dimarts, 31 de gener de 2017

Immobilisme

Frases fetes:
  • Qui no es mou no sent les cadenes.
  • Els catalans, quan no fem res no diem “matar el temps” sinó “fer temps”, com si la peresa fos una activitat productiva.
  • Tots intuïm què faria per solucionar el cas. Res. O fins i tot el doble d’això: res de res.
  • Esperar que els problemes es resolguin per decantació.
  • Si en algun moment us trobeu atrapats fins al coll en arenes movedisses, val més que us estigueu quiets perquè, si intenteu fer qualsevol moviment, només aconseguireu empitjorar la situació.
  • Qui no ha trencat mai un plat és perquè no en neteja.
  • Cal que la gent tingui més temps lliure per no fer res i ser més feliç.
  • Deixar que els problemes se solucionin per ells mateixos, a base de deixar que es podreixin (tàctica marianista).
  • Tàctica del cargol: dins de la closca i ja sortirem quan plogui.
  • Si vols tenir poc temps, no facis absolutament res (Anton Pavlovitx Thèkhov)
  • Sabem què podem fer, però no sabem què hem de fer.
  • Tàctica arenes movedisses: quan més quiets, menys ens enfonsem.
  • Si no et mous, alguna riuada inesperada et pot enviar aigües avall.
  • L'immobilisme no sembla una opció quan el que està passant és que si tu no et mous són els altres els que et mouen.
  • No tocar mai res és un ideal conservador que té riscos: que la casa et caigui a sobre.
  • L'abstenció és la posició més pro-sistema (Lucía Etxebarria).
  • Hi ha massa mediocritat per adonar-se que, si no et mous, alguna riuada inesperada et pot enviar aigües avall.
  • La bogeria és repetir els mateixos errors esperant cada cop resultats diferents (frase atribuïda sense fonament a Albert Einstein i que, en realitat, prové d'un manual per al tractament de la drogoaddicció).
  • No són temps per a estaquirots estàtics i immobilistes. 
  • Amagar el cap sota l'ala.
  • La vida és perillosa no per les persones que fan el mal, sinó per les que s'asseuen a veure què passa (Einstein).
  • Fins i tot la claror del sol no és indefinida.
  • Tot té un principi i un final, fins i tot l'univers, només és qüestió de perspectiva.
  • Als que, havent triat, pretenen que la seva acció (o inacció) era inevitable, Sartre els dedica el galdós apel·latiu de salauds.

Frases fetes (Status quo):
  • Preferir el boig conegut davant el savi per conèixer. 
  • No és habitual que algú vulgui ser el cirurgià que s'amputa la pròpia cama (Salvador Cardús).
  • Les coses sempre estan establertes a favor del que mana i l'únic que pot canviar les coses és el que obeeix (Joaquim Maria Puyal).
  • Les inèrcies s'eternitzen i ningú es preocupa d'eliminar-les. 
  • És millor boig conegut que savi per conèixer.

Poema dedicat a un immobilista.  Quan vingueren per emportar-se'n els comunistes, els jueus, els sindicalistes o els catòlics, jo no vaig dir res, perquè no era cap d'ells; així que, quan vingueren a per mi, ja no quedava ningú per defensar-me. [Erradament atribuït a Bertol Brecht]

Reflexions:
  • L'immobilisme, que sempre és sospitós i sol respondre a interessos personals, es pot arribar a justificar quan hi ha més a conservar que a perdre, però quan la situació és la contrària costa endevinar què porta algú a defensar-lo. S'entén que una majoria posi il·lusió en un pas endavant. I desconcerta que s'apel·li a presumptes valors col·lectius per dir-li a un col·lectiu que no són hores per avançar, just quan allà on som s'enfonsa. (Carles Capdevila)
  • Pla també critica l'immobilisme de la societat catalana. Una basarda pel canvi que no convé confondre amb conservadorisme. Perquè, si bé progressisme i conservadorisme (totes dues, mai una de sola) són posicions imprescindibles per fer avançar les societats, l'immobilisme és un delicte. Enfonsa qualsevol país. I la por catalana al canvi és letal. Així ho ridiculitza Pla quan aprofita els ineluctables refredats de cada any per metaforitzar sobre la mandra catalana per canviar les coses -coses que ens perjudiquen- mentre esperem que algú de fora hi posi remei ("...i els refredats passin a les golfes de la peresa mental"). (Xavier Roig)
  • Donar voltes a una rotonda i saber que, més d'hora que tard, hauràs d'agafar un camí. Valorar els riscos de totes les opcions i intuir que l'únic que no pots fer, quan ja ets a la rotonda, és quedar-te quiet.