diumenge, 17 de gener de 2016

Joc de la gallina

Es tracta d’una competició en la qual dos participants condueixen un vehicle en direcció al del contrari, el primer que es desvia de la trajectòria de xoc perd. Es basa en la idea de crear pressió psicològica fins que un dels participants es fa enrere.
Sovint s'aplica com metàfora quan dos bàndols s'embranquen en una escalada en la qual no tenen res a guanyar. És una versió de la teoria de jocs que no són de suma zero: si un guanya, l’altre perd. En aquest cas, l’èxit de la negociació és retardar a fer concessions per augmentar la pressió psicològica i obligar l’altra part acabi cedint. Una tàctica perillosa ja que si ningú cedeix, es produirà la col·lisió.
L’estratègia més lògica d’un oponent raonable seria girar abans que es produeixi la col·lisió. El problema és que a ningú li convé canviar la seva estratègia i l’oponent podria pensar el mateix. En aquest cas, una tàctica seria anunciar la pròpia intenció de manera molt convincent abans que comenci el joc, donant per descomptat que es mantindrà en la mateixa estratègia, cosa que pot no ser certa.
En conclusió, a diferència del dilema del presoner en què una acció és sempre la millor, un sempre ha de fer el contrari del que l'altre jugador vagi a fer. Tenim un exemple molt actual d’aquesta estratègia amb la negociació per formar govern després del 27S. Que cadascú esculli qui creu que ha estat el guanyador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.