dimecres, 21 d’octubre de 2015

Mite de la caverna

El mite de la caverna és una història de Plató on hi descriu la presó en què es troben els homes i dones, cecs davant de la veritat, i la penosa ascensió d'alguns cap a la llum.

Imaginem uns homes que viuen en una caverna subterrània, asseguts i lligats de mans i peus de tal manera que sempre estan d'esquena a l'entrada. Al seu darrere hi ha un mur alt i per darrere caminen uns personatges que aguanten diverses figures. Com que hi ha un foc darrere d'aquestes figures, projecten unes ombres a la paret de la caverna. Així, l'única cosa que han vist de sempre els habitants de la caverna són aquestes ombres i per tant, pensen que són l'única cosa que existeix.
Ara imaginem que un dels habitants s'allibera, es gira i veu amb nitidesa l'origen de les ombres. Sent més curiositat i surt a l'exterior i s'enlluerna davant de la bellesa del cel, el sol, flors, plantes, animals,.. Després de descobrir la realitat, l'habitant retorna a la caverna per convèncer els altres habitants que les ombres no són més que reflexos de coses reals. Però no el creuen, assenyalen la paret de la caverna i diuen que és tot el que existeix. Al final el maten (com van fer amb Sòcrates, perquè alterava les idees tradicionals).