dijous, 18 de febrer de 2016

La teoria de Kierkegaard

Segons Kierkegaard el camí de la vida té tres etapes. Molta gent viu en la primera etapa tota la seva vida, altres passen a una etapa superior i pocs arriben a la tercera etapa. Veiem-les.
En primer lloc, l'etapa estètica. És aquella en la que impera el carpe diem, és a dir el que importa és viure el moment, les coses agradables i tot allò que ens aporti plaer. La persona viu una vida superficial, esclava dels seus desitjos, del seu humor i amb l'objectiu d'esquivar l'avorriment.
En segon lloc, l'etapa ètica. El fet de viure únicament en el món dels sentits de l'etapa anterior ens pot abocar cap a l'angoixa o el buit. No és una cosa negativa, ja que ens pot ajudar a fer el salt. Serà la pròpia necessitat la que determinarà passar a una etapa superior caracteritzada per la serietat i la consistència de les eleccions morals. Passem d'una etapa en què l'únic que interessa és si una cosa és divertida o avorrida, a una altra en què la cosa essencial és tenir una opinió pròpia satisfactòria.  El millor de tot és que passar de l'etapa estètica a l'ètica, és només una qüestió d'elecció personal.
Finalment, l'etapa religiosa. Quan et trobes en l'etapa ètica es corre el risc una altra vegada que es presenti de nou la insatisfacció. El deure de la raó, l'excés de seriositat i l'avorriment ens pot acabar portant cap el cansament. És aquí quan moltes persones retornen a l'etapa anterior (un exemple són les persones de mitjana edat amb la síndrome de Peter Pan que busquen de nou el plaer estètic). En canvi uns altres, sí que troben el camí d'aquesta etapa, l'únic camí de la reconciliació amb sí mateixos gràcies a la religió.
La veritat és que aquesta teoria de Kierkegaard no ens dóna massa optimisme als que per desgràcia som agnòstics o pitjor encara ateus. El millor que podem fer és alternar diàriament les dues primeres etapes, és a dir viure raonablement de la manera més divertida possible. Què hi farem!

www.taringa.net

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.