dilluns, 28 de novembre de 2016

Fal·làcia de l'al·legat especial

És una fal·làcia que té lloc quan algú, en la seva argumentació, fa al·lusió a una visió o sensibilitat especial pel tema objecte de debat, de tal manera que manté que l'oponent possiblement no pot comprendre les subtileses o complexitats del tema en qüestió perquè no té el nivell de coneixement o empatia suficient. Per tant, les opinions de l'oponent no poden ser avaluades perquè aquest no té la capacitat de fer cap judici vàlid. 
Aquest tipus de fal·làcies són comuns en les columnes d'opinió dels diaris, en els discursos polítics, debats, o quan la tesi se sustenta en premisses no demostrades, etc. en què es tracta d'influir en el receptor o bé quan no es tenen arguments ben assentats. Qualsevol declaració del tipus "no ho entens perquè ets un... si vostè fos com jo o tingués la meva sensibilitat o... estaria d'acord amb mi" és un argument susceptible de ser ignorat pels escèptics.
Els al·legats especials s'utilitzen com a escapatòria davant de qualsevol crítica a una posició dogmàtica (que no està basada en l'evidència) com succeeix amb la religió, la superstició, etc.
La manera de lluitar contra aquest tipus de fal·làcia és amb l'escepticisme.
Alguns exemples:
  • Com pot haver un Pare, Fill i Esperit Sant, tres persones divines en un únic ésser? Argument especial: "no comprens el misteri diví de la Santissima Trinitat". 
  • Com pot un planeta influir sobre mi? Argument especial: "per entendre-ho has d'entendre l'astrologia".
  • L'homeopatia hauria de ser assajada clínicament. Argument especial: "L'assaig clínic no és adequat per provar la verdadera naturalesa de l'homeopatia".
  • Quan una obra d'art valorada però que no s'entén. Argument especial: "per entendre-la has d'estar en sintonia amb el minimalisme...".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.