29 de febrer de 2016

Marx no era marxista

Marx no era marxista de la mateixa manera que Jesús no era cristià: perquè el marxisme i el cristianisme encara no existien. Però el que està fora de dubte és que la filosofia de Marx marca un punt d'inflexió en la filosofia: fins llavors, els filòsofs han intentat interpretar el món des de diferents maneres; ara el que cal és canviar el món. Mai fins ara, cap filòsof havia tingut tanta importància. Veiem una mica el per què.
Ell pensava que les condicions materials de la societat determinen la manera de pensar i que aquestes condicions han influït de manera decisiva en el curs de la Història. A diferència d'Hegel que deia que les condicions espirituals són les que impulsen les condicions materials, ell creia que és exactament al revés, que són les condicions materials les que provoquen noves condicions espirituals. Eren les relacions materials de la societat les que aixequen tots els pensaments. Segons ell, la societat actua com a base per aixecar les columnes que suporten totes les idees i pensaments. Aquesta base de la societat es fonamenta en tres nivells.
En primer lloc, el nivell bàsic o els recursos naturals disponibles i que determinen el tipus de producció de la societat i per extensió el tipus de cultura. No es poden vendre neveres al Pol Nord.
En segon lloc, el nivell dels mitjans de producció o les eines de què disposa la societat. No és el mateix un carro tirat de cavalls que un camió.
I en tercer lloc, el nivell del propietari dels mitjans de producció.
Es pot concloure que el mode de producció és el que determina el pensament de la societat. No pensem igual ara que en la època medieval. La classe dominant d'una societat és la que decideix el que està bé i el que està malament. Tota la Història no és més que una lluita de classes on els propietaris dels mitjans de producció són els qui tallen el bacallà. Quan existeix un conflicte entre dues classes dominants és quan es produeix un canvi.
Doncs bé, a l'època de Marx, en la societat -que ell anomena capitalista- existeix un conflicte entre el capitalista i l'obrer, entre els que tenen dels mitjans de producció i els que no. I com que els amos no volen cedir el seu poder, els canvis només poden venir a través d'una revolució.
En una societat capitalista, l'obrer tendeix a convertir-se en un esclau de la classe alta que basa el seu enriquiment en aprofitar-se de les condicions precàries dels treballadors. I aquesta va ser la base del manifest comunista que diu que només s'aconseguiran els objectius quan s'aconsegueixi enderrocar per la força qualsevol ordre social existent, en especial les classes dominants. Una frase que ho resumeix bé és "els proletaris no tenen res a perdre, excepte les seves cadenes, tenen un món per guanyar, Proletaris de tots els països, uniu-vos!".
Per a Marx, el capitalista explota l'obrer per embutxacar-se la plusvàlua, és a dir, el que queda de restar el salari i el cost de producció del valor de mercat. El resultat és el que Marx anomena "explotació". El capitalista, amb el capital guanyat pot invertir en modernitzar els mitjans de producció que minimitzin els costos per finalment guanyar més diners. És un sistema, el capitalista, autodestructiu perquè no és racional. El capitalista inverteix en maquinària per estalviar obrers i augmentar el poder competitiu, cada vegada les empreses són més grans però tenen menys obrers, fins que arriba la crisi i els problemes socials: hi ha un excés de producció acompanyat d'un baix poder adquisitiu d'uns obrers cada vegada més pobres. La revolució és a les portes.
Una vegada els proletaris suprimeixen la burgesia per la força, la societat entra en un període de transició que va anomenar la dictadura del proletariat. Aquesta etapa inicial és substituïda finalment per una societat sense classes, el comunisme, on els mitjans de producció són propietat de tots, és a dir del poble. Cadascú rendirà  segons la seva capacitat i rebrà segons la seva necessitat.
En teoria, sembla un sistema atractiu. La realitat tots la sabem, com el capitalisme, el comunisme tampoc és perfecte com la Història ens ha acabat demostrant: el comunisme fa aigües perquè, entre altres defectes, tendeix a igualar a tothom en la mediocritat. Hi ha un acudit d'un jove comunista que diu que "donaria el cotxe, el iot i la fortuna al poble, però mai la bicicleta, perquè la bicicleta la tinc" és una manera irònica de definir aquesta ideologia on tot és de tothom excepte el que és meu. De fet Garrett Hardin va dir que la tragèdia d'allò que és de tothom no és de ningú i a més corre el risc de degradar-se totalment.


28 de febrer de 2016

Moviment

  • Alguna cosa està passant, però no saps què és (Bob Dylan).
  • El moviment és vida.
  • Em moc, doncs existeixo (1Q84 Llibre 1 - Haruki Murakami).
  • En un món dinàmic i canviant, no moure's és retrocedir.
  • Es mou menys que el porter d'un futbolí (o bé, que la dentadura de dalt).
  • Movible com la setmana santa.
  • Qui no es mou no sent les cadenes (Rosita Luxemburg).
  • Si no et mous, alguna riuada inesperada et pot enviar aigües avall.
  • Tremola més que el para-xocs d'un tractor.


26 de febrer de 2016

Empatia / Tracte

  • Allò que és més personal és també el més general (Cal Rogers).
  • Amb l'empatia d'una lasanya congelada.
  • El nostre cervell només por empatitzar amb unes 150 persones (Robin Dunbar, antropòleg d’Oxford).
  • El savi es posarà en el lloc de l'altre i n'examinarà els motius (Baltasar Gracián).
  • Empatia és posar-se en la pell de l'altre.
  • Hem de ser empàtics i no antipàtics.
  • Hi ha persones que són com sords emocionals.
  • Intento posar-me en el seu lloc i no és fàcil, cal prescindir d'unes quantes neurones.
  • La maduresa emocional és l'habilitat d'expressar els sentiments i les conviccions d'un mateix en equilibri amb la consideració pels pensaments i els sentiments dels altres (Hrand Saxenian, professor de la Facultat d'Empresarials de Harvard).
  • L'empatia és la forma de comunicació que potencia la solidaritat, l'entesa i el benestar de les persones.
  • L'empatia és un camí d'anada i tornada.
  • No es limiti a fer alguna cosa, estigui present (dita budista).
  • Pensa amb el cor i sent amb el cap.
  • Primer, tracta d'entendre els altres; després, intenta que t'entenguin a tu (Stephen Covey).
  • Tu ja m'entens.
  • Tracteu un home tal com és i no deixarà de ser tal com és. Tracteu un home com pot ser i hauria de ser, i esdevindrà com pot ser i hauria de ser. [Goethe]
  • Una mona va veure un peix a l'aigua i el va treure pensant que li salvava la vida. El peix va morir. Què important és entendre el món dels altres!
  • Una persona emotiva pot arribar a patir tant amb el patiment aliè com amb el propi, o fins i tot més.

25 de febrer de 2016

Paisatge

  • La meitat de la bellesa d'un paisatge depèn del mateix paisatge, i l'altra meitat de qui el contempla (aforisme citat per Joan Nogué però que correspon al filòsof i escriptor xinès Lin Yutang).
  • Quan algú observa un paisatge amb atenció, es converteix en part seva (Victus de l'Albert Sánchez Piñol).
  • Sempre he pensat que el capvespre és l'últim regal que ens fa el Sol abans de la nit (#ElForasterTV3).

www.catalunya.com


24 de febrer de 2016

Sorpresa

  • Caure d'esquena.
  • Deixar (algú) amb un pam de boca.
  • Deixar (algú) amb un pam de nas (no deixar aconseguir a algú el que volia).
  • Fer caure de cul (donar una gran sorpresa).
  • Fer uns ulls com unes taronges.
  • La sorpresa és creativa (Josep Maria Espinàs).
  • Quedar-se amb un pam de nas.
  • Si em punxen no em treuen colesterol.
  • Tenir menys sorpresa que el vídeo del casament.






La imaginació és millor del que puguis imaginar

Estàs conduint el teu cotxe en una nit de terrible tempesta. Passes per una parada d'autobús on es troben tres persones esperant: una anciana malalta a punt de morir, un amic que una vegada et va salvar la vida i la dona perfecta dels teus somnis. A qui duries en el cotxe, tenint en compte que només tens lloc per a un passatger?
Aquest és un dilema ètic-moral que de vegades s'ha utilitzat en algunes entrevistes de treball. Podries dur a l'anciana perquè s'està morint i per tant hauries de salvar-la primer; o podries dur a l'amic ja que li'n deus una. Però potser mai més tornis a trobar l'amant perfecta dels teus somnis...
Què consideres prioritari?
------
PD. Per saber la millor resposta, passar per damunt el cursor a partir d'aquí.
La millor resposta: "Li donaria les claus del cotxe al meu amic i li demanaria que portés a l'anciana a l'hospital, mentre jo em quedaria esperant l'autobús amb la dona dels meus somnis".

Content / Descontent / Enfadat

  • A vegades estem contents però tenim ganes de plorar (Sílvia Soler).
  • Avui estic per cantar el Live in the world!
  • Cagunlou!
  • Com un parell de galls de brega dins el corral
  • Com un senglar en el fang.
  • Content com un porc a la merda (pel·lícula Cleaner).
  • Els teus clients més descontents són la teva major font d'aprenentatge (Bill Gates).
  • Emprenyar-te quan hi ha una causa no és només un dret, és un deure.
  • Fer cara de pomes agres (estar enfadat).
  • Mai estem tant descontents dels altres, com quan estem descontents de nosaltres (Henri-Frédéric Amiel).
  • Més content que un gínjol.
  • Més content que un gos amb dues cues.
  • Més content que un gos amb un os.
  • No estic enfadat, estic ferit. Entens la diferencia?
  • No prenguis decisions quan estiguis enfadat, ni facis promeses quan estiguis content.
  • No seamos como la gata flora, que si se la meten grita, y cuando se la sacan llora.
  • Per cada minut que estàs enfadat, perds 60 segons de felicitat (Ralph Waldo Emerson).
  • Pujar-li a algú la mosca al nas.
  • Quan estic enfadat compto fins a quatre; quan estic molt enfadat renego (Mark Twain).
  • Qui li piqui el cogombre, que se'l posi a l'ombra.
  • Sempre que estem enfadats trobem un error o un culpable (Comunicació NoViolenta de Marshall B. Rosemberg, inconscientment escollim jugar a ser déu jutjant i condemnant quan la causa de la ràbia està en els nostres propis pensaments per alguna necessitat no satisfeta).
  • S'emprenya com unes tenalles.
  • Si l'enemic borda es que li has trepitjat la cua.
  • Té dos estats d'ànim: enfadat i molt enfadat.
  • Tenir disparat el sistema límbic (estar enfadat)
  • Tindràs dues feines, enrabiar-te i desenrabiar-te (frase -bastant profètica, per cert- que deien les mares).
  • Treure de polleguera / Fer sortir de polleguera. [Treure de polseguera = Emprenyar-se per la pols]
  • Treure foc pels queixals (molt emprenyat).
  • Xalaria com un porc en un bassal de fang.








Fins als collons

23 de febrer de 2016

Pany de seguretat

Per augmentar les mesures de seguretat d'un habitatge o com a mínim dificultar la feina dels lladres, tenim dues solucions relativament barates: canviar el cilindre del pany actual i instal·lar un segon pany, en aquest cas invisible.
En  el primer cas, actualment el millor cilindre del mercat amb un nivell màxim de seguretat és el TESA TK100 ja que té diferents nivells de protecció:
  1. No es poden fer còpies de clau fraudulentes (és necessari presentar una targeta de propietat per sol·licitar còpies).
  2. És anti-trepant.
  3. És anti-bump.
  4. És anti-extracció.
  5. És anti-rossinyol.
Pel que fa al pany invisible, tenim el Remock Lockey, un pestell de tota la vida, però en aquest cas és electrònic i es pot activar des de l'exterior amb un comandament.
Cilindre TK100
Pany electrònic invisible

18 de febrer de 2016

La teoria de Kierkegaard

Segons Kierkegaard el camí de la vida té tres etapes. Molta gent viu en la primera etapa tota la seva vida, altres passen a una etapa superior i pocs arriben a la tercera etapa. Veiem-les.
En primer lloc, l'etapa estètica. És aquella en la que impera el carpe diem, és a dir el que importa és viure el moment, les coses agradables i tot allò que ens aporti plaer. La persona viu una vida superficial, esclava dels seus desitjos, del seu humor i amb l'objectiu d'esquivar l'avorriment.
En segon lloc, l'etapa ètica. El fet de viure únicament en el món dels sentits de l'etapa anterior ens pot abocar cap a l'angoixa o el buit. No és una cosa negativa, ja que ens pot ajudar a fer el salt. Serà la pròpia necessitat la que determinarà passar a una etapa superior caracteritzada per la serietat i la consistència de les eleccions morals. Passem d'una etapa en què l'únic que interessa és si una cosa és divertida o avorrida, a una altra en què la cosa essencial és tenir una opinió pròpia satisfactòria.  El millor de tot és que passar de l'etapa estètica a l'ètica, és només una qüestió d'elecció personal.
Finalment, l'etapa religiosa. Quan et trobes en l'etapa ètica es corre el risc una altra vegada que es presenti de nou la insatisfacció. El deure de la raó, l'excés de seriositat i l'avorriment ens pot acabar portant cap el cansament. És aquí quan moltes persones retornen a l'etapa anterior (un exemple són les persones de mitjana edat amb la síndrome de Peter Pan que busquen de nou el plaer estètic). En canvi uns altres, sí que troben el camí d'aquesta etapa, l'únic camí de la reconciliació amb sí mateixos gràcies a la religió.
La veritat és que aquesta teoria de Kierkegaard no ens dóna massa optimisme als que per desgràcia som agnòstics o pitjor encara ateus. El millor que podem fer és alternar diàriament les dues primeres etapes, és a dir viure raonablement de la manera més divertida possible. Què hi farem!

www.taringa.net

17 de febrer de 2016

Filosofia

  • Burlar-se de la filosofia és, en realitat, filosofar (Blaise Pascal).
  • Els "ismes" són una presó, i els "anti" també.
  • És important preguntar, però no s'ha de tenir pressa per respondre (mètode filosòfic).
  • Filosofar és entendre en què consisteix això de viure (Marc Aureli).
  • Filosofar és fer-se innumerables preguntes en busca d'una resposta, una resposta que donarà lloc a una nova pregunta. I la propera resposta donarà lloc a la propera pregunta i així successivament.
  • Hi ha persones que és millor oblidar, coses que és preferible no saber i moments que és millor no recordar.
  • La filosofia ens fa més humans i l’home és culpable d’estar encara en la minoria d’edat (Kant).
  • La filosofia és l'art d'agafar la vaca pels collons (Joan Fuster).
  • La filosofia és una actitud i té conseqüències immediates, et dona una mirada crítica i et fa estar amb els ulls ben oberts, augmenta el teu grau de consciència (Miquel Seguró).
  • Nietzsche es descrivia a si mateix, sense cometre cap exageració greu, com una persona que filosofava a cops de martell.
  • No facis res en la teva vida que et faci por si ho arriben a saber els altres (ètica epicúria, la importància de ser íntegre i de ser honest i en definitiva de ser una persona honrada).
  • Només sé que no sé res (Sòcrates és potser la mare de les frases, una barreja d'intel·ligència i d'humilitat per no oblidar mai que en aquest món no som res).
  • Per al sentit comú, la filosofia és un món al revés (Hegel).
  • Qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d'història, viurà a les fosques la resta de la seva vida (Johann Wolfgang von Goethe).
  • Si penses en un any has de cultivar faves i cols. Si penses en deu anys, cultiva arbres fruiters. I si penses en cent anys, el millor que pots fer és cultivar persones. [Filosofia de vida de Kike Anzizu]
  • Sòcrates no era un jugador de futbol que pensava molt.
  • Tot arriba, tot passa i tot canvia. Heus aquí l'essència de la vida.

16 de febrer de 2016

Màrqueting

  • El màrqueting pot fer que una rata es converteixi en Mickey Mouse.
  • Els bons venedors són els que conten històries (Seth Godin).
  • Lloa les mercaderies aquell qui vol desfer-se’n / Laudat venales qui vult extrudre merces (Horaci).
  • Si no ets el primer en el que fas, hauràs d'inventar una nova categoria on sí que ho siguis (llei de màrqueting).
  • Tot el que faci per afegir valor és Màrqueting (Seth Godin).

14 de febrer de 2016

Qualitat / Quantitat

  • En general, l'equivalència "més = millor" funciona en tot.
  • Esperem que no sigui de Cal Xino (de Nyigui Nyogui).
  • L'alçada d'un campanar.
  • Més val poc i bo que molt i dolent.
  • Si no fas servir bon metall per fer un clau, tampoc fas servir una bona persona per fer un soldat (proverbi xinès).

Escriure

  • Cinc exclamacions: el signe segur d'una ment insana.
  • El bolígraf és més poderós que l'espasa, si l'espasa és curta i el bolígraf és agut.
  • El qui escriu sense esforç, generalment és llegit sense plaer (Samuel Johnson).
  • El número de novel·listes no està limitat, però l'espai a les llibreries, sí. [Haruki Murakami, De què parlo quan parlo d'escriure]
  • Els adjectius són molt subjectius.
  • Escric una mica cada dia, sense esperança ni desesperació (Isak Dinesen).
  • Escriure fa que el meu sostre no tingui goteres.
  • Escriure només té un secret, que és el mateix que el de les salsitxes: que estigui ben lligada per dalt i per baix, i, pel mig, posar-hi el que sigui, a condició que tingui substància. [César González Ruano, que va escriure més de deu mil columnes d'opinió]
  • He escrit aquesta llarga carta, perquè no he tingut temps de fer-la més curta (Blaise Pascal).
  • La mala ortografia és una malaltia de transmissió Textual. Protegeix-te!
  • La ploma és més forta que l'espasa (Edward Bulwer-Lytton).
  • L'escriptor és un home insensat que no en té prou amb haver avorrit els qui han viscut amb ell i s'entossudeix a avorrir les generacions posteriors (Montesquieu).
  • L'escriptura és un fàrmac contra l'oblit, perquè permet fixar allò que, altrament, només quedaria a disposició, i vulnerable, de la fràgil memòria (Plató).
  • Miguel de Cervantes Saavedra escrivint no era manco!
  • No puc escriure sense un lector. És exactament com un petó; no ho pots fer sol. [John Cheever]
  • Nulla dies sine linea / Cap dia sense ratlla (d’escriure, no de coca).
  • Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança. [Gaziel, Meditacions en el desert]
  • Per què “separat” s'escriu tot junt i “tot junt” s'escriu separat?
  • Una novel·la és un relat breu, generalment d’amor (Samuel Johnson).
  • Val més tenir tinta pàl·lida que bona memòria (proverbi xinès).

10 de febrer de 2016

La dialèctica de Hegel

La veritat és subjectiva, no existeix cap veritat absoluta tal com deien els racionalistes, ni tampoc cap raó eterna ja que canvia d'una generació a una altra. Únicament la Història ens permet agafar-nos a un punt fix, malgrat que aquesta canviï constantment. Així doncs, la filosofia de Hegel és més un mètode per entendre el curs de la Història que no pas una manera d'entendre els grans misteris del món. Hegel significa un autèntic canvi de paradigma de la Filosofia coneguda fins aquell moment.
Per a Hegel, la Història era com el curs d'un riu en què aquest canvia constantment tot i ser el mateix riu. Així mateix, els diferents pensaments de totes les èpoques ens ajuden a determinar la nostra manera de pensar actual, sense que cap idea sigui vàlida per sempre o bé estigui per damunt d'una altra: qualsevol idea pot ser correcta segons l'època i el lloc en què es trobi. Així doncs, les coses només poden ser bones o dolentes segons el seu context històric, una manera de pensar que ens facilita entendre i fins i tot justificar avui dia, determinades actituds o decisions del passat. Molt revolucionari tot plegat!
Segons Hegel, la raó és dinàmica de tal manera que tots els filòsofs de la història han tingut la seva part de raó, que s'ha anat afegint de manera progressiva al coneixement humà. Es pot dir que el coneixement s'ha anat desenvolupant des dels filòsofs de l'Antiga Grècia fins avui, de la mateixa manera que el riu que s'acosta al mar porta més aigua que al principi. El món ha existit sempre, però la cultura humana ha anat evolucionant i el seu coneixement també.
I arribem ja a la seva gran aportació filosòfica coneguda com "el procés dialèctic de Hegel". Com hem vist, segons ella la Història no és més que una llarga cadena de reflexions, en què qualsevol nova idea (tesi) serà contradita per una altra (antítesi), una tensió que serà resolta amb un tercera idea que recollirà el millor de les dues idees anteriors (síntesi). I així successivament fins a l'infinit del pensament.
La dialèctica de Hegel és aplicable també en els conflictes quotidians del dia-a-dia. Quan discutim alguna cosa amb algú, pensem de forma dialèctica: cadascuna de les parts intenta trobar els millors arguments propis i els punts dèbils del contrari per convèncer i fer prevaldre el seu punt de vista. No sempre serà fàcil decidir la posició més racional i en aquest cas, la Història dirà qui estava encertat i qui equivocat. El temps ens obre el zoom de la perspectiva.
Un exemple de què el pas del temps modifica les maneres de pensar el podríem tenir en el mateix Hegel. Tot i la seva intel·ligència, creia que les dones eren inferiors als homes. Una barbaritat pròpia de la seva època, que avui dia de ben segur no pensaria igual. Com segurament moltes coses que avui dia ens semblen evidents, tampoc aguantaran el judici del temps.
Un altre aspecte de Hegel és la seva "negació" vers l'individualisme pròpia dels romàtics. Ell creia que l'individu era només una part de la família, de la societat civil i de l'Estat. Com els filòsofs d'Atenes, creia que si l'Estat és impensable sense ciutadans, també són impensables els ciutadans sense l'Estat. No es pot estar al marge de la societat. Unes idees que més tard prostituiria Hitler.
En resum, la raó de Hegel és dinàmica i la realitat plena de contradiccions que ens porten constantment a tensions dialèctiques que necessitem solucionar encara que no sempre ho aconseguim.
Georg Wilhlem Friedrich Hegel
(1770-1831)

6 de febrer de 2016

Somni romàntic

El romanticisme va ser un moviment cultural i polític que va començar a Alemanya com a reacció en contra de l'excessiva importància de la raó. Ara, els nous lemes de moda eren el sentiment, la imaginació, l'experiència, el sentiment i la llibertat individual. L'art esdevé molt important, fins al punt de creure que l'artista pot transmetre coneixements que no pot fer-ho ningú més. L'activitat artística vindria a ser com un joc en què l'home arriba a ser lliure mentre juga perquè pot inventar-se la seva realitat amb les seves pròpies regles. Una mica semblant a com Déu va crear el món.
Per entendre millor aquesta tendència filosòfica, he trobat un poeta romàntic anglès anomenat Coleridge que va aconseguir expressar-ho de manera brillant amb aquest pensament:
I si dormies? 
I si, quan dormies, somiaves? 
I si, quan somiaves, anaves al cel i allí recollies una estranya i bonica flor? 
I si, quan et despertaves, tenies la flor a la mà? 
Ah, llavors què?
És clar, el somni sempre ens mostra el camí per aconseguir el que la realitat ens nega.

3 de febrer de 2016

D'on ve el món?

Si alguna vegada t'has preguntat d'on ve el món i no has arribat a cap conclusió, no et preocupis perquè és la mateixa conclusió a què han arribat els grans pensadors de la història. La realitat és que davant d'aquesta pregunta, no obtindrem mai una resposta satisfactòria per una raó: per la mateixa raó. Intentaré explicar-me.
Segons Kant, el nostre coneixement té uns límits i no permeten anar més enllà. Abans d'ell, recordem que segons els racionalistes, la percepció era la base del coneixement humà i que a través de la raó (el pensament) era possible deduir qualsevol veritat universal (sí, una bajanada!). I per contra, els empiristes pensaven que tot coneixement provenia dels sentits, que era l'experiència la que ens permet arribar al coneixement (una creença que toca més de peus a terra, però compte que els sentits també ens poden despistar!)
Doncs bé, Kant s'agafa a les dues tendències filosòfiques anteriors que semblen contraposades i diu que la percepció i la raó contribueixen al nostre coneixement del món, però que aquest coneixement només ens podia arribar a través dels sentits. Tothom content. Tot un crack!
Per això, donat que la raó no tindrà mai "material" per pensar suficientment, mai podrem saber d'on venim. I si no s'acaba d'entendre, anem cap a la demostració definitiva.
Davant de les grans dubtes existencials, sempre hi hauran dos punts de vista oposats que seran igualment probables o improbables, d'acord amb el que ens digui la raó que no els sentits. La postura de creure en Déu és tan raonable com no creure-hi, tan sols depèn de la percepció de cadascú i mai ningú podrà demostrar que és veritat o mentida.
Ara sí que m'explicaré. Seria tan raonable dir que el món ha hagut de tenir un principi en el temps, com dir que el món ha existit de sempre. En el primer cas, si suposem que el món ha tingut un principi, per força en algun moment ha hagut de sorgir del no-res. En el segon cas, si suposem que el món ha existit de sempre, la pregunta que ens porta és ¿com és possible que alguna cosa existeixi si mai ha començat a existir? Les dues opcions són incorrectes perquè són impossibles.
En resum, queda demostrat que és impossible demostrar d'on venim.

2 de febrer de 2016

Supervivència

  • El cervell límbic ens ha dotat d'un mecanisme de supervivència molt sòlid de paralització, fugida o lluita, a més d'un sistema apaivagador per controlar la tensió (El cuerpo habla, Joe Navarro).
  • En cas d'una torrentada que s'emporti l'habitatge, no s'agafi vostè mai a un marès de la paret; ho faci a una biga de fusta, sempre surarà.
  • En el món animal, o ataques o ets atacat. *
  • Fer la viu-viu.
  • La nostra victòria és la supervivència.
  • Per sobreviure, a vegades cal fer-se el mort (Joan Laporta).
  • Quan algú sigui ministre, aguanta-li l'orinal; quan trontolli, buida-l'hi al cap. [François Villeroy de Galhau ]
  • Quan es tracta d'un conflicte d'interessos, el peix gran es menja el petit (pura cadena alimentària).
  • Sobreviure és arrossegar la culpa del supervivent.
  • Vivint a la superfície flotes, et mantens, i si vas avall a buscar el fons pots ofegar-te (Santi Nolla).