divendres, 30 de desembre de 2016

Viatge

Frases fetes:
  • Si viatjar donés cultura els revisors serien les persones més cultes del món (Josep Pla).
  • Viatjar és l'única cosa que pagues i et fa més ric.
  • Un viatge de mil quilòmetres comença amb el primer pas. 
  • La ciutat passejada és una col·lecció de moments (Josep M. Espinàs)
  • El veritable acte del descobriment no consisteix a sortir a buscar noves terres, sinó a aprendre a veure la vella terra amb nous ulls (Marcel Proust).
  • El final d'un viatge no és més que l'inici d'un altre.
  • El turista busca llocs que s'adaptin a les seves necessitats, en canvi el viatger s'adapta als llocs que troba (JM).
  • Si viatges tens alguna cosa de què parlar quan tornes a casa (Aldous Huxley).
  • Qui viatja amb massa pressa perd l'essència del viatge.
  • Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre (Emily Dickinson).
  • El millor viatger és qui no sap on va.
Viatge emocionant. És una bona idea visitar aquells llocs on van tenir lloc grans esdeveniments històrics, pel punt d'emoció que ens aporten.

Humor. Porta més equipatge que un passatger de primera del Titànic.

Reflexió. En un viatge s'ha de menjar bé, dormir bé, quedar-se on interessi i, sobre tot, fugir com de la pesta dels monuments i dels pesats (Jules Renard, novel·lista).

dimecres, 28 de desembre de 2016

Ja ha fet 24 anys

No sóc d'expressar sentiments i això és un dels tants defectes que tinc. Però avui faré una excepció, simplement perquè em ve de gust expressar una alegria, més quan el context rutinari del dia-a-dia no és per tirar coets precisament, per mil coses que no vénen al cas. Un dels efectes és que cada vegada passa més temps d'un riallada a una altra. En fi, anem al tema.
Ara fa tot just uns dos mesos que la Mireia, la meva filla, s'ha independitzat per anar a viure en un pis de lloguer a Barcelona, juntament amb el Juli, el seu company sentimental i millor persona. I ahir va fer 24 anys. Aprofitant que ella i jo teníem festa, vam quedar pel matí per muntar una cortina en una habitació i penjar un mirall a l'entrada que feia poc li havia arribat d'una compra per Internet. Com que hi havia temps, ella em va convidar a anar junts al seu gimnàs per veure'l i de pas podria provar màquines de càrdio i acabar en la sauna. I per què no, em vaig dir...
En el trajecte fins al gimnàs hi ha uns deu minuts caminant. Entrem i la meva filla diu orgullosa a l'empleada, que el seu pare venia a fer una prova (una manera d'entrar gratuïtament). I cap endins. Vaig provar una elíptica, un cinta de córrer amb dues cintes (una per cada cama), un rem i vaig fer una sessió d'estiraments amb professor, on vam coincidir els dos. I per acabar, una sauna humida i una de seca.  I deu minuts més caminant de tornada al pis. Em trobo bé, molt bé. Relaxat. La meva filla sembla feliç i jo estic satisfet, molt satisfet.
Una vegada al pis, em disposo a fer les feines domèstiques i és llavors, quan penso com ha canviat la vida. Jo vaig ser nedador i waterpolista durant tota la meva infància i fins passada la vintena. He participat en infinitat de competicions, travessies i partits de waterpolo, i mai de la vida havia vingut el meu pare a veure'm com nedava o com jugava de porter. Jo no he sigut el pare ideal però tenia clar que no podia fer el mateix que ell i de sempre, quan ha calgut he acompanyat la meva filla a tot arreu (rítmica, volei, sessions fotogràfiques, etc.). I per això ahir a la primera oportunitat que se'm presenta, vaig acceptar la seva invitació sense pensar-m'ho. I estic content d'haver-ho fet perquè ens ho hem passat molt bé i perquè he tingut més conversa amb la meva filla en un matí que en tot un any. 
Ha estat un dia fantàstic!

dilluns, 26 de desembre de 2016

Decidir

Frases fetes:
  • No us deixeu enganyar pel poder seductor de la tria (Kieran Setiya, o dit d'una altra manera, el valor de la vida no s’extreu de les possibilitats, sinó de les realitats).
  • Fer un pensament.
  • Saber escollir és un dels  màxims dons del cel (Baltasar Gracián).
  • Triar és trair (a algú).
  • Que les vostres decisions responguin a les vostres esperances, no a les vostres pors (Nelson Mandela).
  • No mullar-se és mullar-se, de la mateixa manera que ser apolític és ser de dretes.
  • La llibertat de prendre decisions ens fa responsables dels nostres actes (un dels grans trets que ens diferencia de la resta d'éssers vius).
  • L'home prefereix no decidir, no optar. Decidir és en certa manera perdre. [Joaquim Coello].
  • La hot potato és a les seves mans.
  • Si et llances a la piscina has de fer-ho de cap.
  • Triar cavall guanyador quan ha guanyat no et dona cap avantatge.
  • Davant un precipici, darrere els llops (Erasme de Rotterdam, 1469-1536).
  • Entre el foc i les brases.
  • No prenguis una decisió permanent basada en una emoció temporal.
  • Una decisió mai té una sola raó.
  • De vegades la decisió més difícil és no prendre decisions, i aquesta també és una decisió (Mariano Rajoy, una frase brutalment autodescriptiva d'aquest ésser).
  • No és una decisió presa a la babalà per uns experts a l'hora dels xupitos.
  • L'home que pretén veure-ho tot clar abans de decidir no decideix mai (Henri-Frédéric Amiel).
  • No es pot tocar la campana i anar a la processó.
  • No prenguis decisions quan estiguis enfadat, ni facis promeses quan estiguis content.
  • Decideix-te i seràs lliure (Henry Wadwworth Longfellow, 1807-1882).
  • Res no hi ha tan difícil com decidir-se (Napoleó I, 1769-1821).
  • El no i el si costen poc de dir i volen molt de pensar (Baltasar Gracián, 1601-1658).
  • Reflexiona amb lentitud, però les teves decisions posa-les en pràctica ràpidament (Isòcrates, 436-338 aC).
  • En cas de dubte s'ha d'optar sempre pel més benigne (Gai, segle II).
  • Fa més el que vol qui el qui pot.
  • Decidir amb guant de seda però amb mà de ferro (la típica frase per justificar una decisió que no agrada).
  • Cada decisió comporta un risc, però córrer riscos és la forma de fer front a la vida.
  • Entre el clavel y la rosa su majestad escoja (Quevedo).
  • Quan el terra es belluga, tenir un peu a cada banda és un error.
  • Una de les característiques de la confrontació social és que obliga els individus a polaritzar-se (Ramón Alzate).
Paradoxa de la tria. Una quantitat molt alta de possibilitats per escollir desemboca en una saturació o insatisfacció que no sabem explicar (Barry Schwartz, The paradox of choice).

Marea Roja: el límit moral de les decisions

Reflexions:
  • Les emocions influeixen tant en les decisions que prenem que posa en dubte l'opinió filosòfica de que les decisions morals es basen o haurien de basar-se en raonament pur.
  • És massa fàcil criticar les decisions del passat quan saps com van acabar les coses i no tens totes les dades que ells tenien. Cadascú juga amb les cartes que té, i de vegades no són les bones. [Vicens Villatoro]
  • Donar voltes a una rotonda i saber que, més d'hora que tard, hauràs d'agafar un camí (valorar els riscos de totes les opcions i intuir que l'únic que no pots fer, quan ja ets a la rotonda, és quedar-te quiet).
  • Si decidiu no triar, us passaran dues coses: que sereu uns ignorants i que algú triarà per vosaltres.



Meditació

Metodologia per a la meditació. Pensar en una paraula, per exemple "maranatha", una paraula de l’arameu, la llengua que parlava Jesús, i que vol dir: “Veniu, Senyor!” Però mentre la diem no pensem en el seu significat. A part, el so que té i la seva llargària ajuda a asserenar la ment. Hem de dir el mot amb una atenció total. Aquesta és, doncs, la metodologia: la repetició d’un únic mot. (Pare Laurence Freeman, monjo benedictí)

dissabte, 24 de desembre de 2016

Fal·làcia ad misericordiam

Consisteix en apel·lar a la compassió, la simpatia o altra emoció relacionada per tal que l'argument sigui acceptat.
Exemples típics:

  • Si us plau agent, no em posi la multa que no podré arribar a final de mes.
  • Professor, si em suspèn, els meus pares em castigaran i no podré sortir en un mes.

Família

Frases fetes:
  • Quae est domestica sede iucundior? / Quin altre lloc hi ha més plaent que la pròpia llar? (Ciceró, Ad familiares 4, 8, 2).
  • A les famílies, sovint hi ha el que toca de peus a terra i el que somia, el que s'ocupa dels aspectes pràctics del dia a dia i el que fa volar coloms, el realista i l'utòpic.
  • Com més cosins, més endins.
  • Cada casa és un món.
  • La família és una maqueta de la societat (Jenn Díaz).
  • La família no s'escull, et toca.
  • La família és una de les coses grans d'aquest món. L'altre és suportar-la (Perich).
  • La meva dona és l'enclusa i la meva filla el martell. I jo, un tros de llauna aixafat entre totes dues (JM).
  • Totes les famílies felices s'assemblen; les desgraciades ho són cadascuna a la seva manera (Tolstoi, a Anna Karènina).
  • La família és igual a la suma de problemes, resta de possibilitats, multiplicació de despeses i divisió d'opinions.
  • Les famílies felices s'assemblen, les desgraciades es diferencien (Tolstoi).
  • La família és el mirall de la societat (Víctor Hugo).
  • La vida familiar és un pilar fonamental, juntament amb els amics, la salut i la part econòmica; però si aquesta falla, i les altres tres les tens segures, amb el temps, paciència i treballant molt, s'acaba sortint endavant.
  • Una família és un grup de gent que viu a l'entorn d'una nevera.
  • En cada mare hi ha una sogra en potència.
   


divendres, 23 de desembre de 2016

Fal·làcia ad conditionallis

Fal·làcia que es dóna quan l'argument està condicionat a una suposició que no ha passat. Dit d'una altra manera, d'especular sobre què hauria passat si... És fàcil trobar-ne en els títols dels periòdics.
Per exemple: què hagués passat si no haguessis vingut?

dijous, 22 de desembre de 2016

Paper de vàter

El 22 de desembre de 1891 s'inventa el paper de vàter. 
I com es pot veure en el plànol original, la direcció correcta és aquesta.

Can Felip. Denominació sarcàstica de la comuna o el vàter (i antigament, les latrines dels masos), en al·lusió al rei Felip V d'Espanya (1683-1746).

dimecres, 21 de desembre de 2016

Fal·làcia ad antiquitatem

És una fal·làcia lògica, també anomenada apel·lació a la tradició, que es dóna quan una tesi és proclama correcta perquè així s'ha considerat durant molt de temps.
Per exemple, dir "això que faig és correcte perquè sempre s'ha fet així".

diumenge, 18 de desembre de 2016

Fal·làcia ad verecundiam

Un tipus de fal·làcia lògica que consisteix en basar la veracitat o la falsedat d'una afirmació apel·lant a l'autoritat, fama o prestigi de la persona que la realitza (magister dixit).
Per exemple, creure que tot el que està publicat a Viquipèdia és veritat. O per què ho diu La Vanguardia (bé, poder no és el millor exemple).

dissabte, 17 de desembre de 2016

Fal·làcia ad nauseam

És un tipus de fal·làcia adreçada a les emocions en el que les persones creuen falsament que una afirmació és certa quantes més vegades l'hagi escoltat. La manca d'arguments vàlids o proves d'una afirmació se supleix amb la repetició constant fins a la nàusea.
En política es coneix com el Principi d'orquestació, un dels principia de propaganda de Goebbels que diu que si una mentida es repeteix suficientment, acaba per convertir-se en veritat. Com a mínim, alguna cosa queda.
Un exemple seria la intenció del govern espanyol de fer creure que vol dialogar amb el govern català perquè ho repeteixen constantment, però en realitat és mentida.

Fal·làcia ad populum

No assumiràs que una afirmació per ser popular ha de ser certa
(Argument ad populum)

Fal·làcia dirigida al poble provocant emocions. És un raonament demagògic que conclou falsament que una premissa ha de ser verdadera perquè moltes persones ho creguin així. Si una opinió individual pot ser incorrecta, la mateixa opinió de moltes persones també pot ser-ho. Que un argument sigui verdader o falç no depèn del nombre de persones que hi creguin.
És una fal·làcia molt utilitzada en publicitat i en política on es recorre sovint la manipulació de les masses per vendre el seu producte.

Exemples:
- El PP és el millor partit polític, tanta gent que l'ha votat no pot estar equivocada.
- Aquest restaurant és boníssim, hi va molta gent.


dimecres, 14 de desembre de 2016

Fal·làcia ad ignorantiam

No afirmaràs que per la ignorància d'una persona, una afirmació ha de ser vertadera o falsa
(Ad ignorantiam)

Consisteix en afirmar que una premissa és verdadera o falsa pel fet que no es pot demostrar el contrari, quan en realitat, que no es pugui demostrar el contrari només significa que no es pot demostrar, no que sigui verdader o fals.
Els que argumenten d'aquesta manera no basen el seu argument amb el coneixement, sinó amb la ignorància del coneixement. I la manera de rebatre aquesta fal·làcia és amb la frase "l'absència de prova no es prova d'absència" (principi de suficiència).
Un exemple molt clar seria sobre l'existència de Déu: no es pot provar que Déu no existeixi, per tant, Déu existeix; o a l'inrevés, no es pot provar que Déu existeixi, per tant no existeix.
Un altre modalitat és l'anomenada fal·làcia de quietisme o de reserva (qui calla, atorga), per exemple, suposar que si ningú es queixa, és perquè tothom està satisfet.

Prova

Frases fetes:
  • L'absència de prova no és prova d'absència. 
  • It's not what you know, it's what you can prove / No és el que saps, és el que es pots demostrar. [pel·lícula Training Day]
  • Les persones menteixen, les proves no (CSI).
  • És tradició que a tots els mandataris se'ls concedeixin 100 dies de gràcia abans de jutjar la seva feina.
La prova del nou. És un mètode per verificar que els càlculs fets a mà de sumes, restes, multiplicacions i divisions d'enters són correctes.  Exemple:



Engany

Frases fetes:
  • Ens dei­xem enga­nyar amb les falòrnies de tota mena de vene­dors i xer­rai­res de fira.
  • Ficar el rem (enganyar-se).
  • Donar gat per llebre.
  • Donar garsa per perdiu.
  • Caure-hi de quatre potes.
  • Aixecar la camisa (enganyar).
  • Donar peixet (tàctica de simular afavorir l’adversari).
  • Són tan simples els homes [...] que aquell que enganya sempre trobarà qui es deixi enganyar (El príncep).
  • Encara que sembli mentida, hi ha enganys que ens fan l'existència més suportable.
  • Fer passar bou per bèstia grossa.
  • Fer la puta i la Ramoneta.
  • Sopar de duro (avui té significat de enganyifa però l'origen prové de Can Culleretes, el restaurant més antic de Catalunya - 1786). 
  • No ens hauríem de deixar enredar més. 
  • Donar garsa per perdiu. 
  • Quan tothom enganya tothom, ningú creu ningú. 
  • Hi ha enganys que ens fan l'existència més suportable, encara que sembli mentida. 
  • Tu creus que m'enganyes i jo faig que et crec. 
  • Sense engany, la humanitat moriria d'avorriment i desesperació (Anatole France). 
  • Els homes no viurien molt de temps en societat si no s'enganyessin els uns als altres (Valéry Larbaud). 
  • Si m'enganyes una vegada, la culpa és teva. Si m'enganyes dues vegades, la culpa és meva (Anaxàgores). 
  • El millor sistema per a ser enganyat és creure's més llest que els altres (Valéry Larbaud). 
  • És més fàcil enredar una multitud que un sol home (Heròdot). 
  • Diguem que tot anirà bé, encara que sigui mentida (desig de trobar algú, qui sigui, que ens transmeti seguretat). 
  • És més fàcil enganyar la gent que convèncer-los que han estat enganyats (Mark Twain).
Humor:
  • Crec que la teva dona ens enganya.

dissabte, 10 de desembre de 2016

Fal·làcia ad baculum

Vol dir apel·lació al bastó. Per establir una conclusió, en comptes d'aportar arguments, es recorre a l'amenaça, la força o la por. Aquesta fal·làcia la practiquen persones que ostenten algun tipus de poder, sobre tot quan els arguments racionals no hi són o han fracassat.
En resum, es pot dir que qui la practica li permet vèncer, però no convèncer. Exemples:
  • No atenguis el públic en pantalons curts; recorda que qui paga, mana.
  • Si no treus almenys un nou a l'examen, no et compro el cotxe.
  • Si no vas a missa, aniràs a l'infern.

Fal·làcia ad hominem

No atacaràs la persona, sinó l'argument 
(Ad hominem)
És un tipus de fal·làcia informal en què el raonament consisteix en atacar o desacreditar la persona oposada. No és un atac a les idees (cosa respectable) sinó a les persones (cosa no tan respectable).
Segons contra qui o què va dirigit l'atac, es contemplen tres formes d'arguments ad hominem:
  • Ad hominem ofensiu: contra la persona que manté l'opinió (insultar per desprestigiar la seva tesi). 
    • Exemple--> el teu company diu que no li agrado, quan tothom sap que ell no té amics.
  • Ad hominem circumstancial: contra les seves circumstàncies especials (suggerir interessos per desprestigiar la seva tesi). 
    • Exemple --> el teu company diu que no li agrada còrrer amb el cotxe, però què vols amb el cotxe tan vell que té.
  • Ad hominem tu quoque: contra la disparitat entre allò que diu i què fa (descobrir la incoherència entre el que diu i el que fa per desprestigiar la seva tesi). 
    • Exemple --> el teu company diu que l'alcohol és dolent, però ell no fa més que beure.

Fal·làcia ad consequentiam

És una fal·làcia lògica en què l'autor té en compte les conseqüències negatives o positives per demostrar que la posició és falsa o certa respectivament, segons la seva conveniència.
Exemples:
  • El govern espanyol vol dialogar amb el govern català, ho deixa clar el diari El País (la posició política d'aquest diari és unionista i per tant no aporta veracitat en aquest afer)
  • Déu existeix si no la vida no tindria sentit (podria ser també que com la vida no té sentit, Déu no existeixi)
  • No pot ser que el president espanyol estigui implicat en la corrupció, no hagués guanyat les eleccions (segur?)
Per rebatre aquesta fal·làcia, cal identificar les conseqüències i dir que "el fet de voler que alguna cosa sigui certa, no fa que sigui certa".

Fal·làcia per silenci

És una fal·làcia amb la qual es conclou que el silenci de l'interlocutor sobre algun assumpte suggereix que és per ignorància o per algun altre motiu interessat. Es tracta d'un prejudici molt estès, en què quan algú diu alguna inconveniència, es té l'obligació de respondre-hi. L'aforisme de "qui calla, atorga" ho resumeix perfectament.
Així doncs, en la pràctica de la pura retòrica, el silenci s'entén com un indici de manca d'arguments o de capacitat per respondre a l'adversari. I també en el terreny jurídico-processal el silenci pot ser considerat una prova de certesa. Negar-se a respondre una pregunta pot significar que no la sap o simplement que no la vol dir per motiu que sigui.
Un exemple d'argument fal·laç pel silenci seria arribar a la conclusió que la Gran Muralla Xinesa (es va començar a construir al segle III aC) no existia a l'època de Marco Polo (segle XIII) perquè aquest no en va parlar (probablement perquè no se la va trobar pel camí).
La manera de rebatre aquesta fal·làcia és senyalant els possibles motius del silenci, que siguin més plausibles que els al·legats pel fal·laç.

Principi de Pareto

El principi de Pareto (conegut també com la llei 80-20) diu que, en molts casos, el 80% dels efectes són conseqüència del 20% de les causes. En Pareto es va adonar que a Itàlia el 80% de la riquesa era propietat del 20% de la població. Va examinar altres països i va trobar que es produïa un distribució similar. Finalment ha esdevingut una espècie de regla empírica que s'aplica a qualsevol qüestió.
Exemples:
  • En els negocis, el 80% de les vendes procedeixen del 20% dels clients.
  • En els delictes, el 80% dels fets delictius són causats pel 20% dels delinqüents habituals.
Tenint en compte aquesta llei, podem optimitzar qualsevol aspecte de la vida personal o professional: és més productiu focalitzar en aquell 20% d'accions que proporcionen el 80% dels resultats.

dijous, 8 de desembre de 2016

Fal·làcia de la pista falsa

Es tracta d'una fal·làcia lògica, en anglès anomenada "red herring" (arengada fumada), que consisteix en despistar l'atenció cap a un altre assumpte col·lateral, és a dir de desviar l'atenció del tema tractat per dissimular la debilitat de la pròpia posició. Contràriament a la fal·làcia de l'home de palla en què es caricaturitza l'argument proposat, la pista falsa és una raonable, encara que irrellevant maniobra de distracció. Una mica seria anar-se'n per les branques sense canviar d'arbre.
Això passa en qualsevol conversa, quan xerrem de manera intranscendent, sense adonar-nos-en. I passa sobre tot en les tertúlies, però en aquest cas com a tàctica per donar la impressió que es domina el debat i/o marejar la perdiu.
Exemple:
  • Caldria resoldre el problema de la pobresa del barri.
  • Estem d'acord, però ja s'han fet accions sense èxit, és molt car i a més hauríem de renunciar a altres programes socials.
  • El que li passa és que no entén el problema ni li preocupa tampoc la infància marginada ni els joves toxicòmans...
Com es pot comprovar, cap resposta sobre la proposta o a les tres objeccions plantejades.

Desordre

Frases fetes (desordre):
  • Són vuits i nous i cartes que no lliguen.
  • Això és can pixa i rellisca.
  • Tinc un calaix ple de mitjons desaparellats.
  • L'ordre és el plaer de la raó però el desordre és la delícia de la imaginació (Paul Claudel).
  • El desordre esmorza amb l'abundància, dina amb la pobresa, sopa amb la misèria i se'n va al llit amb la mort (Benjamin Franklin).
Reflexió. Quan un ordenat perd un paper, sap que no el trobarà. Quan el perd un desordenat, té l'esperança de trobar-lo.

Internet

Postveritat (post-truth). Un fenomen en què una notícia que aparenta ser veritat (tenyida d'emocions, creences personals o prejudicis) acaba essent més important que els mateixos fets objectius.  És una manera de manipular o d'influir de manera interessada en l'opinió pública que sovint es guia per component irracionals i passionals.

En resum, que les coses siguin certes o no és secundari. L’important és que siguin emocionalment satisfactòries.

Frases fetes:
  • Quan un servei és gratuït el producte ets tu (màxima de l'era digital).
  • Tothom pot aprendre el que vulgui trobant altres persones a internet (Philipp Schmidt).
  • Es veu que hi ha gent que es pensa que tot el que surt a internet és veritat.
  • A internet preval allò que impacta per damunt d'allò que importa.
  • Internet és com la biblioteca més gran del món. Només que els llibres són tots per terra. [John Allen Paulos]
  • Internet és una nova forma d'espai públic. L'espai públic no vinculat a l'estat nació. [Bernard Stiegler]
  • La barra lliure gratuïta de manera continuada pot enfonsar qualsevol bar i també la cultura a través d'Internet (JM).
  • Necessitats: 5% d'aire. | 2% d'aigua. | 2% d'aliments i 91% d'Internet.
  • Tothom parla malament del navegador Internet Explorer i gràcies a ell ens podem baixar el Chrome (JM).
Hoax (cadena falsa)

GAFA (neologisme). Acrònim per referir-se a Google, Apple, Facebook i Amazon. De vegades s’hi inclou també Microsoft (GAFAM).

Falsos rumors a la xarxa

Tipus de ciberassetjament:
  • Grooming. Consisteix a buscar el contacte físic o l'obtenció d'imatges d'un menor a través de la xarxa. [Perquè hi hagi assetjament, tant si la víctima és menor com si és adulta, cal que les amenaces o els insults es prolonguin en el temps]
  • Stalking. Consisteix a estar present constantment en la vida d'algú.
Reflexions:
  • Els pares han de dir als fills que gestionin la seva identitat virtual, que no publicitin les seves dades privades i que siguin conscients que a la xarxa s'hi amaguen anònims per fer ciberassetjament. [http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/Mes-educacio-menys-rumors_0_858514162.html]
  • Internet per formar, les aules per educar (esquema de Woodie Flowers, professor emèrit del MIT)
El papa-nates i el pare-noic. Simplificant, divideixo l'actitud dels pares davant de les tecnologies de la comunicació entre el papa-nates i el pare-noic. El papa-nates està fascinat per com el seu petit geni ha après solet a fer anar el mòbil tàctil amb el ditet, o la rapidesa amb què el gran fa amics al Facebook. El pare-noic veu la xarxa com un niu de depravats i assetjadors que campen amb total impunitat, i pagaria el que no té perquè Gates i Jobs no haguessin sortit tan creatius. Tots dos tenen la seva part de raó, i és bastant indiferent el que pensin, perquè la tecnologia anirà avançant de forma imparable i oferint noves fites a celebrar i nous perills a minimitzar. (http://www.ara.cat/premium/opinio/LInformer-papa-nates-pare-noic_0_854914627.html)

Llei de l'exclamació. Quants més signes d'exclamació contingui un correu electrònic (o qualsevol altre missatge a Internet), més possibilitats hi ha que tot sigui mentida. Això també s'aplica a l'excés de lletres majúscules.

Llei de Cohen. Qualsevol que recorri a l'argument de que "qualsevol que recorri a l'argument de que... perd el debat automàticament", perd el debat automàticament.

Ley de Pommer. Dicta que l'opinió d'una persona pot canviar després de llegir informació al respecte a Internet. La naturalesa del canvi és tal que es passa de no tenir opinió a tenir una opinió equivocada.

http://tuotrosueldo.com/

Acudit:
- Em pot dir la contrasenya del Wifi del seu bar?
- Pren una canya almenys, cabró.
- Tot junt?

Crea la teva pàgina web: https://www.webnode.cat/

dimarts, 6 de desembre de 2016

Costum

Frases fetes:
  • La cabra sempre tira a la muntanya.
  • Costums fan lleis.
  • Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana.
  • Totes les tradicions són inventades (Eric Hobsbawm).
  • Els humans no tenen cap remordiment de les coses que tenen costum de fer (Voltaire).
  • La gent de costums esta abonada a la categoria Premium.
  • Els costums no podran vèncer mai la natura (Marc Tul·li Ciceró, 106-43 aC).
  • Els costums corregeixen les lleis (Tit Livi, 59 aC - 17 dC).
  • Anomenem bons costums els costums habituals, i mals costums aquells als quals hom no és acostumat (Anatole France, 1844-1924).
  • El costum mai no és poca cosa (Plató, 428-347 aC).
  • Els costums dels qui parlen ens persuadeixen més que els seus raonaments (Menandre, 341-290 aC).
  • Els pobles defensen més aferrissadament els seus costums que les lleis (Baró de Montesquiu, 1689-1755)
  • De què serveixen les lleis sense els costums? (Horaci, 65-8 aC).
  • Les inèrcies s'eternitzen i ningú es preocupa d'eliminar-les.
Instint del mínim desgast mental. És la comoditat de fer les coses sempre de la mateixa manera per aconseguir el mateix resultat final.

Guerra

L'art de la Guerra de Sun Tzu

Guerra bruta. Hi ha coses que no es fan; si es fan no es diuen; si se n'informa, es desmenteixen (General Sáenz de Santamaría).

Frases fetes:
  • Els soldats rasos del nostre exèrcit són l'escòria de la humanitat (Duc de Wellington, militar britànic i flagell de Napoleó).
  • Quan un està en guerra mai no dispara dins la trinxera, dispara cap a fora.
  • L'art suprem de la guerra és sot­me­tre l'ene­mic sense llui­tar (és l’essència de la filo­so­fia de Sunzi sobre la guerra que des­cansa en els prin­ci­pis que l’estratègia és supe­rior a la violència i la intel·ligència és millor que la bru­ta­li­tat).
  • No sé com serà la tercera guerra mundial, només sé que la quarta serà amb pedres i llances (Albert Einstein).
  • ¡No pasarán! / They shall not pass! / Sie kommen nicht durch! / On ne passe pas! [va cridar Dolores Ibárruri, La Pasionaria, durant l’assetjament de Madrid en la Guerra del 36]
  • Un exèrcit victoriós primer guanya i després entra en batalla (Sunzi; actuar sense una estratègia guanyadora porta a la derrota).
  • En temps de guerra, qualsevol forat és trinxera. 
  • Quan la guerra ja ha acabat tothom vol ser l'heroi (proverbi rus).
  • Una guerra civil és una salvatjada, quan acaba la guerra no torna la pau (general De Gaulle).
  • La guerra, tan a prop del cor dels homes i tan lluny del seu pensament.
  • Una guerra no s'acaba fins que els dos bàndols ho decideixen (pel·lícula Assassins d'elit). 
  • La guerra és la continuació de la política per altres mitjans (Carl von Clausewitz, militar prussià). 
  • La guerra a vegades és necessària per obtenir la pau (Barack Obama, discurs a Oslo en el premi Nobel de la pau). 
  • El corresponsal de guerra, sense guerra, no és ningú (Ferran Monegal). 
  • Si vis pacem para bellum (si vols la pau, prepara't per a la guerra). 
  • S'anomenen insurrectes els vençuts. Els vencedors no són mai insurrectes (Anatole France). 
  • La veritat és la primera víctima d'una guerra. 
  • La Guerra del Vietnam va ser aquella guerra en què els blancs van enviar a la guerra els negres per impedir que els grocs es tornessin rojos. 
  • La Guerra Freda era una partida d'escacs que es basava en la teoria de la dissuasió. 
  • Aquesta guerra només la guanyarem amb la pau. 
  • No pressionis l'enemic fins a acorralar-lo. Quan les bèsties salvatges estan acorralades lluiten amb desesperació (general Sun Tzu). 
  • En la pau, els fills enterren els pares, mentre que en la guerra, els pares enterren els fills (Heròdot). 
Reflexions:
  • Però ¿quina merda de guerra és aquesta? Els rellotgers fan rellotges, els polítics fan política! Si volen que els militars facin la guerra, deixin-los en pau! (Victus de l'Albert Sánchez Piñol). 
  • It is not for the interest of England to preserve the Catalan liberties. Ni les seves vides (Victus de l'Albert Sánchez Piñol). 
  • Les turbes no cremaren les esglésies sinó després que aquells sacerdots hagueren cremat l'Església (Joan Maragall. Encara no hem sentit la Conferència Episcopal demanant perdó pel seu paper durant el franquisme). 
  • Una de les tesis de Sun Tzu és que un general guanyador, quan surt al camp de batalla, ja sap si es donen les condicions per aconseguir el triomf. Si no és el cas, busca un altre camp de batalla per a l'enfrontament. 
  • Una guerra no esclata quan un conjunt de persones decideixen ser dolentes sinó, per exemple, quan el grau d'explotació a què les sotmet un poder despòtic fa que els surti més a compte enfrontar-s'hi (Albert Pla Nualart). 
  • No és possible oferir batalla a l'adversari durant massa temps si no hi ha un pla d'atac sostingut, ben greixat des del punt de vista logístic, amb l'ormeig a punt i llest per resistir duríssims embats, més que previsibles (Antoni Vives).
  • Perquè si alguna possibilitat té Catalunya és la d'aparèixer a ulls de la comunitat internacional com una mena de David democràtic davant un Goliat autoritari i amb tics militaristes. Aquesta és la gran lliçó comunicativa que van aprendre els nord-americans a Vietnam (David Miró).
La pel·lícula Camins de glòria d'Stanley Kubrick. El general Staff viu en un castell envoltat de luxe. Dóna l'ordre d'atacar el turó de Les Formigues. Sap que moriran molts soldats, potser no hi haurà supervivents. Fa els càlculs: bona part moriran només sortir de les trinxeres, molt pocs arribaran fins a les línies enemigues. Tanmateix, ordena atacar. Tot sigui per la pàtria. Si aconsegueixen guanyar la batalla, rebrà una medalla. Si fracassa, en culparà i castigarà els mateixos soldats, com finalment fa.

Paradoxa de l'estabilitat inestable (la idea que un aparentment estable equilibri nuclear en realitat propicia més violència). El vell argument conservador diu que “l'absència d'armes nuclears crearia un món on seria més fàcil iniciar una guerra convencional”. Però és més probable que sigui a l’inrevés: que la presència d'armes nuclears sigui el que va crear aquesta classe de món.

L'aristocràcia, les classes altes, a les guerres sempre hi han tingut un paper protegit. El general Staff viu en un castell envoltat de luxe. Dóna l'ordre d'atacar el turó de les Formigues. Sap que moriran molts soldats, potser no hi haurà supervivents. Fa els càlculs: bona part moriran només sortir de les trinxeres, molt pocs arribaran fins a les línies enemigues. Tanmateix, ordena atacar. Tot sigui per la pàtria. Si aconsegueixen guanyar la batalla, rebrà una medalla. Si fracassa, en culparà i castigarà els mateixos soldats, com finalment fa (explicat en la pel·lícula Camins de glòria de Stanley Kubrick).

Acudit. El súmmum de l'espionatge és que un mut li digui a un sord que un cec ens està espiant.


dilluns, 5 de desembre de 2016

Soledat

Frases fetes:
  • Jo era un infant a qui agradava la solitud, a qui agradava més d'estar amb les coses que amb les persones (Giuseppe Tomasi di Lampedusa).
  • Més val sol que mal acompanyat (refrany català).
  • La solitud és com la fam o la set: un estat de carència.
  • Qui va tot sol, fa el que vol.
  • Molta gent se sent sola perquè construeix murs en lloc de ponts.
  • La soledat no és sentir-se sol, sinó sentir-se buit (Sèneca).
  • Tots els problemes de la humanitat provenien de la incapacitat de l'home d'estar assegut, sol i en silenci (Pascal, filòsof francès del segle XVII).
  • Si et fas amic de tu mateix, mai estaràs sol.
  • Estic sol i no hi ha ningú al mirall (J.L.Borges).
  • Més val una amiga que qualsevol fàrmac (Eduard Punset).
  • ...la roca solitària contra la qual topa un mar embravit (Albert Sánchez Piñol).
  • Vinc a buscar soledat per acompanyar la meva tristesa (Lo Cartanyà).
  • Tothom té dret a consumir la seva soledat amb el punt de vinagre que li complagui.
  • La soledat seria un estat perfecte si no fos tan avorrit (Sergi Pamies).
  • De vegades, la millor companyia és la soledat.
Humor:
  • Estar més sol que una dona en el Leroy Merlin.

dissabte, 3 de desembre de 2016

Esperança

Frases fetes:
  • Hem d'acceptar la decepció finita, però no hem de perdre mai l'esperança infinita (Martin Luther King Jr.).
  • El nostre cel té la primavera emparaulada (Josep Carner).
  • A vegades la vida et colpeja amb un totxo al cap. No perdis la fe (Steve Jobs).
  • Una cosa és donar esperances i una altra donar falses esperances.
  • Hem de saber encaixar la decepció més infinita, però mai no podem perdre l'esperança infinita (ho deia Martin Luther King des de la presó de Birmingham el 1963)
  • Tota esperança decep sempre, només hi ha felicitat inesperada (André Comte-Sponville).
  • Només l'esperança ens pot sostenir en les adversitats.
  • Mai perdis l’esperança. Els miracles succeeixen cada dia.
  • Malgrat que hàgim perdut el gust per les profecies, no podem oblidar el deure de les esperances (Raymond Aron).
  • L'esperança és tan irracional com indispensable. I que no hi ha esperança sense por ni por sense esperança (Chesterton).
  • L'esperança era verda i se la va menjar un burro. 
  • L'esperança és l'últim que es perd i la dignitat és l'últim que queda quan ja no hi ha res més a perdre. 
  • Una persona que s'ofega s'agafa a un bri de palla (refrany japonès).
  • La por és encomanadissa; l'esperança també.
  • Us ho demanem, Senyor.
  • Com quan els pares et pregunten què vols per sopar, amb l'esperança que estiguis tan ensinistrat que contestis "col bullida i lluç".
  • La desesperança és l'avantsala de la derrota (per això els nostres adversaris no paren de fomentar-la).
  • Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol).
  • De tots els sentiments, el de perdre l'esperança és un dels més perillosos, perquè sense esperança no hi ha futur.
  • L'esperança és l'últim que es perd.
  • No et donis per vençut tot i estar vençut (poesia d'Almafuerte).
  • L'esperança és la força que ens anima quan estem desesperats (Gilbert Keith Chesterton).
  • L'esperança és el somni de l'home despert (Aristòtil).


Teoria del parèntesi: algun dia tot tornarà a ser igual.

Conte popular de “ Les quatre espelmes”. Temps era temps hi havia quatre espelmes. Devia ser un temps molt dur, perquè l’espelma de l’amor, la de la fe i la de la pau s’havien apagat. Un nen petit en veure-les, es va posar a plorar. Aleshores, la quarta espelma li va dir: No pateixis, infant, mentre jo resti encesa podràs encendre totes les altres. Jo soc l’espelma de l’esperança. El nen així ho va fer i el seu rostre es va tornar a il·luminar amb un somriure ple de confiança.



Desil·lusió

Frases fetes:
  • Serà com encendre els llums de la discoteca a les sis del matí: el que veuràs potser no t’il·lusionarà gaire.
  • Perdre l'esma (desanimar-se).
  • Fondre's com un bolado.
  • L’home proposa, Déu disposa, arriba el diable i tot ho destrossa. 
  • Arrencada de cavall, aturada de burro.
  • Tirant aigua al Don Simón.
  • Tan il·lusionant com un plat de verdura bullida.

Neteja

Frases fetes:
  • Fer dissabte (netejar).
  • No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.
  • Que arribi l'oportunitat de fer cau i net.
Per quan dubtes a tirar roba, tres preguntes clau:
1. Fa més de dos anys que no te la poses?
2. T'agrada?
3. Te la posaràs?
Si les respostes a les tres és SI, queda-te-la, però si alguna resposta és NO, desfès-te'n d'ella.




Efecte cadena. Es tracta d'eliminar la baula més feble per enfortir tota la cadena.

dilluns, 28 de novembre de 2016

Fal·làcia de l'al·legat especial

És una fal·làcia que té lloc quan algú, en la seva argumentació, fa al·lusió a una visió o sensibilitat especial pel tema objecte de debat, de tal manera que manté que l'oponent possiblement no pot comprendre les subtileses o complexitats del tema en qüestió perquè no té el nivell de coneixement o empatia suficient. Per tant, les opinions de l'oponent no poden ser avaluades perquè aquest no té la capacitat de fer cap judici vàlid. 
Aquest tipus de fal·làcies són comuns en les columnes d'opinió dels diaris, en els discursos polítics, debats, o quan la tesi se sustenta en premisses no demostrades, etc. en què es tracta d'influir en el receptor o bé quan no es tenen arguments ben assentats. Qualsevol declaració del tipus "no ho entens perquè ets un... si vostè fos com jo o tingués la meva sensibilitat o... estaria d'acord amb mi" és un argument susceptible de ser ignorat pels escèptics.
Els al·legats especials s'utilitzen com a escapatòria davant de qualsevol crítica a una posició dogmàtica (que no està basada en l'evidència) com succeeix amb la religió, la superstició, etc.
La manera de lluitar contra aquest tipus de fal·làcia és amb l'escepticisme.
Alguns exemples:
  • Com pot haver un Pare, Fill i Esperit Sant, tres persones divines en un únic ésser? Argument especial: "no comprens el misteri diví de la Santissima Trinitat". 
  • Com pot un planeta influir sobre mi? Argument especial: "per entendre-ho has d'entendre l'astrologia".
  • L'homeopatia hauria de ser assajada clínicament. Argument especial: "L'assaig clínic no és adequat per provar la verdadera naturalesa de l'homeopatia".
  • Quan una obra d'art valorada però que no s'entén. Argument especial: "per entendre-la has d'estar en sintonia amb el minimalisme...".

diumenge, 27 de novembre de 2016

Fal·làcia de l'home de palla

No mal interpretaràs o exageraràs l'argument d'una persona per debilitar la seva postura
(Home de palla)

És una fal·làcia que consisteix en prendre la postura oposada del contrincant, modificar-la i després atacar aquesta versió tergiversada. Bàsicament posar paraules en la boca de l'altre per poder refutar amb més facilitat el seu argument inicial. El seu nom fa al·lusió a què l'argumentador no combat els arguments contraris, sinó una imitació falsa i vulnerable (l'home de palla) per guanyar amb facilitat.
Exemples:
  • Argumentar en contra de l'ateisme com si la postura de l'ateu fos el rebuig a Déu  o l'adoració al diable, en lloc de simplement no acceptar la seva existència.
  • Argumentar en contra del feminisme com si fos la versió oposada al masclisme, en lloc que els que busca és la igualtat de tracte i oportunitats entre sexes.
  • Argumentar en contra dels pro avortament com si fossin assassins de nadons, en lloc de buscar que sigui possible decidir acabar amb un embaràs no desitjat.
La manera d'atacar aquesta fal·làcia és preguntar a l'altra part sobre la seva postura abans d'atacar-la, així com no acceptar els arguments distorsionats com a propis, excepte si la correcció no és contradictòria.

Fal·làcia del franctirador

El seu nom ve d'un tirador que va disparar aleatòriament diversos trets contra un graner i després va pintar una diana centrada en cadascun dels trets per autoproclamar-se franctirador
És una fal·làcia lògica en què la informació és interpretada o manipulada fins que sembli que tingui un sentit i té a veure amb el biaix cognitiu (alterament sobre el significat de la informació degut a prejudicis, inducció excessiva o la perspectiva de l'observador) en què les persones tendeixen a veure patrons on només hi han números aleatoris.
Aquesta fal·làcia passa quan -de manera interessada- usa unes dades obtingudes per construir una suposada hipòtesi, i després trobar noves dades (només les que interessin) que avalin la hipòtesi.
Com a exemples d'aquesta fal·làcia són les teories de conspiracions i profecies en que es tracta de buscar alguna relació entre esdeveniments que són simplement coincidències.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Complicat

Frases fetes:
  • Si et pregunto l'hora no m'expliquis com és el rellotge.
  • Si saps que els gats tenen quatre potes, perquè li busques els tres peus.
  • Per saber com va has de tenir un postgrau en matemàtiques.
  • És com remar al fang (Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis").
  • És molt simple, només es necessita un geni per entendre la seva simplicitat.
Paradoxa. Si vols simplificar les coses digues que és molt complex.


Obvi

Frases fetes:
  • El cotxe mai substituirà el cavall (ho va dir una euga).
  • Diuen els americans que quan veuen un ocell que camina com un ànec, neda com un ànec i claca com un ànec, en diuen ànec. 
  • Totes les misses surten de la sagristia.
  • Les sabates sempre tenen la punta cap endavant (Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis").
  • Deu milions de cercles no fan un quadrat (Oliver Goldsmith).
  • Demà, el Sol, tornarà a sortir per l'Est.
  • Si la muntanya ve a tu, corre, és un allau.
  • Blanc + botella = llet
Paradoxa. Obviem el que és obvi.

Reflexió. Hi ha dos peixos que van nedant i es troben un peix més vell que neda en direcció contrària, els saluda amb el cap i diu: "Bon dia, nois. Com està l'aigua?". I els dos peixos joves continuen nedant una mica més, i al final l'un mira a l'altre i fa: "Què collons és, l'aigua?" [David Foster Wallace]

Endevinalla. Quina pregunta és també la seva pròpia resposta? [La pregunta que és també la seva pròpia resposta és: "Quina pregunta és també la seva pròpia resposta?]

dimarts, 22 de novembre de 2016

Fal·làcia de la causa falsa

No asseguraràs que alguna cosa és la causa simplement perquè va passar abans
(Post hoc ergo propter hoc)

També anomenada en llatí com a "Cum hoc ergo propter hoc" (amb això, per tant causa això).
És una fal·làcia que es comet quan pensem que dos o més esdeveniments estan connectats per una relació causal per haver-se observat que existeix una correlació estadística entre ells. Causa i efecte, tota una temptació de qualsevol ésser humà. La manera de refutar aquesta fal·làcia és amb la frase "correlació no implica causalitat". Un exemple seria el següent argument: 
  • Molts consumidors de cannabis tenen problemes psiquiàtrics, per tant, el consum de cannabis causa problemes psiquiàtrics.
Encara que la conclusió pogués ser verdadera, l'argument és fal·laç perquè la correlació entre el consum de cannabis i tenir problemes psiquiàtrics no té per què tenir una relació de causa i efecte. També podria ser que els problemes psiquiàtrics fossin la causa del consum de cannabis
Una variant és la fal·làcia de direcció incorrecta o causalitat inversa que es comet quan s'infereix una relació causal entre dos esdeveniments correlacionats, però en aquest cas la causa és l'efecte i l'efecte la causa. Un exemple històric i curiós seria que la gent de l'Edat Mitjana creia que els polls eren bons perquè la gent malalta no els tenia, quan en realitat és perquè els polls són molt sensibles a la febre.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Fal·làcia de la generalització precipitada (mostra esbiaixada)

No prendràs una petita part per representar el tot
(Generalització apresurada o Secundum quid)

És una fal·làcia lògica en què s'arriba a una conclusió a partir d'una prova insuficient. 
Exemple:
  • El rovelló és comestible i de molt bon gust.
  • El cep és comestible i de molt bon gust.
  • El rossinyol és comestible i de molt bon gust. 
  • Per tant, tots els bolets són comestibles i de molt bon gust.
Concloure que tots els bolets són comestibles i de molt bon gust perquè hi ha tres que ho són, és una generalització precipitada i en aquest cas també perillosa. A més, hi ha bolets comestibles que no tenen bon gust.
Una mostra esbiaixada és una mostra estadística considerada falsament com la típica d'una població determinada. Per exemple, això passa quan diem que a tot el món li ha agradat una pel·lícula, sense esmentar que "tot el món" va ser un grup de fans del protagonista de la pel·lícula.
Un tipus particular d'aquest error són els sondejos en línia o per trucades voluntàries en què només hi participen les persones més interessades sobre l'assumpte o aquelles que responen al telèfon.