dimecres, 5 d’agost de 2015

Vents

A Catalunya tenim vuit vents principals que es diferencien segons la direcció des de la que bufen, és a dir d'allà on vénen. Això, els marins ho saben prou bé si volen arribar a port. En canvi, la resta de mortals ens consta recordar amb seguretat el sentit de tots perquè no sabem el seu origen. Anem a posar-hi remei amb uns petits detalls mnemotècnics. Seguint el sentit de les agulles del rellotge, en tenim els següents:
  • Tramuntana (N): ve de les muntanyes del nord, del llatí transmontanus (més enllà de les muntanyes).
  • Gregal (NE): ve de la Provença però té el seu origen de grec de Grècia, que és des d'on venia a Sicília.
  • Llevant (E): d'on es lleva o surt el sol.
  • Xaloc (SE): ve de l’àrab xuruk (sortida del sol). També se li diu marinada en les comarques allunyades del litoral i bufa de mar a terra.
  • Migjorn (S): és el punt quan el sol es troba al punt més alt, és a dir al migdia.
  • Garbí o llebeig (SW): garbí dóna nom a la regió portuguesa de l’Algarve); llebeig, sinònim d'Oest, que a Egipte era Líbia.
  • Ponent (O): on es pon el sol.
  • Mestral (NO): ve de mestre en el sentit d'important, per ser el vent dominant i un dels més forts de Catalunya.
I quan el vent ve de sota, vol dir que és una sortida del Metro o que t'has llançat en paracaigudes.