divendres, 9 de setembre de 2016

Empresa

Frases fetes:
  • Una empresa té l'estabilitat assegurada quan hi ha algú que mana i té el suport per fer-ho (Francesc Cabana).
  • Els empresaris d’un mateix sector rarament es reuneixen, sigui quin sigui el motiu, sense que la conversa finalitzi amb un atemptat contra el públic (Adam Smith, 'La riquesa de les nacions').
  • En el món de l'empresa, el millor és l'enemic del que és bo. 
  • Si vint persones concretes deixessin Microsoft, l'empresa faria fallida (Bill Gates). 
  • No és el mateix recursos humans que persones amb recursos (JM). 
  • Sumar al teu talent professional (coneixements i competències) el teu talent personal (actituds i valors). 
  • Les persones no són l'actiu més important de les organitzacions. Les persones adequades sí que ho són, però només aquestes (Jim Collins, trencant de manera provocativa amb un tòpic). 
  • Recordeu, als sopars d'empresa el telèfon es posa a la dreta de la forquilla de carn. 
  • Administrar una companyia per mitjà dels informes mensuals és com tractar de conduir un cotxe observant la línia groga pel retrovisor (Myron Tribus). 
  • Un treballador que no aporta valor a la seva empresa, sobra (Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis"). 
  • El que s'està morint és el servei que no afegeix valor, la prestació de mà d'obra que no aporta res d'innovador al client: sempre hi haurà algú que ho faci més barat (Steve Ballmer, director executiu de Microsoft). 
  • Avui dia les empreses veuen que cobrir una vacant és "com comprar un component solt: esperes que encaixi" (Peter Cappelli, de l'escola de negocis Wharton). 
  • Hi ha qui considera l'empresari com un depredador a eliminar; d'altres el consideren la vaca que poden munyir; molt pocs s'adonen que és el ruc que tira del carro on viatgem tots plegats (Churchill).
  • El sentit de pertinença és la consideració de comprometre's amb l'empresa o projecte personal en què es treballa.
  • Les empreses, com les persones, tenen un cicle vital.
  • No digui canvi, digui adaptació.
Reflexions:
  • Motivació. L'executiu que no sap persuadir els altres és un minusvàlid. És un defecte imperdonable, perquè el que fa té a veure amb altres persones. No treballa amb gossos ni amb micos, sinó amb persones, i si no s'entén amb els seus iguals, ¿de què li serveix a la companyia? El seu paper en tant que executiu consisteix en motivar els altres, i si no en sap, llavors no té lloc entre nosaltres. [Lee Iacocca, president de Chrysler]
  • Aposta per l'autoorganització. No importen els horaris, manen més els objectius i els reptes que no pas les normes. L'única pressió és complir els objectius. (http://www.ara.cat/tema_del_dia/dificil-equilibri-manar-liderar_0_1417058519.html)
  • Pots aportar valor afegit? Ho resumeix molt bé el mantra de l'experta en educació Tony Wagner, de Harvard: al món ja no li importa el que saps, l'únic que li importa és "el que pots fer amb el que saps". Com que els llocs de treball estan evolucionant tan ràpidament i requereixen el domini de tantes eines noves, els empresaris ja no consideren que una llicenciatura sigui una credencial adequada de la capacitat d'un candidat per fer una feina en particular. (http://www.ara.cat/premium/opinio/trobar-feina_0_931706831.html)
  • Quan la incertesa augmenta per la crisi. Amb Internet hem canviat d'axiomes: hem passat de "el més gran es menja el petit" a "el més ràpid es menja el més lent".
  • La Llei de Brooks. És un principi utilitzat en el desenvolupament de programari que afirma que "afegir més efectius a un projecte de programari en retard, el retardarà més.Va ser enunciat per Fred Brooks en el seu treball de 1975 The Mythical Man-Month. El corol·lari de la llei de Brooks és que quan s'incorpora una persona en un projecte, aquest s'alenteix en lloc d'accelerar. Brooks també va afirmar que "Una dona té un fill en nou mesos, però nou dones no pot tenir un fill en un mes".
  • Etapes de la vida de l'empresa. Cal aprendre a fer; fer; ensenyar a fer; fer fer; i deixar fer. (http://blogs.lavanguardia.com/los-nombres-y-las-cosas/responsabilidad-rentable)
Mesures de control de Huawei. Es basen en tres regles: no donar res per descomptat, no creure res del que t'expliquin i comprovar-ho absolutament tot. (http://www.ara.cat/firmes/albert_cuesta/Huawei-obsessionada-seguretat_0_1404459599.html)