dilluns, 18 d’agost de 2014

2001: una odissea a l'espai

És la pel·lícula que més m'ha impactat a la vida. La primera vegada que la vaig veure (era molt jove), no vaig acabar d'entendre-la bé, motiu pel qual vaig estar molt de temps que pensava en aquesta pel·lícula i les possibles teories, però no m'acabaven de fer el pes les diferents especulacions.
Posteriorment, l'he tornat a veure alguns cops més i sempre he descobert nous detalls que confirmaven algunes de les teories però també n'obrien altres.
Per fi, després de veure la web "La odisea del espacio explicada"(es.kubrick2001.com), els dubtes s'han aclarit del tot i les preguntes han trobat la seva resposta. O quasi totes.
Si hagués d'escollir quina és la millor pel·lícula que mai he vist, sens dubte és aquesta. Es una autèntica obra d'art, que s'ha de continuar veient de tant en tant, aprofitant una tarda de diumenge de pluja...

Explicació resumida de la pel·lícula
(compte que és un spoiler!)
Els film comença a Africa però tot comença fa uns 4 milions d'anys quan una força sobrenatural entra en el nostre sistema solar amb destí La Terra i el visitant extraterrestre planta un monòlit enmig d'un grup de simis. Aquell grup de simis sent por i alhora curiositat pel monòlit i a partir d'aquí respresenta que comença l'Homo Sapiens que crea la seva primera eina amb un ós d'animal i la corresponent evolució que l'han portat fins a l'època espacial. La civilització humana ha arribat al final de la seva evolució... però hi ha alguna cosa que no funciona: l'home perd el control de les seves eines. A falta de gravetat, ha de tornar de nou a aprendre a caminar, menja aliments infantils i utilitza l'orinal amb dificultat. L'amo del món s'ha convertit en un nen a l'espai. En canvi les màquines tenen cada vegada més formes humanes. Davant del monòlit a la Lluna, l'home no té la curiositat de l'Homo Sapiens.  A la humanitat li queda molt per aprendre.
Uns mesos més tard, en missió cap a Júpiter, una nova criatura habita en el buit de l'espai: l'ordinador HAL 9000 amb cervell. Aquesta màquina intel·ligent observa la vida avorrida i sense sentit de l'home i comença a fer-se una pregunta, ¿per a què serveix l'home? De fet ja no aporta res i la màquina podria prescindir d'aquests simis... Però HAL comet una errada deliberada: prediu l'avaria total de l'antena de la nau. L'escena de la respiració que dura tres minuts, és essencial per entendre la pel·lícula: a l'espai, l'home és com un peix fora de l'aigua, mentre que els ordinadors no necessiten respirar. Quan la tripulació descobreix l'errada de l'ordinador, decideix desconnectar-lo. Però l'home ha perdut el control de les seves eines i alhora HAL creu que és un ésser viu: comença la batalla entre l'home i les seves eines. HAL guanya però l'ordinador no comptava amb la valentia del vell simi: l'home acaba matant l'ordinador amb una de les eines més senzilles, un tornavís. Amb la destrucció de HAL representa que l'home ha guanyat a les màquines i finalitza l'aliança evolutiva amb les eines, però també es troba sol a l'espai a l'espera d'una mort segura.
Però la força sobrenatural que l'ha portat fins allà, l'està esperant. L'home entra en la quinta dimensió, que Kubrick imagina com una habitació, on ha d'afrontar l'últim desafiament: la seva pròpia mort. En aquesta habitació, es troba a ell mateix. L'home farà l'últim sopar. Accidentalment, trenca un got de vi, però el vi continua allà: contenidor-contingut o una metàfora de cos-esperit... 
¿Per fi ho has entès, Home? La teva evolució depenia tant de la teva tecnologia que quasi et substitueix. I al final, ha intentat destrossar-te. Ara, sense les teves eines, prop de la mort, què queda de tu?
La llum no mor. L'home està preparat per un nou salt evolutiu: el seu cos queda a un costat i neix el nen de les estrelles.

L'eina perfecta, l'ordinador HAL 9000.
PD. Un altre punt de vista: http://www.jotdown.es/2011/08/2001-una-odisea-del-espacio-explicada-paso-a-paso/

PD. I encara un altre: http://drugstoremag.es/2017/11/2001-una-odisea-de-la-especie/?_utm_source=1-2-2