diumenge, 19 de novembre de 2017

Economia

Frases fetes (economia): 
  • Economista, un gremi expert a dir els números premiats de la rifa de Nadal l'endemà del sorteig (Iu Forn).
  • L'estabilitat porta a la inestabilitat.
  • No podem esperar un creixement econòmic il·limitat en un món limitat.
  • No soc economista però sé que cada mà té cinc dits.
  • No posis tots els ous a la mateixa cistella (els ous són molt delicats). 
  • Jo no inverteixo en res que no entengui clarament (màxima del més ric del món). 
  • Les solucions als problemes econòmics mai són econòmiques, sinó polítiques (professor Fuentes Quintana). 
  • Si no tens gos, has de caçar amb un gat (dita portuguesa). 
  • Un sistema econòmic i polític que no reparteixi beneficis a la majoria dels ciutadans no és sostenible a llarg termini (Joseph E. Stiglitz, premi Nobel d'Economia 2001). 
  • Els economistes, un gremi expert a dir els números premiats de la rifa de Nadal l'endemà del sorteig (Iu Forn). 
  • L'economia especulativa fa més rics els rics i més pobres els pobres. 
  • En economia, quan les notícies salten als diaris generalistes, ja és massa tard. 
  • La inflació ve a ser un impost ocult. 
  • Per crear ocupació cal reactivar l'economia. 
  • La gent és més altruista del que creuen els economistes. Excepte un grup: el dels propis economistes. [Joseph E. Stiglitz, premi Nobel d'Economia 2001
  • Compra amb el rumor i ven amb la notícia (dita de la Borsa).
  • En aquest país la inspecció no surt a caçar al bosc, sinó que sempre va a caçar al zoo.
  • Avui dia, pertànyer a la classe mitjana és una ruïna.
  • La crisi està posant fre a l'ostentació. La destrucció de la classe mitjana ha disparat la precarietat.
  • L'ascensor social, ara, sembla que només fa viatges de baixada.
Frases fetes sobre economia keynesiana (defensen que en una depressió s'ha de mantenir i fins i tot augmentar la despesa pública): 
  • Les meves despeses són els vostres ingressos i les vostres despeses són els meus ingressos. [Paul Krugman; resulta que l'economia d'un país no és com la d'una casa. Una família pot decidir gastar menys i mirar de guanyar més. En canvi, en l'economia en el seu conjunt la despesa i els guanys van plegats: la meva despesa són els teus ingressos i els teus ingressos són la meva despesa. Si tothom mira de reduir la despesa alhora, els ingressos cauen, i llavors l'atur es dispara]
  • A llarg termini tots estarem morts (Keynes; és la manera de rebutjar sistemàticament que tingués sentit permetre que una situació excessivament dolorosa es prolongués en nom d'una hipotètica millora futura).
Frases fetes sobre economia austerista (exigeixen immediates retallades de la despesa):
  • El boom, no la depressió, és el moment idoni per a l'austeritat (John Maynard Keynes; reduir dràsticament la despesa quan l'economia està profundament deprimida és contraproduent perquè només agreuja la depressió).
  • En moments de crisi generalitzada les empreses tendeixen a reduir despeses per pal·liar el dèficit i guanyar temps. Però si la crisi s'allarga o l'empresa no sap reconduir-la, i aquesta política persisteix de manera continuada, els resultats poden ser els contraris i generar una falta de competitivitat que podria fins tot eliminar-les del mercat. És un efecte mirall que multiplica exponencialment la pèrdua de potencial empresarial i que òbviament s'agreuja quan el crèdit bancari escasseja. [Xavier Marcé]
Frases fetes (deflació): 
  • Un dels senyals fonamentals d'una situació deflacionista és que s'endarrereixen les decisions tant de consum com d'inversió perquè s'espera que els preus dels béns baixin.
Frases fetes (proteccionisme): 
  • Qualsevol moviment que tendeix al proteccionisme esdevé l'aixopluc dels mediocres.
En economia hi ha un concepte molt recurrent anomenat trade-off entre dues variables. Això vol dir que quan en puges una, l’altra es veurà afectada negativament. Tot té un cost d’oportunitat. El trade-off més famós de la literatura econòmica es diu canons o mantega : recuperat per l’economista Samuelson, prové del 1910 i ens ve a dir que o invertim en armament per a defensa o invertim en aliments per estar forts. Si no estem forts no podrem lluitar, però si no tenim canons no podrem disparar. Quina és la combinació òptima? Tot té un cost d’oportunitat.
Paradoxa de Barbie. Es tracta d'una discriminació de preus entre les nines Barbies que, tot i tenir el mateix cost de producció, tenen diferents preus segons el tipus de professió. Per exemple, la nina doctora és més cara que la cuinera. El motiu és que els venedors s'han adonat que les famílies més adinerades aspiren que els seus fills tinguin una professió millor remunerades i considerades més prestigioses.

Reflexions:
  • Quan un astrònom prediu que caurà un meteorit no influeix sobre el fet; en canvi, quan un premi Nobel parla de corralito sap perfectament que, amb les seves paraules, està possibilitant que succeeixi. No hi ha mans innocents en aquesta crisi. [Xavier Bosch].
  • Una economia de peons té poca productivitat, paga salaris baixos, recapta poques cotitzacions i veu com la seva seguretat social fa aigües.
  • L'economia a demanda permet rescatar els recursos infrautilitzats de la societat. Ara bé, aquestes empreses no donen feina a temps complet amb salari i condicions garantides: només es cobra en funció del que treballin (per exemple Uber). Els riscos que assumeixen les empreses s’estan transferint a les persones, i això té conseqüències per a tothom (http://www.ara.cat/economia/Benvinguts-lera-del-treballador-freelance_0_1280271989.html).
Evolució dels negocis: merceria → taller on arreglaven sabates → còpies de claus → videoclub → tot a cent → locutori → oficina immobiliària → gestoria → fruiteria → botiga de compra i venda d’or → basar xinès → Fi del món

La Bíblia, al llibre del Gènesi 41.2: l’episodi de les set vaques grasses i les set vaques magres.
Criteris d'avaluació per saber si val la pena invertir en una empresa. Segons Luís Martín de Cabiedesbusiness angel del sector d'Internet, diu "jo sóc molt sistemàtic", tinc sis criteris:
  1. Que hi ha d'haver un mercat clar, no una necessitat o una demanda social, sinó a alguna cosa que faci que la gent estigui disposada a obrir la cartera i pagar.
  2. Que hi hagi un avantatge competitiu sobre els possibles rivals. No inverteixo si l'empresa no compleix aquest requisit.
  3. El timing, és a dir, que ha d'estar en el moment adequat, ni abans ni després.
  4. L'equip humà, que ha de ser creïble.
  5. El concepte d'èxit, les possibilitats de vendre el que produeixis.
  6. El més important: l'escalabilitat, o sigui que l'empresa pugui suportar un creixement fort sense morir d'èxit.