dimecres, 10 de febrer de 2016

La dialèctica de Hegel

La veritat és subjectiva, no existeix cap veritat absoluta tal com deien els racionalistes, ni tampoc cap raó eterna ja que canvia d'una generació a una altra. Únicament la Història ens permet agafar-nos a un punt fix, malgrat que aquesta canviï constantment. Així doncs, la filosofia de Hegel és més un mètode per entendre el curs de la Història que no pas una manera d'entendre els grans misteris del món. Hegel significa un autèntic canvi de paradigma de la Filosofia coneguda fins aquell moment.
Per a Hegel, la Història era com el curs d'un riu en què aquest canvia constantment tot i ser el mateix riu. Així mateix, els diferents pensaments de totes les èpoques ens ajuden a determinar la nostra manera de pensar actual, sense que cap idea sigui vàlida per sempre o bé estigui per damunt d'una altra: qualsevol idea pot ser correcta segons l'època i el lloc en què es trobi. Així doncs, les coses només poden ser bones o dolentes segons el seu context històric, una manera de pensar que ens facilita entendre i fins i tot justificar avui dia, determinades actituds o decisions del passat. Molt revolucionari tot plegat!
Segons Hegel, la raó és dinàmica de tal manera que tots els filòsofs de la història han tingut la seva part de raó, que s'ha anat afegint de manera progressiva al coneixement humà. Es pot dir que el coneixement s'ha anat desenvolupant des dels filòsofs de l'Antiga Grècia fins avui, de la mateixa manera que el riu que s'acosta al mar porta més aigua que al principi. El món ha existit sempre, però la cultura humana ha anat evolucionant i el seu coneixement també.
I arribem ja a la seva gran aportació filosòfica coneguda com "el procés dialèctic de Hegel". Com hem vist, segons ella la Història no és més que una llarga cadena de reflexions, en què qualsevol nova idea (tesi) serà contradita per una altra (antítesi), una tensió que serà resolta amb un tercera idea que recollirà el millor de les dues idees anteriors (síntesi). I així successivament fins a l'infinit del pensament.
La dialèctica de Hegel és aplicable també en els conflictes quotidians del dia-a-dia. Quan discutim alguna cosa amb algú, pensem de forma dialèctica: cadascuna de les parts intenta trobar els millors arguments propis i els punts dèbils del contrari per convèncer i fer prevaldre el seu punt de vista. No sempre serà fàcil decidir la posició més racional i en aquest cas, la Història dirà qui estava encertat i qui equivocat. El temps ens obre el zoom de la perspectiva.
Un exemple de què el pas del temps modifica les maneres de pensar el podríem tenir en el mateix Hegel. Tot i la seva intel·ligència, creia que les dones eren inferiors als homes. Una barbaritat pròpia de la seva època, que avui dia de ben segur no pensaria igual. Com segurament moltes coses que avui dia ens semblen evidents, tampoc aguantaran el judici del temps.
Un altre aspecte de Hegel és la seva "negació" vers l'individualisme pròpia dels romàtics. Ell creia que l'individu era només una part de la família, de la societat civil i de l'Estat. Com els filòsofs d'Atenes, creia que si l'Estat és impensable sense ciutadans, també són impensables els ciutadans sense l'Estat. No es pot estar al marge de la societat. Unes idees que més tard prostituiria Hitler.
En resum, la raó de Hegel és dinàmica i la realitat plena de contradiccions que ens porten constantment a tensions dialèctiques que necessitem solucionar encara que no sempre ho aconseguim.
Georg Wilhlem Friedrich Hegel
(1770-1831)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.