dimarts, 11 d’abril de 2017

Responsabilitat

Frases fetes:
  • Qual­se­vol verb neces­sita un sub­jecte.
  • Si un plat és dolent és culpa del cuiner, no dels ingredients (House of Cards).
  • Les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats. [Es diu referint-se a aquells qui són desgraciats per haver-s'ho cercat ells mateixos amb les seves imprudències. Un refrany de sentit semblant és «Qui la fa, la paga»]
  • Com que no puc governar els esdeveniments, em governo a mi mateix (Michel de Montaigne).
  • L'home neix lliure, responsable i sense excuses (JeanPaul Sartre).
  • Sempre s'ha de tenir un responsable, en cas contrari s'haurà de buscar un culpable (principi del cap).
  • Sempre culls allò que sembres (tempestats!).
  • Quan tens dos rellotges, mai saps quina hora és.
  • Quan dos fan la mateixa feina, mai tens un responsable.
  • Un llapis mai dibuixa sense una mà (Laxa'n Buxto).
  • Cada pal que aguanti sa vela (i no que cada pal aguanti la seva espelma, com va dir en Ricard Fernández Déu).
  • El bumerang necessita la perícia d'un professional (Els Manel).
  • Déu es riu dels homes que es queixen de les conseqüències al mateix temps que trien alegrement les causes (Bossuet).
  • No hi pot haver dos capitans en un sol vaixell.
  • La responsabilitat angoixa però espavila.
  • Allà on no existeix la imaginació, no pot sorgir la responsabilitat (Haruki Murakami).
Reflexions:
  • És perillós confiar que algú complirà les seves promeses si no és que li fan por les conseqüències en cas de no fer-ho (Maquiavel).
  • Hi ha una certa tendència a jutjar en paquet: famílies, col·lectius, partits, grups. I cadascú és responsable del que ha fet ell. No del que fan o deixen de fer els altres, per pròxims que siguin.
  • Hem de ser autors de la nostra biografia. Si no ens agrada el que estem llegint, comencem a escriure coses diferents.
  • Tant error és donar sempre les culpes als altres com esperar sempre dels altres la solució als propis problemes.
Responsabilitat individual. Esforça't en el teu quefer com si de cada detall que penses, de cada paraula que dius, de cada peça que poses, de cada cop de martell que dones, en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creu-me. [Joan Maragall]

La metàfora del cuc de seda (La bona crisi. Som únics i estem sols davant de les nostres crisis. I això és avantatjós.)