dissabte, 19 de novembre de 2016

Argument ontològic

Es tracta d'un raonament apriorístic (independent de l'experiència) que pretén provar l'existència de Déu a través únicament de la raó, és a dir a través de premisses analítiques que conclouen finalment en què Déu existeix. La idea fonamental és que la noció de perfecció pressuposa l'existència d'un ésser perfecte, Déu. Aquest argument va ser proposat per primera vegada pel filòsof persa Avicena, pel monjo Anselm de Canterbury i seguit per altres com René Descartes (Discurs del mètode) o Leibniz.
Aquest tipus d'argument ha suscitat força crítica entre els filòsofs creients o no (per exemple Hume, Kant, Russell, Bakon i fins i tot Santo Tomàs d'Aquino), no per pretendre provar l'existència de Déu, sinó per la manera en què ho fa; l'argument afirma que el propi concepte de Déu implica l'existència de Déu ja que si podem concebre un Déu, llavors ha d'existir. Com es pot comprovar, aquest tipus d'argument no ofereix cap premissa a la demostració més enllà de donar per vàlid a una proposició no desmostrada. Es tracta doncs d'un argument circular en què les premisses es basen en les conclusions i aquestes en les premisses (fal·làcia per petició de principi).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.