dimarts, 24 d’octubre de 2017

Espanya

Frases fetes:
  • El nacionalisme espanyol es radical, intolerant i xenòfob.
  • Espanya té el gran honor de ser el segon país del món amb més morts enterrats en fosses comuns rere Cambodja.
  • L'estat espanyol s'ha fundat com una presó de nacions.
  • La rèmora espanyola.
  • A Espa­nya el diàleg és una mos­tra de feblesa.
  • Más vale honra sin bar­cos que bar­cos sin honra. [Casto Méndez Núñez, almirante en la Guerra Hispano-Sudamericana en 1865. És un tòpic espanyol que expressa la preferència per l'honor abans que pels avantatges materials.]
  • La mòmia de Franco pot creuar Espanya de punta a punta saltant de fatxa en fatxa sense tocar mai terra (@Mireiagalindo).
  • El Congreso de los Imputados (Jef Cabestany).
  • És per demanar asil polític al Iemen, im-me-di-a-ta-ment! [Iu Forn]
  • Veïns destructors de l’autoestima.
  • Tabernícola.
  • De todas las historias de la Historia sin duda la más triste es la de España, porque termina mal (Gil de Biedma).
  • A Espanya, Martin Luther King l'haurien imputat delicte d'odi contra el KKK (Gallifantes).
  • Menys espanyol que mai.
  • Espanya és com el Titànic, però amb els passatgers aplaudint.
  • Espanya pateix intolerància a la diversitat.
  • Espanya és un Estat de dretes, no de drets.
  • Francoland.
  • L'única oferta de l'estat espanyol és continuar fiscalment ofegats, estructuralment perjudicats. políticament menystinguts.
  • L'exèrcit espanyol és l'exèrcit que més espanyols ha matat.
  • La Constitució és una ratera i l'Estatut una via morta (Salvador Cardús, El camí de la independència, 2003).
  • Es español quien no puede ser otra cosa.
  • Carrinclona i intolerant Espanya.
  • Península ibèrica.
  • Mentre la majoria d'espanyols vegin Espanya com una nació, jo no puc ser espanyol.
  • Quien dice sentirse "TAN catalán como español" (DOS identidades), debería ver como algo natural tener DOS pasaportes y DOS nacionalidades.
  • Sembla que estiguem condemnats a viure dins el corral de la Pacheca.
  • Barcelona ha de ser bombardejada cada cinquanta anys (General Baldomero Espartero).
  • Els dots de vidència dels nostres governants són curiosos: quan tothom ja patia la crisi, ells no la veien per enlloc, i ara que amb prou feines algú nota la recuperació, ells ja han vist la llum
  • La marca Espanya ha volgut vendre una mercaderia amb més embolcall que contingut i no para de fer el ridícul.
  • El colpista Armada  va ser indultat per problemes de salut i va viure 25 anys més, fins als 93.
  • Cuadrante noreste peninsular (així ens defineix el meteoròleg de TVE).
  • Noranta mil persones (21 segons la Delegada del Gobierno).
  • Què és capaç d'oferir-nos l'estat espanyol, tret d'espoliació i garrotades?
  • De vegades la lluita contra la corrupció és igualment corrupta, i l'exerceixen els corruptes més espavilats.
  • És més fàcil denunciar el nacionalisme aliè que detectar el propi.
  • Mentalitat visigoda.
  • Per a un castellà de bé treballar era una deshonra; per a un català, la deshonra era no treballar ("Victus" de l'Albert Sánchez Piñol).
  • Ho diré en la llengua de Sergio Ramos.
  • Darrere d'un "ciutadà del món que no creu en les banderes" sempre hi ha un nacionalista espanyol.
  • Catalanes: que pone en vuestro pasaporte? Que caduca...
  • Hi ha gent espanyola especialitzada en la frase "Yo me siento catalán, pero... "
  • Troglodites pitecantrops.
  • L'Espanya fanfarrona, prepotent i per cert corrupta.
  • Més espanyol que unes castanyoles.
  • Si el toreig és art, el canibalisme és gastronomia.
Reflexions:
  • L’endemà de l’1-O ens vam ado­nar que l’Estat no volia dia­lo­gar (inge­nus de nosal­tres, pot­ser sí) sinó perquè ara sabem que, a més, és ven­ja­tiu i repres­sor amb gent a l’exili i a la presó.
  • Sub­ma­rins nous que s’enfon­sen, vai­xells de res­cat que s’enca­llen...
  • La sensació és que el govern espa­nyol ha dis­se­nyat un relat per inten­tar sal­var la seva imatge abans que sal­var la gent del mar. Han estat 19 dies sense fer res i ara volen donar lliçons d'humanitat, quan van tenir bloquejar durant mesos l'Open Arms. Va home va! #cinisme
  • Només hi ha una cosa més difícil que la independència de Catalunya: la transformació de l’estat espanyol en una autèntica federació.
  • Quantes vegades no hem sentit la frase "nosostros fuimos los que levantamos Cataluña" i ens hem quedat amb ganes de respondre "a ti quién te levantó fue Cataluña, que aquí tu família pudo comer tres veces al día".
  • La marca Espanya ha volgut vendre una mercaderia amb més embolcall que contingut i no para de fer el ridícul.
  • Sobre l'estat espanyol. No sap, ni vol saber res, de reconciliació ni de sobiranies compartides. L’Estat no sap guanyar, sap derrotar; no sap compartir, sap humiliar i castigar (Ernest Maragall).
  • Allò que uneix més el nacionalisme espanyol és el seu odi a la llibertat dels altres. 
  • L'únic pactisme viable és el que proposa esperar sine die que Espanya canviï prou perquè hi governi algú que ens respecti (Albert Pla Nualart).
  • Mentre la majoria d'espanyols vegin Espanya com una nació, jo no puc ser espanyol. I com això mai canviarà, jo tampoc (JM).
  • El govern espanyol no ha complert mai els pactes. Ni amb l'Estatut del 1979, ni amb el del 2006, ni amb el finançament ni amb les infraestructures. Quan algú no ha complert mai, quina confiança es mereix? (Oriol Junqueras).
  • Espanya plural? Hi ha més universitats que imparteixen català a França (21), el Regne Unit (21) o Itàlia (13) que a l'Espanya no catalanoparlant (9).
  • La corrupció és un llast enorme per al catalanisme. No pas perquè els nostres corruptes siguin especialment abundosos o malèfics, sinó perquè la gestió de la corrupció catalana està en mans dels poders espanyols, que l'administren en funció d'interessos superiors . Des de la inspecció fiscal fins a la judicatura, des de la premsa fins als serveis d'intel·ligència. Per descomptat, entre nosaltres també hi ha la pertinent quota de necis prou colonitzats mentalment per considerar que Catalunya, si té corrupció, no pot ser un estat, i que de fet no ho podrà ser fins que no sigui com Disneylàndia. Curiosament, Espanya i la seva sobirania no estan en qüestió pel cas Bárcenas; Catalunya, en canvi, seu al banc dels acusats cada cop que un polític és acusat o condemnat.
  • En comptes de proposar un projecte engrescador per a tothom, almenys una part de la classe dirigent espanyola es dedica a lliurar una batalla interna contra uns espanyols. Ara toca els independentistes. Abans van ser el maçons, els rojos, els feixistes, els carlins, els liberals, els afrancesats, els moriscos i els jueus. Es tracta d'una peculiar constant de la història d'Espanya, i potser la raó profunda per la qual aquest país sembla condemnat a una permanent decadència (Miquel Puig).
  • En realitat Espanya no existeix; no és un lloc, sinó una desavinença ("Victus" d'Albert Sánchez Piñol).
  • Hi va haver un temps en què havíem d'explicar què era ser catalans, i ens fèiem pesats amb els espanyols i amb tothom. Aquest temps també ha passat. Ara són els altres qui ens han d’explicar perquè hem de seguir sent espanyols. I pel que es veu, si no s’espavilen a fer-ho, aviat faran tard (Ignasi Aragay) .
  • Quan un polític espanyol –i ho fan quasi tots– ve a Catalunya i comença dient: “Quiero mucho a los catalanes”, “Os queremos tanto que no podemos imaginar España sin Cataluña” o qualsevol fórmula semblant, provoquen a molta gent una repulsió instintiva. No s'adonen de com arriba ser d'insultant aquesta manera de perdonar la vida (Josep Ramoneda).