dissabte, 10 de desembre de 2016

Fal·làcia per silenci

És una fal·làcia amb la qual es conclou que el silenci de l'interlocutor sobre algun assumpte suggereix que és per ignorància o per algun altre motiu interessat. Es tracta d'un prejudici molt estès, en què quan algú diu alguna inconveniència, es té l'obligació de respondre-hi. L'aforisme de "qui calla, atorga" ho resumeix perfectament.
Així doncs, en la pràctica de la pura retòrica, el silenci s'entén com un indici de manca d'arguments o de capacitat per respondre a l'adversari. I també en el terreny jurídico-processal el silenci pot ser considerat una prova de certesa. Negar-se a respondre una pregunta pot significar que no la sap o simplement que no la vol dir per motiu que sigui.
Un exemple d'argument fal·laç pel silenci seria arribar a la conclusió que la Gran Muralla Xinesa (es va començar a construir al segle III aC) no existia a l'època de Marco Polo (segle XIII) perquè aquest no en va parlar (probablement perquè no se la va trobar pel camí).
La manera de rebatre aquesta fal·làcia és senyalant els possibles motius del silenci, que siguin més plausibles que els al·legats pel fal·laç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.