diumenge, 28 d’agost de 2016

Lladre

Anècdota. El filòsof francès Ernest Renan preparava el seu proper viatge a Palestina quan un amic seu el va advertir dels perills d'aquell lloc: "compte Ernest, hi ha molts lladres allà, hauries de portar un fusell". I el filòsof respon: "per a què, me'l robarien!".

Frases fetes:
  • Robar a lladres no és pecat.
  • Creu el lladre que tots roben (cree el ladron que todos són de su condición, dta castellana).
  • Cases fetes de robar, les veuràs enderrocar.
  • En català, un lladre no ens treu la cartera, ens la pren.
  • Els carteristes viuen dels despistats.
  • El joc del Monopoly no és real: es paga un impost de luxe i les persones riques poden anar a la presó.
  • Els cadenats atreuen el lladre, que passa de llarg quan les portes són obertes (Sèneca).
  • Com més lleis i ordenances es promulguin, més lladres hi haurà (LaoTse).
Les tècniques dels carteristes:
  • El tap, el mètode més utilitzat: en la versió més simple, els carteristes aprofiten les aglomeracions a l’hora de pujar i baixar del metro, sobretot a la primera i l’última porta del tren. En la més elaborada, rodegen la víctima abans d’entrar o sortir del vagó o a les escales automàtiques i li acaben bloquejant el pas amb alguna excusa. L’efectivitat és màxima i la víctima gairebé mai s’adona que li han robat. 
  • Els pispamòbils. Es fixen en els viatgers que van distrets mirant el mòbil al costat de la porta. S’esperen al moment que sonen els xiulets de tancament per agafar al vol el telèfon i saltar del vagó mentre la víctima es queda a dins.
  • Els lladres de ressacosos. Actuen de nit i matinada. Pentinen les andanes de les estacions buscant persones que dormen la mona als bancs de les andanes i els prenen el mòbil o la cartera sense que es despertin.