dissabte, 3 de desembre de 2016

Esperança

Frases fetes:
  • Hem d'acceptar la decepció finita, però no hem de perdre mai l'esperança infinita (Martin Luther King Jr.).
  • El nostre cel té la primavera emparaulada (Josep Carner).
  • A vegades la vida et colpeja amb un totxo al cap. No perdis la fe (Steve Jobs).
  • Una cosa és donar esperances i una altra donar falses esperances.
  • Hem de saber encaixar la decepció més infinita, però mai no podem perdre l'esperança infinita (ho deia Martin Luther King des de la presó de Birmingham el 1963)
  • Tota esperança decep sempre, només hi ha felicitat inesperada (André Comte-Sponville).
  • Només l'esperança ens pot sostenir en les adversitats.
  • Mai perdis l’esperança. Els miracles succeeixen cada dia.
  • Malgrat que hàgim perdut el gust per les profecies, no podem oblidar el deure de les esperances (Raymond Aron).
  • L'esperança és tan irracional com indispensable. I que no hi ha esperança sense por ni por sense esperança (Chesterton).
  • L'esperança era verda i se la va menjar un burro. 
  • L'esperança és l'últim que es perd i la dignitat és l'últim que queda quan ja no hi ha res més a perdre. 
  • Una persona que s'ofega s'agafa a un bri de palla (refrany japonès).
  • La por és encomanadissa; l'esperança també.
  • Us ho demanem, Senyor.
  • Com quan els pares et pregunten què vols per sopar, amb l'esperança que estiguis tan ensinistrat que contestis "col bullida i lluç".
  • La desesperança és l'avantsala de la derrota (per això els nostres adversaris no paren de fomentar-la).
  • Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol).
  • De tots els sentiments, el de perdre l'esperança és un dels més perillosos, perquè sense esperança no hi ha futur.
  • L'esperança és l'últim que es perd.
  • No et donis per vençut tot i estar vençut (poesia d'Almafuerte).
  • L'esperança és la força que ens anima quan estem desesperats (Gilbert Keith Chesterton).
  • L'esperança és el somni de l'home despert (Aristòtil).


Teoria del parèntesi: algun dia tot tornarà a ser igual.

Conte popular de “ Les quatre espelmes”. Temps era temps hi havia quatre espelmes. Devia ser un temps molt dur, perquè l’espelma de l’amor, la de la fe i la de la pau s’havien apagat. Un nen petit en veure-les, es va posar a plorar. Aleshores, la quarta espelma li va dir: No pateixis, infant, mentre jo resti encesa podràs encendre totes les altres. Jo soc l’espelma de l’esperança. El nen així ho va fer i el seu rostre es va tornar a il·luminar amb un somriure ple de confiança.