dimecres, 30 de desembre de 2015

Ferradura de la sort?

Abans d'ahir em vaig trobar una ferradura mentre feia la caminada habitual per la muntanya. El primer que em va venir al cap ha estat la creença popular de que això és un símbol de fortuna. No li vaig donar més importància, perquè jo no crec en les supersticions, ni les bones ni les dolentes. No pot ser que un pensament màgic o irracional pugui influir en cap esdeveniment o tenir res a veure amb el futur. Pensar el contrari és propi d'ignorants o de no entendre bé això de les causalitats o les estadístiques. Per això li vaig fer una foto i prou. Vaig continuar amb la caminada.
Han passat dos dies i no sé per què la imatge de la troballa no me la trec del cap. Començo a pensar (o creure) que havia d'haver recollit la ferradura i tenir-la a casa com a talismà, no fos cas que en el fons hi pugui tenir alguna cosa a veure amb això de l'atracció de la bona sort. Qui sap, coses més estranyes i sorprenents s'han vist, com per exemple l'empat a 1.515 vots de la CUP del diumenge passat. ¿I si aquest fet (el de la ferradura, no l'empat de la CUP) no va ser casual i formés part de la determinació còsmica o divina o vés a saber què? ¿M'estic tornat un agnòstic en comptes d'ateu?
Avui mateix he sortit a caminar i a recuperar-la abans que no fos tard... i voilà allà hi era! Encara que no cregui que porti bona sort, no passa res per agafar-la.

diumenge, 27 de desembre de 2015

192.168.1.1 o com entrar en el router

Per poder entrar en la configuració del router hem de fer el següent:
  1. Connectar el router al portàtil (amb cable Ethernet)
  2. Obrir el navegador (millor Internet Explorer) i posar "192.168.1.1" o bé "192.168.2.1"
  3. Entrar com a usuari "1234" o "admin". I com a contrasenya posar el mateix.
  4. Ja hi estem dins per -per exemple- canviar el codi d'accés.

dimarts, 8 de desembre de 2015

L'excés d'empatia

Si podem escollir entre ser empàtics o antipàtics, és millor la primera opció, encara que sigui per una qüestió de màrqueting personal i social. Ja se sap, sempre motiva més tractar amb algú que hi connectes que no pas amb algú amb qui no et sents còmode.

Això de posar-se en la pell de l'altre permet aprofundir en les nostres relacions interpersonals i dotar-les de contingut. Facilita un camí d'anada i tornada i per tant l'enteniment mutu amb qui tenim davant. Vindria a ser com una espècie de connexió Bluetooh entre les persones que permet entendre'ns quasi bé sense dir-nos res.

Actualment estic veient la sèrie de ficció The Americans que ens trasllada als anys 80 en plena Guerra Freda, sobre els espies soviètics infiltrats com a ciutadans nord-americans i en concret d'un matrimoni amb dos fills, els quals desconeixen la doble vida dels seus pares, que no els tremola el pols cada vegada que s'han de carregar algú que els podria perjudicar en el seu objectiu.

Doncs bé, l'empatia que els personatges transmeten, amb els seu problemes personals com a parella, amb l'educació dels fills o amb les “instruccions de feina” rebudes com a membres del KGB, ha aconseguit minimitzar el que són en realitat, uns assassins disposats a tot en pro de la causa comunista. És més, cada capítol que veig (vaig per la 2a temporada), pateixes quan estant a punt de ser descoberts per l'FBI i desitges que no els enxampin. Arribes a emfatitzar de tal manera amb els personatges que arribes a trobar fins i tot “normal” que es vagin carregant tot aquell que els pugui perjudicar el seu objectiu.

En conclusió, pensava que l'empatia era sempre un valor positiu, però ja no ho tinc tan clar quan és capaç de banalitzar o posar en dubte un dels manaments de Déu i principi més elemental de la convivència humana com és no atemptar contra la vida de ningú. Els excessos no són bons, probablement tampoc l'excés d'empatia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Americans

dissabte, 5 de desembre de 2015

Ridícul

Frases fetes:
  • Fer el préssec.
  • La burla i el ridícul són, entre totes les injúries, les que menys es perdonen (Plató).

dimecres, 2 de desembre de 2015

Festa

Frases fetes:
  • post festum, pestum, després de festa, pesta.post festum, pestum, després de festa, pesta.post festum, pestum, després de festa, pesta.Sense crueltat no hi ha festa (Nietzsche).ost festum, pestum, després de festa, pesta.
  • Torno de festa el diumenge pel matí perquè tornar de nit em dóna por.
  • I parlant de vells llatins, és sabut el refrany que diu post festum, pestum, després de festa, pesta. Però un servidor gosa dir-li post festum, caulis. És a dir: després de festes, col. Col per un tub, i ja m’ho sabrà dir… o no. Post festum, pestum / Després de la festa, pesta.