dimarts, 13 d’agost de 2019

Argument formal i informal

Frases fetes:
  • Cal aprendre a argumentar sense voluntat de convèncer.
  • Hi ha tres tipus d'arguments: el teu, el meu i el correcte.
  • La inconsistència intel·lectual està feta de respostes a preguntes que no s'han fet (Albert Pla Nualart).
  • Sòcrates xiula, el tren xiula, Sòcrates és un tren (sil·logisme).
Estructura de text argumentatiu. Rep el nom de text argumentatiu qualsevol dels textos que s'elaboren amb l'objectiu de raonar una posició, d'expressar una opinió i de convèncer el lector. Argumentar no és sinó donar raons com a prova d'alguna cosa per tal de convèncer. Podem trobar argumentacions orals o escrites. L'article d'opinió, l'editorial o la carta al director d'un diari, un assaig, etc., poden ser considerats textos argumentatius.


Un argument formal és un raonament per justificar o refutar una proposició que té com a qualitats fonamentals la consistència (que no es pot contradir) i la coherència (estructura textual). I un argument lògic seria un conjunt de premisses seguides per una conclusió. Exemples:
  1. Si fa Sol, llavors és de dia.
  2. Fa Sol.
  3. Per tant, és de dia.
  1. Si no és divendres, llavores és dijous.
  2. No és divendres.
  3. Per tant, és dijous.
  1. Tots els planetes giren al voltant del Sol.
  2. Mart és un planeta.
  3. Per tant, Mart gira al voltant del Sol.
Com es pot comprovar, per a què l'argument sigui deductivament vàlid no és necessari que les premisses o la conclusió siguin verdaderes, únicament requereix que la conclusió sigui una conseqüència lògica de les premisses. Si aquestes són verdaderes, llavors la conclusió també ho és. En aquest cas, l'argument vàlid es diu que és sòlid.

L'argumentació informal té a veure amb la persuasió (capacitat d'influir en les persones) per convèncer a algú d'alguna cosa. El discurs persuasiu té per objectiu que l'altra persona actuï de la forma que el discurs proposa. Es tracta doncs de dirigir la voluntat i moure cap a l'acció en un determinat sentit per aconseguir alguna finalitat. Aquesta persuasió s'aconsegueix a través d'arguments emocionals (missatge emocional, estètica, fama, poder, etc.), tant o més que cognoscitius (el missatge racional), així com les característiques del receptor (edat, intel·ligència, autoestima, ansietat...). Hi ha una mescla de coneixement i d'interès. Es juga amb la equivocitat (repetició de paraules amb diferent significat) que ofereix la retòrica sense necessitat de mentir. 
L'exemple més típic seria el discurs polític, la religió o la propaganda comercial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.