divendres, 29 de gener de 2016

L'Empirisme de David Hume

David Hume va ser un filòsof escocès del segle XVIII i un dels meus favorits. Com a bon empirista que era, els seus postulats eren que tot coneixement provenia de l'experiència i que tota realitat havia de tenir una impressió associada. Per tant, tot coneixement consisteix a establir veritats que havien de ser una combinació d’idees allotjades en la ment i causades per impressions. Les impressions són les sensacions immediates de l'experiència (passions i emocions); en canvi les idees són imatges o còpies difuses de les impressions, un producte de la imaginació i la memòria, que no aconsegueixen imitar el grau d'intensitat dels originals. Per exemple, la sensació real del fred és la impressió, en canvi el record d’aquell fred és la idea que tenim d'aquella impressió.
Afirma que no es pot pensar res que abans no s'hagi donat en l'experiència. Així, el pensament humà es resol en la capacitat de transformar les impressions en idees, de fer-les reaparèixer en la ment (la memòria) i, sobretot, de relacionar-les (la imaginació). Raonar consisteix a descobrir relacions, que poden ser entre fets o entre idees. Hi ha dues maneres de fer-ho: per deducció (aplicar regles a premisses per obtenir-ne una conclusió) o per inducció (obtenir conclusions a partir de generalitzacions; observar casos i després generalitzar).
La major part els nostres raonaments són sobre qüestions de fet i es fonamenten en la relació causal (causa-efecte). Així, quan observem que a un cert fet en segueix un altre, pensem que hi ha una connexió necessària i arribem a creure que sempre serà així. La causalitat no és cap principi racional sinó una creença: tenim l'experiència del passat però no pas la del futur.
Un exemple és el billar. Si es tira una bola de billar contra una altra que està en repòs, estem convençuts que aquesta bola es mourà. I així serà. Però aquesta creença o suposició no està justificada ja que és producte de l'instint de l’ésser humà que es deixa guiar per la lògica de la regularitat de l'hàbit. D'aquí ve la boutade que va dir un dia l'Eduard Punset de què no està científicament provat que ens haguem de morir. En realitat té raó tot i que el nostre instint ens digui el contrari.
Caricatura de Hume por Gary Brown, 1996

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.