dimecres, 14 de desembre de 2016

Fal·làcia ad ignorantiam

No afirmaràs que per la ignorància d'una persona, una afirmació ha de ser vertadera o falsa
(Ad ignorantiam)

Consisteix en afirmar que una premissa és verdadera o falsa pel fet que no es pot demostrar el contrari, quan en realitat, que no es pugui demostrar el contrari només significa que no es pot demostrar, no que sigui verdader o fals.
Els que argumenten d'aquesta manera no basen el seu argument amb el coneixement, sinó amb la ignorància del coneixement. I la manera de rebatre aquesta fal·làcia és amb la frase "l'absència de prova no es prova d'absència" (principi de suficiència).
Un exemple molt clar seria sobre l'existència de Déu: no es pot provar que Déu no existeixi, per tant, Déu existeix; o a l'inrevés, no es pot provar que Déu existeixi, per tant no existeix.
Un altre modalitat és l'anomenada fal·làcia de quietisme o de reserva (qui calla, atorga), per exemple, suposar que si ningú es queixa, és perquè tothom està satisfet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.