [Acudit de l'associacionisme català]
      • Qui perd els orígens, perd la identitat (Joan Salvat-Papasseit).
      • Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada (Antoni Gaudí).
      • Sí un català del nord no és espanyol i un català del sud no és francès, potser és que un català no és ni una cosa ni l'altra.
      • Soc català i, si no ho tens codificat, no és el meu problema (Miquel Calçada).
      • Som catalans i jo diria que la tenacitat és la nostra divisa (Mercè Rodoreda).
      • Som incompatibles els catalans i els espanyols? Si és que sí, a què és degut i d'on ve aquest sentiment. I si és que no, com és que aquest debat es repeteix generació rere generació. [Gaziel]
      • Súbdits d'un regne on per ser sobiranista et diuen nazi.
      • Venim del nord, venim del sud (Lluís Llach).
      • Victi vincimus / Vençuts vam vèncer (la gran victòria dels catalans és que tres-cents anys després continuïn sent-ho).

      30 d’agost de 2013

      Decència

      • En parlar de mi no ric.
      • No facis als altres el que no t'agradaria que et fessin a tu (principi més bàsic de la decència).

      29 d’agost de 2013