dijous, 16 d’octubre de 2014

Espoli

Frases fetes:
  • De la solidaritat obligatòria se'n diu esclavatge.
  • Quan la solidaritat sempre va en la mateixa direcció i és obligatòria, llavors ja no és solidaritat, és tribut. (Empar Moliner)
  • La solidaritat no pot acabar perjudicant a qui l'exerceix.
  • Un treballador català haurà d'afrontar una mitjana de 1.200 euros a l'any en peatges, mentre que a Madrid n'estan exempts. Són els avantatges de tenir un estat propi.
  • Què és capaç d'oferir-nos l'estat espanyol, tret d'espoli i garrotades?
  • Som el 16% de la població de l'estat espanyol. Generem el 20% del PIB, paguem el 24% d'impostos i rebem el 10% en prestacions. (Els càlculs donen una mitja que va del 8% al 10% del PIB. Dit d'una altra manera, el 40% dels impostos que paguem són per mantenir Espanya, i no tornen aquí mai més.)
  • Ens estan pelant com una ceba i de ceba ja no en queda.
  • Els pressupostos del PP augmenten l'espoli de Catalunya. Sempre és interessant saber on tenim el límit de la supervivència. (Joan Magrans)
  • Si ets objecte d'extorsió permanent i no arribes a finals de mes amb el que et queda, pots anar retallant, gastar menys, privar-te d’algunes coses... Però potser que procuris evitar l'extorsió. (Joan M. Tresserras)


Principi d'ordinalitat. Els criteris aplicats en la redistribució personal no porten pas a fer que els rics, després de pagar impostos, passin a tenir menys renda que els pobres. No s'inverteixen les posicions.
  • Qui vol treballar per acabar sent espoliat? El sistema de transferències espanyol inverteix el rànquing en renda disponible de les autonomies: Catalunya passa a tenir menys, després d'impostos i transferències, que altres comunitats que eren més pobres abans de pagar impostos. Aquest resultat, més radical que el comunisme més igualitari, és injust (no conec cap teoria de la justícia que el legitimi) i ineficient.
  • Argument de l'estat contra l'ordinalitat. Un altre argument utilitzat és que no es pot aplicar el principi d'ordinalitat perquè atempta contra la igualtat. El problema és que es confon equitat amb igualtat. Segons el diccionari, l'equitat és la disposició a donar a cadascú el que es mereix. En canvi, la igualtat es defineix com la condició d'ésser igual una cosa a una altra, d'ésser iguals dues o més coses. Un sistema de finançament equitatiu no significa igual per a tothom.