divendres, 10 de juny de 2016

Vellesa

Frases fetes (vell):
  • Allá en el fondo está la muerte [Julio Cortázar a Instrucciones para dar cuerda al reloj. És en arribar al cim que en veus la baixada.]
  • La vida d’ara s’assembla menys a un esprint i més a una marató (metàfora d'Annan).
  • Ens fem vells quan comencem a dir: mai m'he sentit tan jove (Jules Renard).
  • Sap més el dimoni per vell que per dimoni.
  • Els anys passen per a tothom.
  • Del vell, el consell
  • El vell veu pitjor però més.
  • El cabell blanc és senyal de vellesa, no de saviesa.
  • No és afortunat el jove, sinó el vell, que ha viscut una bonica vida (Epicur de Samos).
  • A la meva edat em patinen les neurones.
  • Tan antic que és com fer una regressió a tres vides passades.
  • Pansit com una nyora.
  • Mai seré vell. Per a mi, la vellesa sempre té quinze anys més que jo (Francis Bacon).
  • L'edat és només un número, l'important és l'actitud.
  • Ara ja es distingeix entre la tercera edat -els majors de 65 anys- i la quarta, els de més de 80, que són els que acumulen malalties cròniques.
  • L'únic és que assumeixes que morir-se és normal (Júlia Otero).
  • La gent gran que ja no es val s'ha d'afanyar a morir (Taro Aso La cruesa expeditiva del ministre de Finances japonès).
  • L'única cosa bona que té ser vell és que no tens futur (Doctor Broggi).
  • Hi ha vells prematurs i adolescents crònics... i també algun adult.
  • D'una trajectòria dilatada -un eufemisme per dir que ahir en va fer 80.
  • I hope I die before I get old / Espero morir abans de fer-me vell (mític vers de The Who).
  • És més vella que l’anar a peu.
  • A nosaltres, els vellets, quan vam aprendre les respostes ens van canviar les preguntes (Adolfo Sierra).
  • Ara tinc la perspectiva de les coses i el sentit de la pròpia existència.
  • El nen és realista, el noi, idealista; l'home, escèptic, i el vell, místic (Goethe).
  • Una residència de la tercera edat al costat del cementiri.
Síndrome de l’àvia esclava. La de les iaies que cuiden la casa dels fills, es fan càrrec dels néts tot el dia i se les veu gairebé a les seves ordres, recollint-los i portant-los d'extraescolar en extraescolar.

Humor. Arribar als 50 té coses bones i dolentes... No veus les lletres de prop, però veus els torracollons de lluny.

Reflexions:
  • Cap als quaranta anys les persones descobreixen que ja tenen la vida muntada, que el temps és irreversible i que la mort és cada cop més a prop. Mentre ets jove, la idea de morir-se de vell et sona gairebé igual que la de viure per sempre. És en arribar al cim que en veus la baixada. “ Allá en el fondo está la muerte ”, com diu Julio Cortázar a Instrucciones para dar cuerda al reloj.
  • La corba de la felicitat té forma de lletra U. El goig anímic de la infantesa i joventut va declinant a mesura que ens fem grans i prenem decisions, entre els 40 i els 50 ens sentim més infeliços que mai (“camí fixat, destí establert, portes tancades”, descriu Kieran Setiya), i a partir dels 50 o 60 anys el benestar puja. La vellesa té premi: haver-se reconciliat amb un mateix.
  • Les persones grans són com el ciment que solidifica el mur. Uneixen pares, fills, néts i besnéts i són capaços d’escoltar i tractar amb totes les generacions. [Blancafort].
  • El pacte intergeneracional que sosté el nostre sistema: jo pago les pensions ara perquè confio que els que vénen al darrere em pagaran la meva.
  • Quan arribes a mig camí de la teva vida, quan mires enrere, quan t’adones que tens més passat que futur, sents la necessitat d’aturar-te. I tanmateix costa molt, aturar-se. Sempre guanya el present [http://www.ara.cat/opinio/Poblet-mes-humans_0_1480651947.html].
  • Com que he arribat a la cinquantena i cada dia que passa em queda menys temps (l'esperança de vida en els homes és més baixa), he fumat, he inhalat cola i a les benzineres respiro fondo. [Enric Gomà]


Comparativa. Més vell que el cadenat d'una Lambreta.