dilluns, 25 de gener de 2016

On l'esquena perd el nom

És un plaer solitari i íntim, una estona de benestar inexplicable. Només ho pot entendre qui ho ha provat. És el ritual dels preparatius que et predisposa al gran moment, la curiositat de saber si estaràs a l’altura, si seràs capaç d’aconseguir el repte. I ja se sap que la curiositat és la font primera de qualsevol plaer. Finalment, et poses còmode, si pot ser en una terrassa, amb una cervesa... i a resoldre els mots encreuats.
No sempre s’aconsegueix encaixar totes les paraules convenientment. No importa, perquè cada paraula descoberta és una petita satisfacció. I la suma d’aquestes, dibuixen el camí que t’acosta a la felicitat.
Per cert, la resposta del títol és "cul". Fàcil, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.